Fidel Castro
El dia 25 de novembre va morir Fidel Castro. Un líder polític molt polèmic i enigmàtic que constitueix una llegenda revolucionària, flagell de l’imperialisme ianqui, per les classes més desposseïdes i l’esquerra militant; però conegut a la resta del món només pel fet de ser un líder autoritari. Però, qui va ser realment Fidel? El dictador odiat per molts o l’alliberador venerat per altres?
Fidel Castro, comandant en cap de la revolució cubana, va consumar el seu govern a Cuba l’1 de gener del 1959 després d’enderrocar a trets el règim de Batista. Però el seu veritable objectiu sempre va ser assolir la revolució universal.
D’adolescent Fidel sempre va creure que hi havia «líders destinats a exercir papers crucials en la vida dels homes, i que ell era un d’ells». Així, va començar la seva vida laboral obrint un bufet d’advocat, però la seva història i la de Cuba canviarien per sempre quan Fulgencio Batista el 1933 es va fer amb el poder per mitjà d’un cop d’estat.
Fidel Castro va promoure una insurrecció popular que va acabar en fracàs i es va saldar amb la mort de 67 dels 135 integrants del comando revolucionari, la gran majoria assassinats després dels combats. Fidel va ser condemnat a 15 anys de presó i el seu germà Raúl a 13, però els moncadistas van ser amnistiats el 1955 i Castro va partir cap a l’exili. A Mèxic, on va conèixer al Che Guevara, va començar l’etapa de lluita guerrillera que finalment va conduir a la derrota de l’exèrcit de Batista i la fugida del dictador la matinada de l’1 de gener del 1959.
Fidel, després de la victòria, es va embolicar amb la bandera de José Martí i es va convertir en un ídol popular que encarnava els valors de la justícia social en una nació empobrida per la dictadura. Intel·lectuals de tot el món van saludar la seva victòria, però aquella admiració va durar només alguns anys perquè la revolució es va radicalitzar molt aviat.
Hi ha proves que confirmen que el seu enfrontament amb els Estats Units venia d’antic. En una carta que va enviar el 5 de juny del 1958, després que avions de Batista bombardegessin amb projectils nord-americans el bohío d’un pagès, Fidel diu: «En veure els coets que van tirar a casa de Mario m’he jurat que els americans pagaran ben car el que estan fent. Quan aquesta guerra s’acabi, començarà per a mi una guerra molt més llarga i gran: la guerra que vaig a fer contra ells. Me n’adono que aquest és el meu destí veritable».
Castro, convertit en líder popular, va instaurar la primera llei de reforma agrària que va portar a l’expropiació dels grans latifundis sucrers, molts d’ells nord-americans. A més, va realitzar una campanya nacional contra l’analfabetisme i tant l’educació com la salut a Cuba van passar a ser universals i gratuïtes.
Així la història ens mostra a Fidel Castro com un home de ferms ideals revolucionaris, que buscava el canvi i l’alliberament del seu poble de l’opressió de l’imperialisme; però tot això tallant les llibertats i per la força, amb la qual cosa el seu ideal de llibertat es va convertir en una contradicció. No es poden instaurar uns ideals de llibertat mitjançant l’opressió d’un poble.
Fidel Castro, comandant en cap de la revolució cubana, va consumar el seu govern a Cuba l’1 de gener del 1959 després d’enderrocar a trets el règim de Batista. Però el seu veritable objectiu sempre va ser assolir la revolució universal.
D’adolescent Fidel sempre va creure que hi havia «líders destinats a exercir papers crucials en la vida dels homes, i que ell era un d’ells». Així, va començar la seva vida laboral obrint un bufet d’advocat, però la seva història i la de Cuba canviarien per sempre quan Fulgencio Batista el 1933 es va fer amb el poder per mitjà d’un cop d’estat.
Fidel Castro va promoure una insurrecció popular que va acabar en fracàs i es va saldar amb la mort de 67 dels 135 integrants del comando revolucionari, la gran majoria assassinats després dels combats. Fidel va ser condemnat a 15 anys de presó i el seu germà Raúl a 13, però els moncadistas van ser amnistiats el 1955 i Castro va partir cap a l’exili. A Mèxic, on va conèixer al Che Guevara, va començar l’etapa de lluita guerrillera que finalment va conduir a la derrota de l’exèrcit de Batista i la fugida del dictador la matinada de l’1 de gener del 1959.
Fidel, després de la victòria, es va embolicar amb la bandera de José Martí i es va convertir en un ídol popular que encarnava els valors de la justícia social en una nació empobrida per la dictadura. Intel·lectuals de tot el món van saludar la seva victòria, però aquella admiració va durar només alguns anys perquè la revolució es va radicalitzar molt aviat.
Hi ha proves que confirmen que el seu enfrontament amb els Estats Units venia d’antic. En una carta que va enviar el 5 de juny del 1958, després que avions de Batista bombardegessin amb projectils nord-americans el bohío d’un pagès, Fidel diu: «En veure els coets que van tirar a casa de Mario m’he jurat que els americans pagaran ben car el que estan fent. Quan aquesta guerra s’acabi, començarà per a mi una guerra molt més llarga i gran: la guerra que vaig a fer contra ells. Me n’adono que aquest és el meu destí veritable».
Castro, convertit en líder popular, va instaurar la primera llei de reforma agrària que va portar a l’expropiació dels grans latifundis sucrers, molts d’ells nord-americans. A més, va realitzar una campanya nacional contra l’analfabetisme i tant l’educació com la salut a Cuba van passar a ser universals i gratuïtes.
Així la història ens mostra a Fidel Castro com un home de ferms ideals revolucionaris, que buscava el canvi i l’alliberament del seu poble de l’opressió de l’imperialisme; però tot això tallant les llibertats i per la força, amb la qual cosa el seu ideal de llibertat es va convertir en una contradicció. No es poden instaurar uns ideals de llibertat mitjançant l’opressió d’un poble.