Observar el paisatge
Des que el territori i el país l’hem fet paisatge, la seva mirada, ha esdevingut una font d’inspiració i de còpia, de descobriment i apropiació, de cultura i de màrqueting, d’identificació i banalització, d’autenticitat i d’artificialitat, d’apropiació i de rebuig, d’aproximació i de distanciament, d’entusiasme i d’abandonament, de coneixement i d’incomprensió....
Posar en valor els punts d’observació del paisatge és una acció per enfortir la relació amb aquest.
La mirada avui ho mediatitza tot.
Es tracta, sí o sí, de veure, com sigui... I com més se’n pugui veure millor.
Veure el paisatge, formar-ne part o establir-se permanentment en un paisatge, ja no és possible, és massa poc davant l’oferta de què disposem.
La globalització i l’acceleració de les nostres vides, amb els mitjans de comunicació i la tecnologia, ens fan petit el nostre territori i banal el què hi passa.
Per satisfer les nostres necessitats vitals ens calen «més paisatges» i «més temps» dels que tenim o disposem.
En definitiva, vivim volent tenir i adquirir experiències, «col·leccionant paisatges» i «moments únics o irrepetibles».
El paisatge com a qualitat escènica és avui més valorat que mai.
Saber mirar, per tant, és extremadament important.
Els nostres veïns cerdans han posat en marxa el projecte del Mapa transfronterer de 169 punts d’observació del paisatge, que recull el coneixement col·lectiu dels millors indrets, des del propi territori.
Dirigit i coordinat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i al seu front Joan Nogué, director, Pere Sala, coordinador, Jordi Grau, Irene Navarro i Juanma López, tècnics, amb els quals han col·laborat Juli Boada, Lucien Julien, Christelle Frau, Philippe Mignon, Joan Bragulat, Marc Torrent, Paqui López, Joan Becat i altres.
39 municipis cerdans (17 a Espanya i 22 a França) hi han participat, als quals els correspon entre quatre i cinc punts d’observació per municipi.
Darrera d’aquests punts d’observació hi ha però el Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya, que aspira a ser un instrument de coneixement (per comprendre el paisatge cerdà, les seves dinàmiques i els seus valors naturals, culturals i simbòlics més destacats), un instrument d’acció (amb recomanacions i propostes de millora i promoció del paisatge per als municipis i altres agents), un instrument de senyalització (d’uns valors, una evolució i unes potencialitats per conscienciar el pertànyer a un lloc i paisatge comú) i un instrument de compromís (implicant als principals actors socials i econòmics i tota la població per a la conservació i promoció del seu paisatge).
Així la consciència del propi paisatge, esdevé un factor de competitivitat per al desenvolupament, base de l’atracció turística i la projecció exterior d’un territori amb personalitat pròpia:
–Manté i transmet a les generacions futures els valors culturals i històrics, així com simbòlics i identitaris.
–És una eina per a l’educació, comunicació, senyalització i autoestima.
–Desperta el territori i li envia un missatge inequívoc de qualitat de l’entorn i gust per viure-hi.
En definitiva, per assolir els objectius de qualitat paisatgística els actors han acordat:
1- Potenciar els espais agrícoles i el patrimoni associat.
2- Promoure el creixement ordenat del nuclis.
3- Integrar i millorar la imatge de les zones d’activitat econòmica.
4- Preservar i posar en valor els paisatges naturals.
5- Potenciar els millors punts d’observació del paisatge.
6- Posar en valor el patrimoni construït.
Els 169 punts d’observació es troben en cims o punts elevats (44), en espais quotidians dins dels pobles com places, edificis públics, esglésies, ermites, parcs, bancs o balconades (52), a peu de carretera (33), o prop d’un element patrimonial (22) o en punts de visió panoràmica de 3600C (59).
Fixar sobre el paisatge els millors punts per a la seva observació, és a dir, comprensió, és una altra manera d’acotar o fitar per entendre més bé el nostre territori, que no és altre sinó aquell espai quotidià, que si bé no trepitgem, ens envolta o acompanya cada dia, en la major part de la nostra vida i del qual en formem part la majoria del nostre temps.
Observar amb qualitat el paisatge o fixar els punts per ser millor observats constitueix, en definitiva, una reapropiació del nostre paisatge.
Arquitecte
Posar en valor els punts d’observació del paisatge és una acció per enfortir la relació amb aquest.
La mirada avui ho mediatitza tot.
Es tracta, sí o sí, de veure, com sigui... I com més se’n pugui veure millor.
Veure el paisatge, formar-ne part o establir-se permanentment en un paisatge, ja no és possible, és massa poc davant l’oferta de què disposem.
La globalització i l’acceleració de les nostres vides, amb els mitjans de comunicació i la tecnologia, ens fan petit el nostre territori i banal el què hi passa.
Per satisfer les nostres necessitats vitals ens calen «més paisatges» i «més temps» dels que tenim o disposem.
En definitiva, vivim volent tenir i adquirir experiències, «col·leccionant paisatges» i «moments únics o irrepetibles».
El paisatge com a qualitat escènica és avui més valorat que mai.
Saber mirar, per tant, és extremadament important.
Els nostres veïns cerdans han posat en marxa el projecte del Mapa transfronterer de 169 punts d’observació del paisatge, que recull el coneixement col·lectiu dels millors indrets, des del propi territori.
Dirigit i coordinat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i al seu front Joan Nogué, director, Pere Sala, coordinador, Jordi Grau, Irene Navarro i Juanma López, tècnics, amb els quals han col·laborat Juli Boada, Lucien Julien, Christelle Frau, Philippe Mignon, Joan Bragulat, Marc Torrent, Paqui López, Joan Becat i altres.
39 municipis cerdans (17 a Espanya i 22 a França) hi han participat, als quals els correspon entre quatre i cinc punts d’observació per municipi.
Darrera d’aquests punts d’observació hi ha però el Pla de paisatge transfronterer de la Cerdanya, que aspira a ser un instrument de coneixement (per comprendre el paisatge cerdà, les seves dinàmiques i els seus valors naturals, culturals i simbòlics més destacats), un instrument d’acció (amb recomanacions i propostes de millora i promoció del paisatge per als municipis i altres agents), un instrument de senyalització (d’uns valors, una evolució i unes potencialitats per conscienciar el pertànyer a un lloc i paisatge comú) i un instrument de compromís (implicant als principals actors socials i econòmics i tota la població per a la conservació i promoció del seu paisatge).
Així la consciència del propi paisatge, esdevé un factor de competitivitat per al desenvolupament, base de l’atracció turística i la projecció exterior d’un territori amb personalitat pròpia:
–Manté i transmet a les generacions futures els valors culturals i històrics, així com simbòlics i identitaris.
–És una eina per a l’educació, comunicació, senyalització i autoestima.
–Desperta el territori i li envia un missatge inequívoc de qualitat de l’entorn i gust per viure-hi.
En definitiva, per assolir els objectius de qualitat paisatgística els actors han acordat:
1- Potenciar els espais agrícoles i el patrimoni associat.
2- Promoure el creixement ordenat del nuclis.
3- Integrar i millorar la imatge de les zones d’activitat econòmica.
4- Preservar i posar en valor els paisatges naturals.
5- Potenciar els millors punts d’observació del paisatge.
6- Posar en valor el patrimoni construït.
Els 169 punts d’observació es troben en cims o punts elevats (44), en espais quotidians dins dels pobles com places, edificis públics, esglésies, ermites, parcs, bancs o balconades (52), a peu de carretera (33), o prop d’un element patrimonial (22) o en punts de visió panoràmica de 3600C (59).
Fixar sobre el paisatge els millors punts per a la seva observació, és a dir, comprensió, és una altra manera d’acotar o fitar per entendre més bé el nostre territori, que no és altre sinó aquell espai quotidià, que si bé no trepitgem, ens envolta o acompanya cada dia, en la major part de la nostra vida i del qual en formem part la majoria del nostre temps.
Observar amb qualitat el paisatge o fixar els punts per ser millor observats constitueix, en definitiva, una reapropiació del nostre paisatge.
Arquitecte