Andorra necessita canvis estructurals que contribueixin a l’eradicació de la desigualtat i les conseqüències que aquest concepte implica en tots els camps de la vida. Parlem de conseqüències que, en determinats àmbits i realitats, s’acaben traduint en autèntiques xacres socials, com la violència vers les dones: de qualsevol edat i condició social, econòmica i cultural.

Andorra ha hagut posar de manifest que, malgrat ser una comunitat de petites dimensions i cohesionada que afavoreix la proximitat i les relacions veïnals, no escapa a un fenomen que té el seu punt de partida en un patró de desigualtat transmès durant generacions a través d’una educació que ha tendit a reforçar estereotips tradicionals discriminatoris envers el rol de la dona sense qüestionar-los i, menys encara, desafiar-los.

Un combat a aquest nivell implica el repte del desafiament aplicat a la transmissió de nous valors a través del coneixement i de l’educació –des de la història i la llengua, passant per la filosofia, les matemàtiques, la literatura i les ciències socials– però també d’una acció decidida des de les institucions amb una legislació i els recursos necessaris per donar un tractament i atenció adequats al problema, en el moment que aquest es produeix, però també per implementar un marc estable amb mesures i polítiques que ens permetin guanyar en el llarg termini.

Pensant en aquest objectiu es va presentar, l’any 2015, la Llei per a l’eradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica que el Consell General va aprovar, per unanimitat, el 15 de gener del 2015, aviat farà dos anys. Des de tots els grups parlamentaris es va considerar que calia una eina legislativa transversal que actués en tots els àmbits -el penal, l’educatiu, el sanitari i el social– que donés protecció a les víctimes i que apostés per la prevenció a través de l’educació.

Avui podem dir que en aquest país comptem amb una llei moderna que actua contra tot tipus de violència –física, psicològica i econòmica– que concedeix els mateixos drets i protecció als fills, en tant que víctimes d’un context de violència que els perjudica, amb la pertinent previsió de mesures cautelars urgents per garantir-ne la protecció. La llei també té en compte el maltractador, per al qual preveu mecanismes d’ajuda psicològica que n’evitin la reincidència. Finalment, la llei del 2015 va definir i consolidar la feina que ja es desenvolupava a nivell assistencial amb la regulació de l’Equip d’Atenció Integral a les víctimes, avui convertit en el servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere i Domèstica.

Aquesta llei ens ha servit per tancar el cercle a l’entorn de la violència de gènere i la gestió dels casos que es produeixen però requereix d’un marc legal de fons que abordi la desigualtat des de la base. Aquesta és l’aportació que ens toca fer en aquest moment si allò que volem aconseguir és l’eradicació de totes les situacions de discriminació i avançar cap a la igualtat real de totes les persones i col·lectius.

Aquesta és, per tant, la responsabilitat que assumim en tant que consellers del grup parlamentari que dóna suport a l’acció d’un govern, el de Demòcrates per Andorra, que inclou entre les seves prioritats l’elaboració d’una Llei d’Igualtat que abordi, des d’una perspectiva transversal, les situacions de discriminació, especialment les que incorporen un component de vulnerabilitat major, com és el cas del col·lectiu que ens ocupa: les dones.
Hi estem treballant i, en aquest cas, el camí serà tant o més important que el resultat final.

Estem en marxa, amb el desenvolupament d’un important treball transversal i de participació ciutadana que ens ha de portar a tenir un Llibre Blanc per la Igualtat que, ben segur, marcarà les línies a seguir de la futura llei de la mà de les aportacions directes dels agents implicats. I quan dic això em refereixo a col·lectius, associacions i institucions que, colze a colze, faran les seves aportacions amb l’únic objectiu de construir un marc de polítiques d’igualtat efectiu.

Amb una Llei d’Igualtat estem segurs que podrem plantar cara amb contundència a la violència de gènere. Fa segles que les dones lliuren batalla diària per combatre la desigualtat i que reivindiquen posar fi a la forma més cruel en que aquesta es manifesta. Hem fet un camí molt llarg per arribar fins aquí i ara hem de reblar tot l’esforç esmerçat. Seguim necessitant un Dia Internacional per posar de manifest la crua realitat però, sobretot, hem de mantenir la determinació en la lluita contra la desigualtat des de tots els àmbits i, en aquesta tasca, tots som imprescindibles.

Conseller general de DA a la Comissió Legislativa d’Afers Socials