Espoli de la terra
L’espanyola Marga Bujosa va decidir el 2012 escriure una tesi sobre un grup de dones que es va oposar públicament a una expropiació de terres a Cambodja, país d’on finalment va ser expulsada el passat agost.
«Em va cridar l’atenció que fossin capaces d’oposar-se a un Govern del qual tots sabem que és una dictadura, però que ningú s’atreveix a criticar», explica a Efe l’espanyola, que es va mudar el 2014 a Boeung Kak, el barri de Phnom Penh on es va produir la rebel·lió.
Bujosa va ser expulsada, segons la policia, per no tenir permís de treball, encara que en mitjans activistes s’apunta que el motiu de fons va ser la seva presència a les manifestacions de les activistes.
Estudiant de la Universitat de Granada, l’espanyola enumera les raons que la van portar a centrar la seva recerca en aquesta comunitat. «L’únic que té la gent és la terra perquè el 80% de la població són agricultors, i el Govern se l’està traient; això és un problema que tothom sabia que hi era, que explotaria», indica Bujosa. «El que fa que això exploti són les dones de la comunitat de Boeung Kak, perquè són les primeres que no es van quedar en silenci», afegeix la investigadora a Efe per telèfon des d’Espanya, on resideix des que va ser deportada del país asiàtic.
La zona rep el nom d’un dels llacs urbans més extensos de la capital, que ara ha desaparegut al complet, engolit per tones de sorra, per donar pas a un projecte urbanístic de l’empresa Shukaku Inc.
El 2007 el Govern va concedir, per un període de 99 anys, les 90 hectàrees que ocupava el llac a la companyia, propietat del poderós senador de partit governant Lao Meng Khin. En total, 4.552 persones van ser forçades a abandonar casa seva, i moltes es van reallotjar lluny de Boeung Kak.
No obstant això, la campanya d’aquestes veïnes, reconvertides a activistes després de perdre-ho tot, va donar els seus fruits i el 2011 el primer ministre, Hun Sen, va signar un subdecret-llei per atorgar 12,44 hectàrees i títols de terres als gairebé 800 residents que romanien al barri.
Ara el so de grues i camions omple el llac, i en una casa de xapa al costat del mur de la macroconstrucció, Chan Puthisak calcula que més d’una vintena de famílies encara no han rebut títols o una compensació adequada. «Volen que venem la nostra terra, desnonar-nos de les nostres cases; jo només vull una casa digna com qualsevol altra persona», es lamenta el cambodjà, que és l’únic home que participa regularment en les protestes al costat de la resta de les activistes.
Puthisak treballava tallant vidre abans que comencés el conflicte amb Shukaku i, com molts altres, va perdre la feina i la majoria dels seus ingressos quan van començar a protestar. «El que hem estalviat ho gastem en manifestacions i despeses diàries», afirma l’activista.
A Cambodja, el cas de Boeung Kak és un dels més coneguts però molts activistes i ONG han denunciat que les expropiacions forçades rurals i urbanes afecten centenars de milers. El 2014 la firma amb base a Londres Global Diligence va sol·licitar una investigació de les expropiacions forçades de terres a Cambodja al Tribunal Penal Internacional i va estimar que afecta 770.000 persones (prop del sis per cent de la població).
Global Diligence va enviar informació suplementària l’any passat a la cort i va afirmar que l’espoli de terres contínua en augment i arriba a les 830.000 persones.
Quan Marga Bujosa va ser arrestada i el seu passaport confiscat, participava en una manifestació a la capital per demanar l’alliberament de dos activistes, Tep Vanny i Bov Sophea. Vanny havia estat empresonada anteriorment pel seu activisme, de la mateixa manera que molts dels residents del llac, i es troba ara a la presó preventiva acusada d’utilitzar, suposadament, la violència durant una manifestació a 2013. «A Vanny la deixaran a la presó fins a les eleccions de 2018, la deixaran anar 15 dies abans i diran que bons som, que democràtics som», assegura Bujosa. H
Corresponsal d’Efe al Sud-est d’Àsia
«Em va cridar l’atenció que fossin capaces d’oposar-se a un Govern del qual tots sabem que és una dictadura, però que ningú s’atreveix a criticar», explica a Efe l’espanyola, que es va mudar el 2014 a Boeung Kak, el barri de Phnom Penh on es va produir la rebel·lió.
Bujosa va ser expulsada, segons la policia, per no tenir permís de treball, encara que en mitjans activistes s’apunta que el motiu de fons va ser la seva presència a les manifestacions de les activistes.
Estudiant de la Universitat de Granada, l’espanyola enumera les raons que la van portar a centrar la seva recerca en aquesta comunitat. «L’únic que té la gent és la terra perquè el 80% de la població són agricultors, i el Govern se l’està traient; això és un problema que tothom sabia que hi era, que explotaria», indica Bujosa. «El que fa que això exploti són les dones de la comunitat de Boeung Kak, perquè són les primeres que no es van quedar en silenci», afegeix la investigadora a Efe per telèfon des d’Espanya, on resideix des que va ser deportada del país asiàtic.
La zona rep el nom d’un dels llacs urbans més extensos de la capital, que ara ha desaparegut al complet, engolit per tones de sorra, per donar pas a un projecte urbanístic de l’empresa Shukaku Inc.
El 2007 el Govern va concedir, per un període de 99 anys, les 90 hectàrees que ocupava el llac a la companyia, propietat del poderós senador de partit governant Lao Meng Khin. En total, 4.552 persones van ser forçades a abandonar casa seva, i moltes es van reallotjar lluny de Boeung Kak.
No obstant això, la campanya d’aquestes veïnes, reconvertides a activistes després de perdre-ho tot, va donar els seus fruits i el 2011 el primer ministre, Hun Sen, va signar un subdecret-llei per atorgar 12,44 hectàrees i títols de terres als gairebé 800 residents que romanien al barri.
Ara el so de grues i camions omple el llac, i en una casa de xapa al costat del mur de la macroconstrucció, Chan Puthisak calcula que més d’una vintena de famílies encara no han rebut títols o una compensació adequada. «Volen que venem la nostra terra, desnonar-nos de les nostres cases; jo només vull una casa digna com qualsevol altra persona», es lamenta el cambodjà, que és l’únic home que participa regularment en les protestes al costat de la resta de les activistes.
Puthisak treballava tallant vidre abans que comencés el conflicte amb Shukaku i, com molts altres, va perdre la feina i la majoria dels seus ingressos quan van començar a protestar. «El que hem estalviat ho gastem en manifestacions i despeses diàries», afirma l’activista.
A Cambodja, el cas de Boeung Kak és un dels més coneguts però molts activistes i ONG han denunciat que les expropiacions forçades rurals i urbanes afecten centenars de milers. El 2014 la firma amb base a Londres Global Diligence va sol·licitar una investigació de les expropiacions forçades de terres a Cambodja al Tribunal Penal Internacional i va estimar que afecta 770.000 persones (prop del sis per cent de la població).
Global Diligence va enviar informació suplementària l’any passat a la cort i va afirmar que l’espoli de terres contínua en augment i arriba a les 830.000 persones.
Quan Marga Bujosa va ser arrestada i el seu passaport confiscat, participava en una manifestació a la capital per demanar l’alliberament de dos activistes, Tep Vanny i Bov Sophea. Vanny havia estat empresonada anteriorment pel seu activisme, de la mateixa manera que molts dels residents del llac, i es troba ara a la presó preventiva acusada d’utilitzar, suposadament, la violència durant una manifestació a 2013. «A Vanny la deixaran a la presó fins a les eleccions de 2018, la deixaran anar 15 dies abans i diran que bons som, que democràtics som», assegura Bujosa. H
Corresponsal d’Efe al Sud-est d’Àsia