Andorra es troba davant d’un dels grans reptes que ha tingut com a país els darrers temps i, segurament, davant d’un dels més importants que tindrà durant moltes dècades en endavant: l’encaix amb Europa. Pel que sembla, seguir en la situació actual, que ha estat molt beneficiosa pel Principat, no serà possible. Per això, ara més que mai, Andorra ha de ser conscient de tot el que es juga com a Estat sobirà, com a societat i, evidentment, en l’àmbit econòmic.
L’acord d’associació que actualment s’està negociant amb la Unió Europea, conjuntament amb Mònaco i San Marino, hauria de representar una gran oportunitat pel nostre petit país. Aconseguir un bon acord amb la Unió Europea sempre ha estat un dels objectius de Liberals d’Andorra. Per això, ens hem esmerçat en defensar les «línies vermelles», trets diferencials irrenunciables, que no es poden tocar si volem la pervivència dels sectors econòmics més importants i la continuïtat d’una seguretat envejable tal com l’hem conegut fins ara.
En qualsevol procés de negociació, abans d’iniciar-lo, cal fer una avaluació del que es té. Només d’aquesta manera podrem saber què es pot guanyar i què es pot perdre pel camí. Iniciar unes negociacions amb la Unió Europea renunciant al que ja es té consolidat és una mostra de no començar gens bé tot el procés. Permetin-me que els faci unes preguntes, si el país renuncia a l’Acord Duaner, tot just començar, amb què podrà fer valdre la seva posició quan les negociacions avancin? A més, per quina raó s’ha de desmembrar un Acord Duaner que la mateixa UE ha reconegut que és bo per a Andorra, sinó que, a més, reconeix formalment que funciona per ambdues parts? Per quina raó s’integra l’acord duaner de Mònaco amb França de forma íntegra i no el nostre? No hauríem hagut de parlar primer d’allò que no tenim contemplat: com la lliure circulació de serveis o les condicions de la lliure circulació de persones? No és aquest un dels nostres objectius primers, que els andorrans puguem circular i establir-nos lliurement en els països de la Unió sense problemes?
Igualment, continuem dient que cal avaluar i quantificar els beneficis que pot obtenir Andorra en modificar la seva relació amb la Unió Europea. Arribats a aquest punt és quan es fa més necessari que mai disposar d’estudis d’impacte. Estudis que han de permetre valorar i analitzar la situació actual, però també l’afectació de l’aplicació de les quatre llibertats que exigeix la Unió Europea, a l’economia i a la societat andorrana. No podem, per tant, dur les negociacions com caldria quan desconeixem l’afectació que podria tenir la reducció o desaparició de les franquícies. Aquest és només un exemple, però és extrapolable a l’assumpció del cabal comunitari per part de l’administració, l’obertura total de fronteres als ciutadans comunitaris o que empreses radicades a la Unió Europea puguin operar al mercat andorrà sense cap limitació.
Andorra necessita redefinir-se i adaptar-se a un món cada cop més globalitzat, això ningú ho qüestiona. Des de Liberals d’Andorra hem repetit, per activa i per passiva, que el nostre país necessita un bon acord d’associació amb la Unió Europea. Un acord que ens permeti mirar endavant amb optimisme, amb recances però sense por, sabedors que les negociacions ben fetes poden suposar canvis que seran per anar millor. Malauradament però, tot això no s’està aconseguint. Cada dia són més les veus que s’alcen per alertar que si s’accepta la pèrdua de l’statu quo actual en els termes que es coneixen, sectors com ara l’agrícola patirà una gran sotragada. Però també es veuran afectats el sector comercial i el de serveis. És molt bonic vendre que les empreses andorranes tindran accés a un mercat de 500 milions de persones al qual exportar, però capgirem-ho per entendre la magnitud del que estem parlant. Podran les empreses i comerços del país competir contra les empreses ja dimensionades per un mercat de 500 milions de persones?
Els liberals encara pensem que el país necessita defensar més exponencialment la seva identitat, la seva sobirania i, sobretot, aconseguir un acord que no ens converteixi en una província més d’Espanya o en un altre departament francès. Volem que quedin molt clares les competències en les quals estarem afectats i també molt ben definides i, de forma permanent i igualitària, les formes d’intervenció i defensa dels nostres interessos en els òrgans de gestió de l’acord. En tots els acords se cedeix una part de sobirania, per exemple en haver d’aplicar un cabal comunitari en què ja no hem participat, però no es pot deixar a les institucions del país sense marge de maniobra en haver d’aplicar noves normes i directives europees en les quals, com a país tercer, no podrem ni dissenyar ni intervenir de forma efectiva. Per tant les formes de participació i gestió política -no únicament tècnica- han d’estar molt ben definides.
Andorra necessita entendre’s amb els seus veïns. El Principat sempre ha estat un país que ha sabut negociar per garantir la continuïtat de les seves especificitats. Reptes que han estat difícils donada l’entitat i la grandària dels seus interlocutors, França i Espanya, però que s’han superat i amb bona nota. Ara és el moment de demostrar que Andorra també sap negociar un bon acord amb la Unió Europea. Per això, reitero un cop més la posició de Liberals d’Andorra. Europa, sí, però no a qualsevol preu. Cal trobar la fórmula per edificar sobre els bons acords que ja tenim i no fer-los desaparèixer per d’altres poc avaluats i difícilment assumibles. Només així aconseguirem mantenir-nos com el que som. Andorrans i, també, europeus.
Consellera general del Grup Parlamentari Liberal