Les finances de l’huracà Matthew i els +20 C de Paris : assegurem-nos el futur
L’ huracà Matthew, devastador, de la categoria màxima de cinc, ha provocat durant les setmanes de setembre i octubre la dramàtica mort de més de 1.600 persones en cinc països de la zona del Carib i els Estats Units. A Haití en concret, el país més afectat, el Govern calcula que un milió i mig de persones estant ja patint fam per la pèrdua de les collites. A més dels enormes danys materials, que les companyies asseguradores estimen en uns nou mil milions d’euros en compensacions.
El Matthew ens servirà com a un malaurat exemple d’una tendència global que afecta el medi ambient i la societat. També és un bon cas per entendre el creixent paper que hi tindran les finances: sobretot pel què fa als instruments de transmissió del risc i el paper del capital dels inversors. Anem a veure-ho amb més detall.
Mentre que l’huracà Matthew s’ha encarregat de recordar-nos el perill dels esdeveniments naturals extrems i la brutal variabilitat del clima, també s’observa des de l’àmbit científic com aquests fenòmens climàtics violents i els desastres naturals semblen estar augmentant de manera preocupant en freqüència i severitat durant els darrers anys (els curiosos podeu trobar, l’evolució històrica dels danys per catàstrofes naturals, per exemple, a la interessant web de la reasseguradora líder suïssa Swiss Re).
Els experts també assenyalen l’escalfament de la Terra com un factor determinant en l’augment d’aquest riscos climàtics. A tall d’exemple, aquestes són una mostra brutal de dades estimades per les agències internacionals sobre l’impacte i les accions necessàries vinculades al canvi climàtic global:
• Més de quatre mil tres-cents milions de persones afectades des del 1990, i un cost associat d’un trilió i mig de dòlars
• Un risc total equivalent al 5% del PIB mundial
• Uns quaranta-vuit trilions de dòlars necessaris d’inversió al sector energètic
• Fins a uns set trilions de pèrdues econòmiques si la temperatura s’incrementa +50C
La importància cabdal d’aquest tema ja no s’escapa als líders polítics. Els líders de 195 països -tot el món!- es van posar d’acord a la cimera de Nacions Unides del Clima de París el desembre de l’any passat (l’anomenada COP21): un pacte que s’inicia a l’abril del 2017 i que té com a objectiu principal limitar l’escalfament global a un màxim de +20 C (respecte els nivells preindustrials). Aquest objectiu a la pràctica es tradueix en reduir per quatre les emissions de CO2 (això és equivalent a 500Kg de CO2 per persona i any –que correspon, per exemple, al consum d’un vol París-Nova York; o seixanta quilos de carn o a la producció de cinc tones de blat-).
En aquests acords de París, hi destaca també la importància futura que es dóna a les solucions basades en contractes financers d’assegurances. Alguns primeres experiències d’aquestes iniciatives són la ‘Caribbean Catastrophe Risk Insurance Facility’ (recursos precisament per fer front a huracans a la regió -com el Matthew-), la ‘Pacific Catastrophe Risk Assessment and Financing Initiative’ o l’‘African Risk Capacity’. Són instruments financers estructurats pel Banc Mundial de la mà de grans companyies financeres -especialitzades en el sector de reassegurar riscos-, com Swiss Re o Munich Re (o Mapfre a Espanya).
–Tot plegat, quina és però l’oportunitat pels petits inversors?
Les companyies asseguradores, els governs o les empreses exposades a aquests riscos cerquen sovint capital d’inversors als mercats financers. Com a inversors particulars, la manera més eficient de participar-hi, d’invertir en aquests nous actius, és probablement mitjançant els fons d’inversió especialitzats (gestionats per un professional coneixedor). En l’apartat a continuació, en donarem alguns exemples. Però farem primer una breu explicació dels actius financers subjacents, aquests instruments vinculats a les assegurances: els bons CAT (bons ‘Catastrophe’) –sovint també anomenats ILS ¡Insurance Linked Securities’). És una classe d’actiu poc coneguda, però que globalment representa una xifra enorme: uns vint-i-cinc mil milions d’euros.
Els CAT bonds són similars als bons de renda fixa tradicional: paguen un cupó (els interessos. Per exemple, d’un 5% anual) i retornen el capital invertit a venciment -és a dir, al cap de dos o tres anys- a l’inversor (llevat que el bo faci fallida). En el cas dels CAT bonds, la devolució del principal (del capital inicial invertit) depèn de que no es produeixi un desastre natural (huracà al Golf de Mèxic, terratrèmol al Japó, inundacions a Alemanya, etc.) d’una magnitud concreta i predefinida. Són esdeveniments molt poc probables (succeeixen un de cada cinquanta anys), però on l’inversor pot perdre una part significativa del capital invertit en cas de produir-se (depenent de la severitat del desastre natural).
L’inversor, amb els seus diners, ve a fer el paper d’una companyia asseguradora. El seu capital serveix, en cas d’un desastre natural, per compensar a algú que està exposat a un risc massa elevat per poder-hi fer front sol. A canvi d’assumir aquest risc, l’inversor cobra un cupó si no es produeix -com cal esperar- la catàstrofe. És un mercat molt antic, que es va crear a l’Edat Mitjana a Anglaterra (i on, el mercat de Lloyd’s a Londres, continua a avui sent un dels actors més importants d’aquest sector global). Hi participen tota mena d’inversors, fins i tot països com Austràlia -mitjançant el seu Fons del Futur, el fons sobirà del país- inverteixen els estalvis.
Tothom se’n beneficia: l’assegurat perquè així té garantida una protecció si un dia es veu afectat per una gran catàstrofe; i els inversors també, en cobrar uns rendiments (que es poden esperar positius si s’inverteix a llarg termini i es té una cartera ben diversificada de riscos –si els càlculs s’han fet usant la meravellosa Llei dels Grans Nombres matemàtics!-)
–Quins són els riscos i la rendibilitat d’aquesta classe d’actiu, els CAT bonds (o ILS) ?
Els CAT bonds tenen propietats atractives per una cartera d’inversió diversificada multiactiu d’un inversor expert. Per una banda, la rendibilitat mitjana -si agafem un índex representatiu per il·lustrar-ho- d’aquests actius ha estat del 7,6 % els darrers quinze anys (en concret, són dades corresponents a l’índex de Swiss Re de CAT bonds pel període 2002-2016), amb una volatilitat del 2,4 %. Compara prou bé amb els resultats d’altres classes d’actius tradicionals: la borsa ha generat un 5,7 % de rendibilitat anual (amb una volatilitat del 17,2 %), els bons de bona qualitat –‘investment grade’- un 4,9 % (amb volatilitat del 3,6 %), o els bons de pitjor qualitat creditícia –‘high yield’- que han obtingut un 7,9 % anual (però amb una volatilitat superior del 7,7 %). A més, són una classe d’actiu que aporta realment molta diversificació (la correlació és pràcticament nul·la amb tots els actius tradicionals), ja que té una evolució no relacionada amb el cicle econòmic o amb la majoria de variables que afecten el comportament de la borsa, dels tipus d’interès o dels actius financers tradicionals. Per exemple, l’any 2008 (el pitjor moment de la crisis financera, amb caigudes del -40 % de l’índex global de borsa MSCI World), aquest sector va tenir, en canvi, rendibilitats positives del +2 % (tot i ser un any també molt dolent amb diversos desastres naturals: els huracans Ike i Gustav, les inundacions -tempesta Emma- a Alemanya i Europa, un fort terratrèmol a la Xina, entre d’altres).
–Com podem invertir-hi?
Una manera adequada d’invertir en aquesta classe d’actius (és convenient sobretot consultar prèviament a un assessor d’inversions per analitzar-ne la conveniència segons la situació personal i financera de cadascú) pot ser a través de fons d’inversió regulats i gestionats per especialistes del sector. Aquests en són alguns bons exemples: el fons Leadenhall UCITS ILS Funds, o el fons d’AXA GAIA, o també el Star Cat Bond de la gestora suïssa GAM, entre d’altres. La inversió s’hauria de limitar a una petita part de la cartera d’un inversor expert, però pot ser un bon complement a una cartera diversificada, especialment en un entorn de tipus d’interès dels dipòsits i la renda fixa extraordinàriament baixos.
El Matthew ens servirà com a un malaurat exemple d’una tendència global que afecta el medi ambient i la societat. També és un bon cas per entendre el creixent paper que hi tindran les finances: sobretot pel què fa als instruments de transmissió del risc i el paper del capital dels inversors. Anem a veure-ho amb més detall.
Mentre que l’huracà Matthew s’ha encarregat de recordar-nos el perill dels esdeveniments naturals extrems i la brutal variabilitat del clima, també s’observa des de l’àmbit científic com aquests fenòmens climàtics violents i els desastres naturals semblen estar augmentant de manera preocupant en freqüència i severitat durant els darrers anys (els curiosos podeu trobar, l’evolució històrica dels danys per catàstrofes naturals, per exemple, a la interessant web de la reasseguradora líder suïssa Swiss Re).
Els experts també assenyalen l’escalfament de la Terra com un factor determinant en l’augment d’aquest riscos climàtics. A tall d’exemple, aquestes són una mostra brutal de dades estimades per les agències internacionals sobre l’impacte i les accions necessàries vinculades al canvi climàtic global:
• Més de quatre mil tres-cents milions de persones afectades des del 1990, i un cost associat d’un trilió i mig de dòlars
• Un risc total equivalent al 5% del PIB mundial
• Uns quaranta-vuit trilions de dòlars necessaris d’inversió al sector energètic
• Fins a uns set trilions de pèrdues econòmiques si la temperatura s’incrementa +50C
La importància cabdal d’aquest tema ja no s’escapa als líders polítics. Els líders de 195 països -tot el món!- es van posar d’acord a la cimera de Nacions Unides del Clima de París el desembre de l’any passat (l’anomenada COP21): un pacte que s’inicia a l’abril del 2017 i que té com a objectiu principal limitar l’escalfament global a un màxim de +20 C (respecte els nivells preindustrials). Aquest objectiu a la pràctica es tradueix en reduir per quatre les emissions de CO2 (això és equivalent a 500Kg de CO2 per persona i any –que correspon, per exemple, al consum d’un vol París-Nova York; o seixanta quilos de carn o a la producció de cinc tones de blat-).
En aquests acords de París, hi destaca també la importància futura que es dóna a les solucions basades en contractes financers d’assegurances. Alguns primeres experiències d’aquestes iniciatives són la ‘Caribbean Catastrophe Risk Insurance Facility’ (recursos precisament per fer front a huracans a la regió -com el Matthew-), la ‘Pacific Catastrophe Risk Assessment and Financing Initiative’ o l’‘African Risk Capacity’. Són instruments financers estructurats pel Banc Mundial de la mà de grans companyies financeres -especialitzades en el sector de reassegurar riscos-, com Swiss Re o Munich Re (o Mapfre a Espanya).
–Tot plegat, quina és però l’oportunitat pels petits inversors?
Les companyies asseguradores, els governs o les empreses exposades a aquests riscos cerquen sovint capital d’inversors als mercats financers. Com a inversors particulars, la manera més eficient de participar-hi, d’invertir en aquests nous actius, és probablement mitjançant els fons d’inversió especialitzats (gestionats per un professional coneixedor). En l’apartat a continuació, en donarem alguns exemples. Però farem primer una breu explicació dels actius financers subjacents, aquests instruments vinculats a les assegurances: els bons CAT (bons ‘Catastrophe’) –sovint també anomenats ILS ¡Insurance Linked Securities’). És una classe d’actiu poc coneguda, però que globalment representa una xifra enorme: uns vint-i-cinc mil milions d’euros.
Els CAT bonds són similars als bons de renda fixa tradicional: paguen un cupó (els interessos. Per exemple, d’un 5% anual) i retornen el capital invertit a venciment -és a dir, al cap de dos o tres anys- a l’inversor (llevat que el bo faci fallida). En el cas dels CAT bonds, la devolució del principal (del capital inicial invertit) depèn de que no es produeixi un desastre natural (huracà al Golf de Mèxic, terratrèmol al Japó, inundacions a Alemanya, etc.) d’una magnitud concreta i predefinida. Són esdeveniments molt poc probables (succeeixen un de cada cinquanta anys), però on l’inversor pot perdre una part significativa del capital invertit en cas de produir-se (depenent de la severitat del desastre natural).
L’inversor, amb els seus diners, ve a fer el paper d’una companyia asseguradora. El seu capital serveix, en cas d’un desastre natural, per compensar a algú que està exposat a un risc massa elevat per poder-hi fer front sol. A canvi d’assumir aquest risc, l’inversor cobra un cupó si no es produeix -com cal esperar- la catàstrofe. És un mercat molt antic, que es va crear a l’Edat Mitjana a Anglaterra (i on, el mercat de Lloyd’s a Londres, continua a avui sent un dels actors més importants d’aquest sector global). Hi participen tota mena d’inversors, fins i tot països com Austràlia -mitjançant el seu Fons del Futur, el fons sobirà del país- inverteixen els estalvis.
Tothom se’n beneficia: l’assegurat perquè així té garantida una protecció si un dia es veu afectat per una gran catàstrofe; i els inversors també, en cobrar uns rendiments (que es poden esperar positius si s’inverteix a llarg termini i es té una cartera ben diversificada de riscos –si els càlculs s’han fet usant la meravellosa Llei dels Grans Nombres matemàtics!-)
–Quins són els riscos i la rendibilitat d’aquesta classe d’actiu, els CAT bonds (o ILS) ?
Els CAT bonds tenen propietats atractives per una cartera d’inversió diversificada multiactiu d’un inversor expert. Per una banda, la rendibilitat mitjana -si agafem un índex representatiu per il·lustrar-ho- d’aquests actius ha estat del 7,6 % els darrers quinze anys (en concret, són dades corresponents a l’índex de Swiss Re de CAT bonds pel període 2002-2016), amb una volatilitat del 2,4 %. Compara prou bé amb els resultats d’altres classes d’actius tradicionals: la borsa ha generat un 5,7 % de rendibilitat anual (amb una volatilitat del 17,2 %), els bons de bona qualitat –‘investment grade’- un 4,9 % (amb volatilitat del 3,6 %), o els bons de pitjor qualitat creditícia –‘high yield’- que han obtingut un 7,9 % anual (però amb una volatilitat superior del 7,7 %). A més, són una classe d’actiu que aporta realment molta diversificació (la correlació és pràcticament nul·la amb tots els actius tradicionals), ja que té una evolució no relacionada amb el cicle econòmic o amb la majoria de variables que afecten el comportament de la borsa, dels tipus d’interès o dels actius financers tradicionals. Per exemple, l’any 2008 (el pitjor moment de la crisis financera, amb caigudes del -40 % de l’índex global de borsa MSCI World), aquest sector va tenir, en canvi, rendibilitats positives del +2 % (tot i ser un any també molt dolent amb diversos desastres naturals: els huracans Ike i Gustav, les inundacions -tempesta Emma- a Alemanya i Europa, un fort terratrèmol a la Xina, entre d’altres).
–Com podem invertir-hi?
Una manera adequada d’invertir en aquesta classe d’actius (és convenient sobretot consultar prèviament a un assessor d’inversions per analitzar-ne la conveniència segons la situació personal i financera de cadascú) pot ser a través de fons d’inversió regulats i gestionats per especialistes del sector. Aquests en són alguns bons exemples: el fons Leadenhall UCITS ILS Funds, o el fons d’AXA GAIA, o també el Star Cat Bond de la gestora suïssa GAM, entre d’altres. La inversió s’hauria de limitar a una petita part de la cartera d’un inversor expert, però pot ser un bon complement a una cartera diversificada, especialment en un entorn de tipus d’interès dels dipòsits i la renda fixa extraordinàriament baixos.