El risc empresarial es defineix com la probabilitat que ocorri un succés que impedeixi obtenir el resultat esperat en la realització d’un negoci. Dit d’una altra manera, risc és la contingència de patir una pèrdua econòmica en el desenvolupament de qualsevol tipus d’activitat empresarial que en teoria hauria de suposar l’obtenció d’un lucre. Per tant, és un fenomen inherent a tot negoci.
Per orientar l’actitud dels emprenedors cap a la gestió dels riscos d’empresa, sempre he recomanat una frase del premi Nobel danès Niels Bohr (Premi Nobel de Física, no d’economia) que afirma: «Fer prediccions és molt difícil, especialment si es refereixen al futur». Ens ve a dir que pronosticar el desenllaç d’una situació és sempre difícil ja que hi ha incertesa respecte al que pot succeir. El risc és un fenomen consubstancial a l’activitat empresarial ja que qualsevol negoci està subjecte de forma permanent a múltiples riscos de diversa índole. El sol fet de constituir una empresa ja implica que l’empresari ha d’assumir un risc; el de perdre el capital invertit. El risc empresarial pot ser degut tant a factors externs com a factors interns. El risc apareix en les decisions de l’empresa respecte a l’elecció de l’objecte del negoci, els productes a comercialitzar, les fonts de finançament, la selecció del personal, la recerca dels proveïdors, la captació dels clients o l’entrada en nous mercats .
L’origen dels riscos és divers. Els riscos poden derivar-se de la variació de les condicions de l’oferta i de la demanda de mercat entre el començament i la finalització d’un negoci, ja que aquestes condicions poden diferir enormement de les que es van preveure en el seu moment. Així mateix, els riscos poden ser deguts a contratemps naturals com incendis, inundacions, fenòmens climàtics, epidèmies i terratrèmols. També apareixen riscos de tipus econòmic-financer, com són els riscos de tipus de canvi, d’interès, d’embargament comercial, de ‘default’ o de mercat. Els riscos també poden tenir el seu origen en el comportament humà: accidents causats per personal poc diligent, fraus dels gerents, incompetència de l’equip directiu, deshonestedat dels administradors, incompliment de les obligacions per part del personal o negligència en el desenvolupament de les seves funcions per part dels empleats.
Per tant, el risc és inherent al funcionament de qualsevol empresa i està motivat per la incertesa del que pugui passar en un futur. Per tot això, l’empresa ha d’analitzar, avaluar i minimitzar els riscos per a poder complir els seus objectius, de manera que la gestió de riscos és una de les funcions clau de l’activitat empresarial. Les empreses han de reduir els riscos o transmetre’ls pagant un cost a tercers. La transmissió dels riscos a altres empreses especialitzades se sol fer mitjançant contractes d’assegurança.
No obstant això, cap empresa pot conèixer amb total seguretat quines són les conseqüències de les decisions preses davant d’una situació determinada, pel que qualsevol decisió que es pren en una empresa implica, en major o menor grau, un cert risc, és a dir la possibilitat d’èxit o de fracàs. El filòsof suís Jean Jacques Rousseau va dir: «Cal preveure que no es pot preveure tot». Per tant, per molta cura i previsió que puguin emprar en les seves decisions els directius d’una empresa, tota decisió suposa un grau d’incertesa, és a dir la possibilitat que les coses no succeeixin com s’havia planificat.
El més transcendental per a les empreses és el fet que tot risc implica una pèrdua econòmica, ja que el contratemps sol provocar una disminució en els beneficis de l’empresa. El risc que no es pot eliminar ni transmetre rendiblement a tercers ha de ser assumit per l’empresa. Els empresaris assumiran riscos en funció a què les expectatives d’obtenir beneficis superin les possibilitats de patir pèrdues.
El risc empresarial es pot eliminar (o minimitzar) transmetent als altres amb un cost; per exemple per mitjà d’un contracte d’assegurança. Mitjançant una assegurança s’elimina el perill de patir pèrdues econòmiques que pugui provocar un sinistre. Un exemple típic és l’empresari que assegura la fàbrica contra incendis, inundacions i robatoris. En crèdits comercials tenim una assegurança clàssic per protegir l’empresa de possibles insolvències dels clients: l’assegurança de crèdit. No obstant això, no tots els riscos són assegurables ja que els de naturalesa especulativa en principi no es poden assegurar; per exemple, una inversió en borsa dels excedents de tresoreria, ja que hi ha tantes possibilitats de guanyar diners com de perdre’l.
A més del risc comercial en les operacions d’exportació hi ha el denominat risc polític. El risc polític és la contingència que es produeixi l’impagament d’una operació comercial per culpa d’una guerra, revolució, o crisi interna del país on resideixi el client que impossibiliti la transferència de divises a l’exterior. Aquesta situació implica que el comprador tot i ser solvent i de voler pagar, no pot enviar l’import del deute al proveïdor.