Ja s’ensuma a l’aire l’arribada del Nadal. Des de petita m’han agradat molt aquestes festes i això, al contrari que li passa a molta gent, no ha canviat. Per a mi, són les dates més importants de tot l’any i m’omplen d’alegria i felicitat, encara que ja no sigui aquella nena que esperava ansiosament els seus regals.
Pot ser que el problema de molta gent que odia el Nadal radiqui en aquest fet. En què una vegada que ets gran i que ja no esperes com antany els regals no siguis capaç d’impregnar-te de la màgia, la felicitat i l’esperit nadalenc que ho envaeix tot durant les festes.
També ens espanta el consum que ha anat augmentant durant aquestes festes, però no ens adonem que ja hi som dins d’una societat de consum durant tot l’any i que normalment com més treballem i més guanyem, més gastem.
El cert és que, amb l’afany de vendre dels comerços, s’han allargat tant aquestes dates que alguns, i això ho puc constatar, ja ni tan sols van treure els adornaments i els llums de l’any passat de les seves botigues, suposo que per la mandra que els suposa tornar-los a posar. Aquestes coses sí que fan morir i treuen la gràcia al Nadal. Amb el maco que resulta posar entre tots els ornaments nadalencs! A casa meva això ja era una festa. Amb un munt de germans rient-nos i barallant-nos al voltant del pessebre i l’arbre, però sempre amb harmonia. Avui, encara que trobo a faltar als meus pares i germans i no tinc fills, jo continuo fent totes dues coses. Tant el pessebre com l’arbre de Nadal mai han faltat a casa meva. Però, el fet és que el Nadal ens arriba a través d’estímuls visuals, olfactius i auditius i si estem tancats a deixar-nos portar per ells, no podrem impregnar-nos mai de la seva màgia.
Un altre problema del Nadal són els sopars en família que per a alguns s’han tornat una veritable tortura. Jo tinc bons records d’ells. Però això també podria succeir perquè era molt jove quan vaig deixar de celebrar aquests grans àpats envoltada de la meva família. Per evitar aquest esgotament cal buscar un espai personal de serenitat per recarregar les piles i seguir endavant. Pot ser qualsevol cosa que t’agradi: fer una passejada, anar sol al cinema, dormir una migdiada, qualsevol cosa que t’agradi serveix per relaxar-te dels moments de més estrès. Però el més important és que ha de constar a la teva agenda com una activitat tan ineludible com totes les altres, recorda que també tens l’obligació de ocupar-te de tu mateix. I no oblidis mai que hi ha alguns dels molts sopars que acostumen a celebrar-se en l’actualitat dels que, si realment no et ve de gust anar-hi, pots escapar-te amb alguna excusa. Tampoc es tracta d’agradar tothom, sinó també de gaudir tu mateix.
Un altre factor a tenir en compte és la llista de regals. No cal que siguin molt cars per demostrar el teu amor i afecte que és el que interessa realment. Fes una llista i no et surtis d’ella. I després simplement gaudeix dels somriures que provoques en les persones que vols quan els reben.
Per últim, podries sortir a córrer a la Sant Silvestre; trucar a aquest amic o amiga que realment et ve de gust tornar a veure, però que sempre ho deixes per més endavant; canviar els abundants sopars per lunchs, etcètera. Hi ha mil idees per a tots els gustos. Al cap i a la fi és Nadal i com diu Grace Noll Crowell: «Encara que es perdin altres coses al llarg dels anys, mantinguem el Nadal com una cosa brillant».