Fa algunes setmanes vàrem ser coneixedors, a través de l’Altaveu Digital que, presumptament, des del Comú d’Escaldes-Engordany s’havia realitzat una retirada de diners del compte que la corporació escaldenca tenia a la BPA. Tot sembla indicar que mitjançant una transferència es van moure 421.150 euros, una xifra gens menyspreable. Fins aquí, aparentment cap anomalia. Però resulta que la citada transferència es va produir, concretament el dia 4 de març del 2015, pocs dies abans de la intervenció de BPA. Una data, el 4 de març, que «curiosament» correspon amb el moment que el cap de Govern, Toni Martí, va informar únicament i de forma extraoficial (segons paraules seves) als coprínceps del desastre que s’acostava.

Poc ens podíem arribar a imaginar, o a intuir, la resta dels mortals la que estava per arribar. La primera notícia que vàrem rebre, com a poble ras, va ser la roda de premsa que el mateix Toni Martí va oferir el dia 9 de març, cinc dies després de la retirada dels diners que va efectuar el comú escaldenc. Potser existeixen les casualitats? O potser van ser unes ments pensants superlúcides les que aquell 4 de març de 2015 van creure que era el moment de desvincular-se de BPA?

 

De ser cert, amb aquest moviment, el Comú d’Escaldes-Enngordany hauria esquivat la intervenció de BPA, i el subsegüent «corralito» i, per tant, també es va estalviar passar per les restriccions i retrocessions que varen patir la resta de ciutadans que tenien dipositats els seus diners en comptes de l’esmentada entitat. En la majoria dels casos, els ciutadans i simples mortals estalviadors encara pateixen aquestes restriccions en la disposició dels seus estalvis i de productes financers. En definitiva, no disposen amb total llibertat dels seus diners.

Aleshores, i sempre d’acord amb les greus informacions publicades per l’Altaveu Digital, era d’esperar alguna aparició pública de la màxima responsable del comú, la Sra. Trini Marín, per donar explicacions als ciutadans, tant als seus votants com aquells que no la van votar, indicant que: o bé allò no era cert i, per tant, no són res més que difamacions, o bé reconeixent les informacions aparegudes.

Doncs no...! Que equivocats estàvem. No tan sols no han ofert explicacions ni la cònsol major ni cap altre membre de la majoria governant, sinó que sembla que han triat la tercera opció: esperar a veure si poden fer «com si res» i deixar passar els dies, fent bona la dita «qui dia passa any empeny».

És evident que el «diamant en brut» d’Escaldes-Engordany, que a estones exerceix com a cònsol major, té la lliçó ben apresa i força experiència en amagar el cap sota l’ala per intentar que passi la tempesta o esperar que «algú» li digui què ha de fer. Tal com va ocórrer en el trist episodi de l’autoaugment de sou que es va aplicar, sense massa vergonyes, a l’inici del seu primer mandat. Tots recordem com, aquell cop, va haver de sortir obligada a explicar, i rectificar el que va poder, un cop va ser enxampada i pressionada per l’opinió pública. Farà igual ara? Doncs, veient com està evolucionant tot, no sembla que tingui cap intenció de donar la més mínima explicació al ciutadà.

Fent un senzill silogisme, podem asseverar que si la cònsol no ha sortit a negar aquestes afirmacions, llavors cal donar per certa la informació del moviment de diners? Si la informació del moviment de diners, tot just pocs dies abans de la intervenció de la BPA és certa, estaríem davant d’un fet molt greu i preocupant atès que es podria concloure que el Comú d’Escaldes-Engordany, si més no algun dels seus màxims governants, eren coneixedors que s’intervindria el banc.

És clar que tot això són conjectures, silogismes i elucubracions... I ho són, justament, perquè la cònsol major ha optat pel silenci sepulcral. Fet que no ens sorprèn perquè és una operativa habitual en ella, guardar silenci.

En qualsevol cas, difícilment ho podria justificar com una «operació normal», tal com ha intentat fer algun ministre demòcrata, sense massa convenciment, per cert.

Segons les seves pròpies paraules, la cònsol major es considera «una bona alumna» del seu predecessor, Antoni Martí. Doncs que demani permís al mestre, si li cal, i comparegui per explicar la veritat, sigui quina sigui. El poble d’Escaldes-Engordany es mereix una explicació. El país es mereix una explicació. I tots li ho agrairem. 

Membre del Comité d’Escaldes-Engordany de Liberals d’Andorra