Constitució, poders públics i economia social
La història de l’empresa com a agent principal dels mercats és una contínua contradicció entre l’home i la naturalesa, única font de vida. Des de l’inici dels moviments socials sensibles a aquest enfocament, l’economia social ofereix un potencial reconegut per les veus més autoritzades, per a la vocació universal dels seus principis bàsics. En efecte, la ideologia de reformadors socials de la talla de Robert Owen, Charles de Fourier i William King va donar lloc a les cooperatives de distribució, consum, producció i crèdit.
Així, al sector de la distribució i el consum iniciat pels justos pioners de Rochdale amb el seu efecte multiplicador per tota Anglaterra, va seguir un espectacular desenvolupament a la zona de Lió i l’aportació de nous canals de foment per l’escola de cooperants de Nimes, amb una filosofia i programa que va aconseguir el que Joan Raventós va denominar apoteosi econòmica del consum; el sector de les cooperatives de treballadors de la producció, tractades per a John Stuart Mill en la seva Principis d’economia política a l’analitzar el futur de les classes treballadores, troba les seves arrels en la França del falansteri de Guisa, del taller social de Louis Blanc i dels tallers cooperatius de Buchez, que s’expandeixen per a l’Anglaterra de l’owenisme, fins a que Ludlow renova i reforça el seu interès, mentre que les cooperatives de crèdit Raiffeisen i de F. W. Schulze-Delitzsch fan aportaciones decisives.
Les societats cooperatives i d’economia social són l’única realitat que han quedat de l’anomenat socialisme utòpic i, a Europa, son una realitat rellevant, en estar molt considerades en totes les polítiques comunitàries, no només com a font de creació d’ocupació productiva, de reducció de la pobresa i per a promoure la integració social, sobretot, com l’eix d’un nou sistema econòmic i social respectuós amb la naturalesa, capaç de substituir un model de societat egoista i disfuncional, ja periclitada, per la feixuga càrrega de la seva incapacitat de vertebrar una societat estable i per la seva insistència en colonialitzar el tercer món. No fa massa temps que a l’Assemblea General de les Nacions Unides es van triar divuit membres del Consell Econòmic i Social (Ecosoc) per al trienni 2017-2019. Andorra en és un.
Andorra exercirà de membre de l’Ecosco des de l’1 de gener del 2017 fins al final del 2019. L’Ecosoco és l’òrgan de les Nacions Unides encarregat de coordinar els aspectes econòmics i socials del treball de les agències especialitzades, comissions i fons i programes de les Nacions Unides. Així mateix, és el fòrum on es discuteixen qüestions econòmiques i socials d’interès global. Entre les responsabilitats que té, cal destacar: la promoció d’un nivell de vida adequat, l’ocupació plena i el progrés social i econòmic; la identificació de solucions als problemes internacionals de caire econòmic, social i de salut; la facilitació de la cooperació internacional en els àmbits de la cultura i l’educació; i encoratjar el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals. A més l’Ecosoc ha de donar suport a la implementació dels objectius de desenvolupament sostenible, adoptats el mes de setembre passat a Nova York.
En aquest context convé recordar que la indispensable i sempre pendent reforma legal de l’empresa per a que integri tot el social i ambiental i doni possibilitats a la voluntat comú de progrés (entés com a sinònim de simbiosi home-natura) ha de superar les limitacions que imposen les desfasades normes mercantils i administratives sobre propietat, gestió i risc, així com les limitacions que imposen a aquesta simbiosi els poders fàctics. Si no es parteix d’aquest record, malaguanyats diners i esforços.
És indiscutible que el treball alienat s’està convertint en un mitjà per obtenir ingressos per a la subsistència que impedeix fer altres activitats i empobreix cada vegada més als treballadors, que no poden trobar la solució a les seves necessitats per a qualsevol mitjà diferent als que ofereix el mercat.
Per al dret mercantil l’empresa és una mera estructura econòmica organitzacional de mercaderies, relacions i activitats exercitades professionalment en nom propi, amb ànim de lucre i dirigides a la producció i l’intercanvi de béns i serveis. Dels factors i elements que la composen només un, el capital, gaudeix de protecció eficaç, inversament, el treball, cada vegada està més desprotegit.
Això no és a causa solament de la legislació específica, també, per al que ara i aquí interessa destacar, perquè és confon el concepte de l’empresa amb el de la societat, el contingut per al continent: la societat representa només al capital, però l’empresa es composa tant pel capital com per a la força de treball, es conclou, erròniament que només a través de la participació al capital de la societat es pot aconseguir la participació a l’empresa. Els poders fàctics pressionen per a que aquesta confusió és mantingui i es vagi dilatant indefinidament, a través de solucions parcials i insuficients, perquè el veritable problema no es planteja ni s’aborda en els seus veritables termes.
Per això, la gran majoria dels mètodes o fórmules de participació dels treballadors a l’empresa no poden considerar-se, realment, com a reforma de l’empresa, ja que parteixen d’una situació preestablerta que, a l’aplicar-se, no només no es té com a objectiu el canvi, sinó que el que es modifica es fa per a que res canvi substancialment. De la seguretat d’aquesta premissa en són bona prova innombrables i vergonyoses experiències històriques de participació dels treballadors en els beneficis i al capital de les societats, fins i tot a la gestió, experiències que no han aconseguit moure un àpex els fonaments capitalistes en que estan establertes les empreses del nostre entorn.
I no obstant això, el cert és que, per a exemple a Espanya, els articles 9 i 129.2 de la seva Constitució estableixen un marc immillorable per a reformes integradores dels treballadors a l’empresa quan, aquest últim, estableix que: «Els poders públics promouran eficaçment les diferents formes de participació en l’empresa i fomentaran, a través d’una legislació escaient, les societats cooperatives. També establiran els mitjans que facilitin l’accés dels treballadors als mitjans de producció».
A Andorra l’exposició de motius de la Llei 5/2015, del 15 de gener, de societats cooperatives d’Andorra, reconeix que les societats cooperatives són una realitat empresarial present a la major part dels països de l’entorn europeu, amb forta presència als que envolten el Principat d’Andorra, i que la realitat econòmica actual pot obligar i estimular el país a afrontar la creació de treball i de riquesa a partir de la iniciativa de les persones, a vegades des del propi esforç i compromís dels treballadors i dels nous emprenedors, que poden trobar en la seva associació i treball els recursos necessaris per afrontar projectes d’interès comú, obrint noves possibilitats a la iniciativa ciutadana per construir nous plans de negoci que poden permetre la seva millora econòmica, social i de qualitat de vida.
Aquest reconeixement porta al legislador a incorporar a l’ordenament jurídic andorrà el model de societat cooperativa. Primer als articles 18 i 19 de la Constitució que reconeixen el dret a crear organitzacions empresarials, i als treballadors i empresaris a defensar els seus interessos econòmics i socials. Alhora, l’article 28 regula el dret a la llibertat d’empresa, mentre que l’article 32 promulga, dins el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general. Més tard, a la Llei 5/2015.
D’altra banda, la tradició jurídica andorrana disposa d’una forta presència dels drets comunals, que enllacen directament amb els valors d’una ideologia guiada per l’interès comú dels comuners i les formes econòmiques col·lectives que, de fa temps, aporten les cooperatives.
Amb aquests antecedents la Llei de cooperatives andorrana reconeix el dret de totes les persones d’associar-se a través d’aquest tipus societari, basat en els principis internacionals declarats per l’Aliança Cooperativa Internacional, i reconeguts per la majoria de les regulacions jurídiques d’arreu del món: 1) l’adhesió voluntària i oberta a la cooperativa; 2) la gestió democràtica per part dels socis; 3) la participació econòmica dels socis; 4) la plena autonomia d’organització i independència; 5) la promoció de l’educació i la formació dels socis; 6) la cooperació entre les cooperatives, i 7) el compromís amb la societat i l’entorn. Principis que incorporen el reforçament de la democràcia econòmica i social i la solidaritat comunitària als països on es desenvolupen, convertint-se en factors de cohesió social i d’arrelament de l’economia nacional.
Aquests principis internacionals s’erigeixen com a principis rectors de la legislació cooperativa d’Andorra, han de regir la vida de les cooperatives i han de servir com a criteri interpretatiu en l’aplicació de la Llei. Les cooperatives estan basades en els valors de l’autoajuda, l’auto responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat.
La Llei de cooperatives és una llei general. Es tracta d’una llei que deixa un ampli marge d’autonomia a les cooperatives per regular-se a través dels seus estatuts i reglaments interns, alhora que s’inclina per un model de societat cooperativa com a societat de persones, que aposten per millorar la seva vida, per un treball digne i pel benestar del seus membres i de l’entorn, mitjançant la realització d’una activitat econòmica eficient i sostenible, capaç de generar riquesa i nous recursos per als seus membres sense cap discriminació. Sens dubte, una via notable per al desenvolupament i l’equilibri de la societat.
Si la realitat jurídica es la descrita la pregunta, el misteri, és perquè el cooperativisme no està més estès en els mercats. La reforma jurídica pendent recordada es la resposta. I també ho és el paper que hi poden tenir els poders públics fen un ús alternatiu, legítim, del Dret.
A Catalunya, el cas recent Tusgsal, amb la solució donada per Ada Colau com a presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és paradigmàtic d’aplicació d’un mandat Constitucional rent un ús alternatiu del Dret: anul·la l’adjudicació del concurs del BusNit tot i les pressions de tots els tipus (anunci de demandes processals, contencioses i penals, i la presentació d’una enganyosa pseudo OPA d’adquisició als socis treballadors de Tusgsal) i promou la participació a l’empresa dels treballadors, ja que només amb la seva voluntat i tenacitat, amb el suport incondicional de la UGT, han permès crear una realitat jurídica alternativa en benefici dels principis de l’economia social.
TUSGSAL està generant ocupació d’alta qualitat per sobre de qualsevol empresa del sector del transport public i facilita la participació dels treballadors tant al capital com a l’empresa. L’Ada Colau ha estat constitucionalment rigorosa en considerar el clam d’uns treballadors realment integrats i implicats a una empresa que defensa uns valors que els poders públics han de promoure, a més de que l’error de procediment impedir a Tusgsal demostrar les seves grans possibilitats en el concurs del BusNit, entre els que destaquen les màximes referències, la solvència tècnica i financera, el màxim respecte al Medi Ambient, la democratització participativa en el procés d’aprovació i de presa de decisions social, el treball formatiu que implica necessàriament l’anterior, a més de les inversions necessàries per al concurs. Ara, s’haurà de tornar a licitar el concurs, el que permetrà consolidar una realitat: que més de mil famílies gaudeixen d’un cas únic a Europa i l’obra d’una empresa de l’economia social que hauria de ser més conegut.
En temps d’escassetat la societat no pot comportar-se i adreçar-se a aconseguir l’acumulació de béns i drets, perquè produeix un excedent de repressió per a la pervivència d’una mentalitat desfasada que evita allunyar-se tant del treball (o de l’atur), com del negoci, com de l’estalvi, com de l’austeritat. Excedent de repressió que a la detectar-se pot ser l’origen de conflictes socials (com ho demostra l’exemple de Grècia) per el que els agents socials han d’esforçar-se, tal com han fet en el cas Tusgsal, per evitar que es produeixen. S’ha de celebrar que l’Ada Colau hagi fet un ús legítim, per constitucional, per mantenir viva la fe en els valors comunals, que un dia no foren utòpics, i que avui en dia són més necessaris i possibles.
Advocat
Així, al sector de la distribució i el consum iniciat pels justos pioners de Rochdale amb el seu efecte multiplicador per tota Anglaterra, va seguir un espectacular desenvolupament a la zona de Lió i l’aportació de nous canals de foment per l’escola de cooperants de Nimes, amb una filosofia i programa que va aconseguir el que Joan Raventós va denominar apoteosi econòmica del consum; el sector de les cooperatives de treballadors de la producció, tractades per a John Stuart Mill en la seva Principis d’economia política a l’analitzar el futur de les classes treballadores, troba les seves arrels en la França del falansteri de Guisa, del taller social de Louis Blanc i dels tallers cooperatius de Buchez, que s’expandeixen per a l’Anglaterra de l’owenisme, fins a que Ludlow renova i reforça el seu interès, mentre que les cooperatives de crèdit Raiffeisen i de F. W. Schulze-Delitzsch fan aportaciones decisives.
Les societats cooperatives i d’economia social són l’única realitat que han quedat de l’anomenat socialisme utòpic i, a Europa, son una realitat rellevant, en estar molt considerades en totes les polítiques comunitàries, no només com a font de creació d’ocupació productiva, de reducció de la pobresa i per a promoure la integració social, sobretot, com l’eix d’un nou sistema econòmic i social respectuós amb la naturalesa, capaç de substituir un model de societat egoista i disfuncional, ja periclitada, per la feixuga càrrega de la seva incapacitat de vertebrar una societat estable i per la seva insistència en colonialitzar el tercer món. No fa massa temps que a l’Assemblea General de les Nacions Unides es van triar divuit membres del Consell Econòmic i Social (Ecosoc) per al trienni 2017-2019. Andorra en és un.
Andorra exercirà de membre de l’Ecosco des de l’1 de gener del 2017 fins al final del 2019. L’Ecosoco és l’òrgan de les Nacions Unides encarregat de coordinar els aspectes econòmics i socials del treball de les agències especialitzades, comissions i fons i programes de les Nacions Unides. Així mateix, és el fòrum on es discuteixen qüestions econòmiques i socials d’interès global. Entre les responsabilitats que té, cal destacar: la promoció d’un nivell de vida adequat, l’ocupació plena i el progrés social i econòmic; la identificació de solucions als problemes internacionals de caire econòmic, social i de salut; la facilitació de la cooperació internacional en els àmbits de la cultura i l’educació; i encoratjar el respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals. A més l’Ecosoc ha de donar suport a la implementació dels objectius de desenvolupament sostenible, adoptats el mes de setembre passat a Nova York.
En aquest context convé recordar que la indispensable i sempre pendent reforma legal de l’empresa per a que integri tot el social i ambiental i doni possibilitats a la voluntat comú de progrés (entés com a sinònim de simbiosi home-natura) ha de superar les limitacions que imposen les desfasades normes mercantils i administratives sobre propietat, gestió i risc, així com les limitacions que imposen a aquesta simbiosi els poders fàctics. Si no es parteix d’aquest record, malaguanyats diners i esforços.
És indiscutible que el treball alienat s’està convertint en un mitjà per obtenir ingressos per a la subsistència que impedeix fer altres activitats i empobreix cada vegada més als treballadors, que no poden trobar la solució a les seves necessitats per a qualsevol mitjà diferent als que ofereix el mercat.
Per al dret mercantil l’empresa és una mera estructura econòmica organitzacional de mercaderies, relacions i activitats exercitades professionalment en nom propi, amb ànim de lucre i dirigides a la producció i l’intercanvi de béns i serveis. Dels factors i elements que la composen només un, el capital, gaudeix de protecció eficaç, inversament, el treball, cada vegada està més desprotegit.
Això no és a causa solament de la legislació específica, també, per al que ara i aquí interessa destacar, perquè és confon el concepte de l’empresa amb el de la societat, el contingut per al continent: la societat representa només al capital, però l’empresa es composa tant pel capital com per a la força de treball, es conclou, erròniament que només a través de la participació al capital de la societat es pot aconseguir la participació a l’empresa. Els poders fàctics pressionen per a que aquesta confusió és mantingui i es vagi dilatant indefinidament, a través de solucions parcials i insuficients, perquè el veritable problema no es planteja ni s’aborda en els seus veritables termes.
Per això, la gran majoria dels mètodes o fórmules de participació dels treballadors a l’empresa no poden considerar-se, realment, com a reforma de l’empresa, ja que parteixen d’una situació preestablerta que, a l’aplicar-se, no només no es té com a objectiu el canvi, sinó que el que es modifica es fa per a que res canvi substancialment. De la seguretat d’aquesta premissa en són bona prova innombrables i vergonyoses experiències històriques de participació dels treballadors en els beneficis i al capital de les societats, fins i tot a la gestió, experiències que no han aconseguit moure un àpex els fonaments capitalistes en que estan establertes les empreses del nostre entorn.
I no obstant això, el cert és que, per a exemple a Espanya, els articles 9 i 129.2 de la seva Constitució estableixen un marc immillorable per a reformes integradores dels treballadors a l’empresa quan, aquest últim, estableix que: «Els poders públics promouran eficaçment les diferents formes de participació en l’empresa i fomentaran, a través d’una legislació escaient, les societats cooperatives. També establiran els mitjans que facilitin l’accés dels treballadors als mitjans de producció».
A Andorra l’exposició de motius de la Llei 5/2015, del 15 de gener, de societats cooperatives d’Andorra, reconeix que les societats cooperatives són una realitat empresarial present a la major part dels països de l’entorn europeu, amb forta presència als que envolten el Principat d’Andorra, i que la realitat econòmica actual pot obligar i estimular el país a afrontar la creació de treball i de riquesa a partir de la iniciativa de les persones, a vegades des del propi esforç i compromís dels treballadors i dels nous emprenedors, que poden trobar en la seva associació i treball els recursos necessaris per afrontar projectes d’interès comú, obrint noves possibilitats a la iniciativa ciutadana per construir nous plans de negoci que poden permetre la seva millora econòmica, social i de qualitat de vida.
Aquest reconeixement porta al legislador a incorporar a l’ordenament jurídic andorrà el model de societat cooperativa. Primer als articles 18 i 19 de la Constitució que reconeixen el dret a crear organitzacions empresarials, i als treballadors i empresaris a defensar els seus interessos econòmics i socials. Alhora, l’article 28 regula el dret a la llibertat d’empresa, mentre que l’article 32 promulga, dins el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general. Més tard, a la Llei 5/2015.
D’altra banda, la tradició jurídica andorrana disposa d’una forta presència dels drets comunals, que enllacen directament amb els valors d’una ideologia guiada per l’interès comú dels comuners i les formes econòmiques col·lectives que, de fa temps, aporten les cooperatives.
Amb aquests antecedents la Llei de cooperatives andorrana reconeix el dret de totes les persones d’associar-se a través d’aquest tipus societari, basat en els principis internacionals declarats per l’Aliança Cooperativa Internacional, i reconeguts per la majoria de les regulacions jurídiques d’arreu del món: 1) l’adhesió voluntària i oberta a la cooperativa; 2) la gestió democràtica per part dels socis; 3) la participació econòmica dels socis; 4) la plena autonomia d’organització i independència; 5) la promoció de l’educació i la formació dels socis; 6) la cooperació entre les cooperatives, i 7) el compromís amb la societat i l’entorn. Principis que incorporen el reforçament de la democràcia econòmica i social i la solidaritat comunitària als països on es desenvolupen, convertint-se en factors de cohesió social i d’arrelament de l’economia nacional.
Aquests principis internacionals s’erigeixen com a principis rectors de la legislació cooperativa d’Andorra, han de regir la vida de les cooperatives i han de servir com a criteri interpretatiu en l’aplicació de la Llei. Les cooperatives estan basades en els valors de l’autoajuda, l’auto responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat.
La Llei de cooperatives és una llei general. Es tracta d’una llei que deixa un ampli marge d’autonomia a les cooperatives per regular-se a través dels seus estatuts i reglaments interns, alhora que s’inclina per un model de societat cooperativa com a societat de persones, que aposten per millorar la seva vida, per un treball digne i pel benestar del seus membres i de l’entorn, mitjançant la realització d’una activitat econòmica eficient i sostenible, capaç de generar riquesa i nous recursos per als seus membres sense cap discriminació. Sens dubte, una via notable per al desenvolupament i l’equilibri de la societat.
Si la realitat jurídica es la descrita la pregunta, el misteri, és perquè el cooperativisme no està més estès en els mercats. La reforma jurídica pendent recordada es la resposta. I també ho és el paper que hi poden tenir els poders públics fen un ús alternatiu, legítim, del Dret.
A Catalunya, el cas recent Tusgsal, amb la solució donada per Ada Colau com a presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és paradigmàtic d’aplicació d’un mandat Constitucional rent un ús alternatiu del Dret: anul·la l’adjudicació del concurs del BusNit tot i les pressions de tots els tipus (anunci de demandes processals, contencioses i penals, i la presentació d’una enganyosa pseudo OPA d’adquisició als socis treballadors de Tusgsal) i promou la participació a l’empresa dels treballadors, ja que només amb la seva voluntat i tenacitat, amb el suport incondicional de la UGT, han permès crear una realitat jurídica alternativa en benefici dels principis de l’economia social.
TUSGSAL està generant ocupació d’alta qualitat per sobre de qualsevol empresa del sector del transport public i facilita la participació dels treballadors tant al capital com a l’empresa. L’Ada Colau ha estat constitucionalment rigorosa en considerar el clam d’uns treballadors realment integrats i implicats a una empresa que defensa uns valors que els poders públics han de promoure, a més de que l’error de procediment impedir a Tusgsal demostrar les seves grans possibilitats en el concurs del BusNit, entre els que destaquen les màximes referències, la solvència tècnica i financera, el màxim respecte al Medi Ambient, la democratització participativa en el procés d’aprovació i de presa de decisions social, el treball formatiu que implica necessàriament l’anterior, a més de les inversions necessàries per al concurs. Ara, s’haurà de tornar a licitar el concurs, el que permetrà consolidar una realitat: que més de mil famílies gaudeixen d’un cas únic a Europa i l’obra d’una empresa de l’economia social que hauria de ser més conegut.
En temps d’escassetat la societat no pot comportar-se i adreçar-se a aconseguir l’acumulació de béns i drets, perquè produeix un excedent de repressió per a la pervivència d’una mentalitat desfasada que evita allunyar-se tant del treball (o de l’atur), com del negoci, com de l’estalvi, com de l’austeritat. Excedent de repressió que a la detectar-se pot ser l’origen de conflictes socials (com ho demostra l’exemple de Grècia) per el que els agents socials han d’esforçar-se, tal com han fet en el cas Tusgsal, per evitar que es produeixen. S’ha de celebrar que l’Ada Colau hagi fet un ús legítim, per constitucional, per mantenir viva la fe en els valors comunals, que un dia no foren utòpics, i que avui en dia són més necessaris i possibles.
Advocat