Dilluns passat es va inaugurar l’exposició Ramon Llull en essència, un resum que permet al públic menys especialitzat acostar-se a la figura, al pensament i l’obra d’aquest gran filòsof, teòleg i poeta, amb la qual conclou a Andorra la celebració del 7è centenari de la seva mort.
I com ho aconsegueix? A través d’suggestius fragments escollits i remarcats de l’obra de l’autor que ens donen una idea sobre el seu contingut.
Dins de la informació que ofereixen aquests panells, va atreure la meva atenció el Llull místic, el teòleg que pretenia cristianitzar els infidels. Desconeixia aquesta part de l’obra de l’autor i aquesta exposició, complint el seu objectiu abans esmentat, ha aconseguit incentivar-me per aprofundir-hi.
En aquest cas, es tracta de fragments de Lo Desconhort que se’ns presenten sota el títol de La paraula és l’arma més poderosa, aquí teniu una petita mostra de les paraules de Llull com a resposta a un ermità a qui vol convèncer sobre la seva bona doctrina de conversió dels sarraïns: «Ermità, els sarraïns estan en un estat que, aquells que són savis, no creuen en Mahoma per la força dels arguments, sinó que tenen l’alcorà per no res, perquè Mahoma no va viure honestament. Per això aquells aviat es convertirien a la fe cristiana si hom disputava intensament amb ells i els mostrava la fe per la força de l’argumentació, i aquells, convertits, convertirien la gent…».
I si, com em va passar mi, us han vingut ganes de saber-ne més, aprofitant que ja vénen les festes de Nadal, no teniu més que apropar-vos donant un bonic passeig i gaudint de l’ambient nadalenc fins a la plaça del Consell General per fer una ullada a l’exposició, que a més no requereix d’horaris en situar-se en la mateixa plaça. Jo crec que val la pena.
Lo Desconhort, escrit l’any 1295, és un poema que constitueix un treballat debat en vers entre Ramon Llull i un ermità, qui es mostra primer reticent i després entusiasta amb el programa artístic del beat, que recupera amb finalitats propagandístiques les tècniques literàries a què Llull havia renunciat quan es va convertir i va abandonar la poesia trobadoresca.
Ramon està malenconiós perquè fa 30 anys que es dedica sense èxit a la causa de la conversió dels infidels i de l’enaltiment de la fe. Un ermità que es troba present invita Ramon a fer examen de consciència per veure si el seu «art general» és efectivament una bona causa. A Ramon li sembla que està lliure de pecat perquè parteix de l’amor a Déu i d’un autèntic impuls de caritat envers el proïsme. Finalment, l’ermità acaba reconeixent que l’empresa que aquest ha iniciat és bona i agradable a Déu. Ramon troba un primer alleujament de la seva pena en el moment en què l’ermità es mostra disposat a col·laborar amb ell, i dóna gràcies a Déu.