La capacitat de producció del sector agrari està molt condicionada per l’extrema climatologia andorrana i la complexa geografia del país, que únicament permet parcel·les de petites dimensions amb forts pendents en la majoria de casos. Aquests aspectes restringeixen molt els cultius susceptibles de ser-hi produïts i eleven molt els costos de producció dels que són viables, de forma que es redueix significativament la capacitat competitiva dels productes finals i es penalitza la seva comercialització.
 

En aquest context, el producte agrícola per excel·lència resulta ser el tabac; i això no és ni fruit de la casualitat ni d’una especial bona adaptació d’aquest cultiu a les condicions edafoclimàtiques andorranes, sinó d’unes circumstàncies històriques concretes que es remunten a centenars d’anys i d’un entorn polític-econòmic de reconeixement d’aquesta activitat centenària que li proporciona un marc d’actuació mitjançant l’acord d’unió duanera signat el 28 de juny de 1990; un acord que és considerat un dret adquirit i vital pel sector.

 

Segons L’ acord, el Principat d’Andorra esdevé un espai interessant per a l’establiment de manufactures de productes del tabac, les quals, agrupades sota l’Associació de Fabricants de Productes del Tabac d’Andorra, mantenen una relació privada amb l’Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra que fomenta el cultiu del tabac i dóna la sostenibilitat necessària al sector i promou la seva diversificació i millora.
 

El cultiu del tabac esdevé, d’aquesta manera, la base de l’economia agrària i, a més, en el nostre territori, la base de tot el sector primari. La seva importància no s’esgota aquí, però, ja que el context del Principat d’Andorra l’ha fet esdevenir igualment base de l’economia general del país, donat que és el sector que més ha aportat i aporta al pressupost de l’Estat i, per tant, al seu desenvolupament i creixement.
 

Són aquestes les raons que defensen el manteniment de l’acord duaner en els termes actuals i, per això, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra solament pot estar a favor d’un acord d’associació si es garanteix el manteniment de l’acord duaner vigent. Les oportunitats que pot representar la Unió Europea per a l’agricultura i la ramaderia andorranes són molt limitades pels arguments exposats en un inici, però seran nul·les sense el manteniment de l’acord duaner.

 

Fins el moment present, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra ha confiat en els ministres i el cap de Govern –màximes autoritats en la defensa dels interessos del país–, que sempre li van manifestar la voluntat de respectar l’acord duaner, garantint la seva permanència.
 

Actualment, semblen altres els escenaris. Entre aquests pren força el de incloure l’acord duaner en l’acord d’associació fent algunes exclusions. Cap d’elles serà definitiva, tal com va expressar el senyor Thomas Mayr-Harting –director executiu d’Europa i Àsia Central al Servei Europeu d’Acció Exterior i Cap negociador de la UE–, a la reunió de la Delegació de la UE amb els agents econòmics i socials andorrans del 24 d’octubre.

 

En aquest nou context, l’Associació, que aglutina a la pràctica totalitat dels agricultors i ramaders del país, vol creure que ens dirigeixen en aquesta aventura grans professionals, però necessita que s’expliquin aquests aspectes molt millor del que s’ha fet fins ara. La postura de l’Associació es manté, per tant, molt ferma en aquest sentit: l’acord duaner que tenim actualment és un acord que funciona i l’hem de mantenir, íntegre, pel bé de tots. Estan en joc les nostres explotacions, el conjunt del sector agrari i l’economia del país.