És potser l'hora de preguntar- se qui serà el proper ministre (o ministra) que es llanci a unes primàries, al reforçament d'unes llistes o vés a saber. El president Zapatero no pot amagar la seva bondat natural ni per fer una crisi de Govern. És que no li surt. Així que els va llançant sense paracaigudes a incertes destinacions i a sobre, els llançats, agraïts i amb bona cara. No és una nova fórmula, aquesta de l'empenta cap amunt --que no ho és, en aquest cas-- i, la veritat, un esperava alguna cosa més original o, en tot cas, més seriosa.

Jiménez i Corbacho han estat els primers d'aquesta crisi del Gabinet que està causant el president espanyol. ¿Hi haurà més noms o aprofitarà ja aquestes dues absències, propiciades per ell, per remodelar el que la majoria considera un Govern caducat? En realitat tant és, perquè el problema --un problema per al PSOE i per a Espanya-- no són els ministres, sinó el mateix Zapatero, que un dia va veure una llum i es va sentir escollit per canviar la història. I si no anem amb compte, la canviarà. Però per mal. Des que va arribar al poder amb el seu talante, ha posat el país en tal quantitat d'embolics que val més no recordar-los un per un; embolics --i això és el pitjor-- que no existien, embolics que va anar creant ell mateix sense saber ben bé per què. Després, quan va arribar la crisi, ja havia aconseguit tot el poder, però com que havia acomiadat (una altra empenta) Jordi Sevilla abans que li ensenyés economia en dues tardes, va aconseguir posar per davant en les enquestes una oposició que encara s'està buscant a si mateixa, amb un líder, Rajoy, que hauria de presidir la Unicef o Càrites o el que fos, però mai un partit polític, perquè instal.lat en la setena planta, ignora el que passa de la sisena cap avall. ¡I mira que hi passen coses, en aquesta casa de Gènova!

S'acaben les rebaixes i és ara quan el president ven a preu de saldo els seus ministres. Per mi que no hi haurà canvi de Govern; tinc la secreta intuïció que, a poc a poc, com qui no vol la cosa, Zapatero s'anirà desfent de tots els ministres i amb la disculpa del necessari estalvi, anirà assumint ell totes les carteres vacants.

És possible que d'aquí a uns mesos Zapatero es reuneixi amb els seus avatars i fins i tot sigui ell qui faci de portaveu del Govern. També és possible que en una nit d'inspiració faci anar el seu avatar com a candidat a unes primàries a Lleó i, ja tot sol, però segur i somrient, es disposi a entrar definitivament en la història sempre sorprenent i apassionant d'Espanya.

Periodista. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.