Units/des front la desconnexió
El passat divendres dia 11 es va crear, oficialment, la taula transversal de treball que elaborarà el Llibre Blanc de la Igualtat i la llei que se n’ha de desprendre. Aquesta, ens agrupa als i a les representants de les associacions que treballem en l’àmbit social al Principat i dirigits/des per una oficina tècnica que, a opinió personal, en podem presumir molt. Estem vivint moments molt importants per a Andorra, tot i que no se’n parli massa.
M’agradaria recuperar l’article del Jordi Ribes, publicat a EL PERIÒDIC el 5 de novembre i sota el títol Una Andorra més social, que resumeix ben bé la nostra visió respecte la falta de visibilització. Crec, a més, que la importància de donar veu a la tasca que estem desenvolupant les associacions és essencial per a que es pugui valorar, respectar i tenir-la en compte per al dia a dia del transcurs polític, econòmic i social del Principat. Aquesta legislatura ha d’elevar Andorra a uns paràmetres més inclusius, més igualitaris i més respectuosos. En veritat, em sento un privilegiat per poder ser part d’aquest gran projecte amb els meus companys i companyes de les diferents entitats.
Per tot això i pel nostre treball diari, em nego rotundament que aquesta sigui la legislatura marcada exclusivament per l’afer BPA, amb dossiers tan importants sobre la taula com la igualtat entre les persones. Es parla molt de la divisió entre bons i dolents, a favor o en contra de causes i posicionaments. Crec que entre tots i totes hem de prendre consciència dels actes que fem o diem, especialment les conseqüències que això pot portar. Potser nosaltres els primers. Però les desigualtats socials, sigui per la raó que sigui, segueixen sense ocupar les suficients portades, esdevenint temes menys suculents. Però no oblidem que és una realitat a la que dia a dia les associacions hem de fer-hi front.
Són temps diferents en la visibilització de la tasca de les associacions. Els que no estem darrere dels grans titulars dels diaris, les persones a peu de carrer, sentim desafecció, més desinterès i més desconnexió vers causes que monopolitzen dia sí i dia també, les línies comunicatives d’Andorra, tot i el treball social incansable que s’està portant a terme; dividint el país en dos. Els implicats dels titulars per una banda i, per l’altra, els que ja no ens interessa què passa, gens ni mica, per la sobreinformació de certs temes.
El treball engegat el divendres denota la prudència de molts dels representants socials, marcats pel desencís en veure projectes, anteriorment frustrats, que mai van veure la llum. Però m’escudaré amb les paraules esperançadores del ministre Espot al Consell General i la gran tasca que estem treballant amb el ministeri que encapçala. És per això que torno a demanar el respecte vers el nostre treball quan es prenen cert tipus de decisions que poden afectar al tarannà d’Estat.
L’acte de divendres va servir per anar molt més enllà dels inicis d’uns treballs. La feina en grup també serveix per tornar a compartir estones amb grans figures de diferents associacions i federacions. Va quedar clar que hi ha un sector, dins la gran comunitat d’Andorra, que restem units. Ara ens toca saber difondre-ho bé, implicant a tothom.
Vull donar les gràcies a tots aquells que creuen en el projecte, desinteressadament, i que contribuiran a fer, d’Andorra, un país molt més just per a tothom, a més de respectuós amb i per la diferència. Però especialment aquells que respecten la nostra feina perquè, des d’una posició diferent a la política, també contribuïm al desenvolupament sostenible de l’Andorra de present i futur.
President de Som com Som
M’agradaria recuperar l’article del Jordi Ribes, publicat a EL PERIÒDIC el 5 de novembre i sota el títol Una Andorra més social, que resumeix ben bé la nostra visió respecte la falta de visibilització. Crec, a més, que la importància de donar veu a la tasca que estem desenvolupant les associacions és essencial per a que es pugui valorar, respectar i tenir-la en compte per al dia a dia del transcurs polític, econòmic i social del Principat. Aquesta legislatura ha d’elevar Andorra a uns paràmetres més inclusius, més igualitaris i més respectuosos. En veritat, em sento un privilegiat per poder ser part d’aquest gran projecte amb els meus companys i companyes de les diferents entitats.
Per tot això i pel nostre treball diari, em nego rotundament que aquesta sigui la legislatura marcada exclusivament per l’afer BPA, amb dossiers tan importants sobre la taula com la igualtat entre les persones. Es parla molt de la divisió entre bons i dolents, a favor o en contra de causes i posicionaments. Crec que entre tots i totes hem de prendre consciència dels actes que fem o diem, especialment les conseqüències que això pot portar. Potser nosaltres els primers. Però les desigualtats socials, sigui per la raó que sigui, segueixen sense ocupar les suficients portades, esdevenint temes menys suculents. Però no oblidem que és una realitat a la que dia a dia les associacions hem de fer-hi front.
Són temps diferents en la visibilització de la tasca de les associacions. Els que no estem darrere dels grans titulars dels diaris, les persones a peu de carrer, sentim desafecció, més desinterès i més desconnexió vers causes que monopolitzen dia sí i dia també, les línies comunicatives d’Andorra, tot i el treball social incansable que s’està portant a terme; dividint el país en dos. Els implicats dels titulars per una banda i, per l’altra, els que ja no ens interessa què passa, gens ni mica, per la sobreinformació de certs temes.
El treball engegat el divendres denota la prudència de molts dels representants socials, marcats pel desencís en veure projectes, anteriorment frustrats, que mai van veure la llum. Però m’escudaré amb les paraules esperançadores del ministre Espot al Consell General i la gran tasca que estem treballant amb el ministeri que encapçala. És per això que torno a demanar el respecte vers el nostre treball quan es prenen cert tipus de decisions que poden afectar al tarannà d’Estat.
L’acte de divendres va servir per anar molt més enllà dels inicis d’uns treballs. La feina en grup també serveix per tornar a compartir estones amb grans figures de diferents associacions i federacions. Va quedar clar que hi ha un sector, dins la gran comunitat d’Andorra, que restem units. Ara ens toca saber difondre-ho bé, implicant a tothom.
Vull donar les gràcies a tots aquells que creuen en el projecte, desinteressadament, i que contribuiran a fer, d’Andorra, un país molt més just per a tothom, a més de respectuós amb i per la diferència. Però especialment aquells que respecten la nostra feina perquè, des d’una posició diferent a la política, també contribuïm al desenvolupament sostenible de l’Andorra de present i futur.
President de Som com Som