Les emocions són presents a cada instant de la nostra vida. Saber controlar-les, gestionar-les i utilitzar-les adequadament, ens permetrà sense cap mena de dubte afrontar el nostre dia a dia d’una manera molt més eficient. Per això, és tan important treballar-les amb els nens tant a casa com a l’escola.

Cal que els nens des de petits aprenguin a acceptar la frustració o, fins i tot, una negativa a allò que desitgen obtenir. El coneixement, la comprensió i el control de les emocions són bàsics perquè els nostres fills aprenguin a desenvolupar-se adequadament en el conjunt de la societat.

Per aconseguir això, per començar han d’aprendre a controlar la ira. Moltes vegades veiem nadons que colpegen als seus pares o germans o criden enfurismats quan no se’ls dóna alguna cosa. El pitjor és que els adults acostumem a riure’ls la gràcia perquè són petits, però al no establir uns límits des d’aquest mateix moment, estem creant en ells un hàbit i una actitud que després ja no serem capaços de controlar. 

Recordem que els nens són molt llestos i si amb un atac de ràbia aconsegueixen el que volen, aquests atacs es convertiran en una tàctica repetitiva per a ells.

Per continuar, des dels dos anys, més o menys, han d’aprendre a reconèixer les emocions bàsiques. I a partir dels cinc ja haurien de saber anomenar-i expressar-les.

A més, necessiten aprendre a escoltar activament. Han de saber que han de guardar silenci mentre els altres parlen. Per aconseguir aquests objectius cal parlar-los a poc a poc i sempre acabar el nostre diàleg amb preguntes com: «M’has entès?», «Estàs d’acord amb el que he dit?». Perquè sempre hem d’estar segurs que han entès el que els hem explicat per després no haver de recriminar-los alguna cosa que ells no han arribat a comprendre degudament.

També és important parlar molt amb els nens, fer-los preguntes, raonar, etcètera. Això és imprescindible per a la seva educació. Hem d’afavorir contínuament el fet que siguin capaços de expressar en veu alta la seva opinió i els seus sentiments, que aprenguin a dialogar amb els altres. Per tal de desenvolupar la seva empatia, cal raonar amb ells contínuament mitjançant preguntes sobre els estats d’ànim dels altres: «Com creus que se sent l’avi després del que li has dit?», «Per què creus que està enfadada teva germana?», etcètera.

Per acabar, dir que a mesura que creixen els nens van fent més demandes a algunes de les quals accedirem i altres a les quals ens negarem, per això és important que des de ben petits els hàgim ensenyat la importància de pactar, de dialogar, d’acordar de manera democràtica. La família és un exemple de la societat i és el millor camp d’aprenentatge. Aquests són només alguns dels molts aspectes a treballar dins de la intel·ligència emocional, una disciplina tan necessària per poder conviure en societat i ser més feliços.