Finances i eficiència energètica
Una de les idees genials de W. Buffet que ve al cas a propòsit del bon funcionament dels plans de reducció de costos de les empreses és aquella que diu: «Fa molt de temps, Isaac Newton ens va donar tres lliçons sobre el moviment, que van ser el treball d’un geni. Però el seu talent no es va fer extensiu al camp de la inversió, ja que va perdre un dineral en la bombolla dels mars del sud, explicant després que podia calcular el moviment de les estrelles, però no la bogeria dels homes. Si no hagués estat traumatitzat per aquesta pèrdua, Newton podria haver seguit fins a descobrir la quarta llei del moviment: per als inversors en general, els guanys disminueixen quan els moviments augmenten».
I és que, en veritat, augmenten els moviments quan els responsables del manteniment de les empreses analitzen i paralitzen inversions en eficiència energètica, oblidant que els nervis i les despeses són els seus enemics.
La conclusió podria ser que, de cap manera, poden deixar-se en mans dels enginyers i directors de manteniment les decisions en matèria energètica, tant si es tracta d’actuacions amb o sense inversió. Així de rotund.
El nivell tecnològic de maduresa aconseguit en els catàlegs de béns i serveis, dels proveïdors de referència en aquest sector, garanteix que les decisions del director financer de l’empresa siguin molt més òptimes a nivell de compte de resultats, sense cap risc de disfuncions tècniques.
L’incontestable de la conclusió ho demostra un simple càlcul: una empresa que factura 1.000 i guanya 50 (amb 950 de despeses, de les quals un 20% –190– corresponen a la factura per consum elèctric) rep una oferta garantida de reducció del consum elèctric del 10% (això és de 19) amb un pay back de 36 mesos, és a dir, un 38% d’increment en el seu benefici, difícilment pot acceptar un informe tècnic del seu responsable de manteniment rebutjant la inversió i, tractant-se d’una oferta que no requereix inversió, no hauria acceptar sota cap pretext.
Només faré dues breus referències a aquests catàlegs de productes i serveis, una a les ofertes que no requereixen inversió i una altra a les empreses ESE o ESCO. Així el programari per a la gestió i comptabilitat energètica pot garantir estalvis de més del 10% en el cost dels consums elèctrics, gas, aigua i combustibles. I les empresa ESE o ESCO garanteixen finançament 100% amb pagament de quotes per sota de l’estalvi garantit pel proveïdor.
La propietat de l’empresa o els seus administradors representants no poden més que obrir les portes als que els ofereixen eficiència energètica homologada en els mercats globals i, si resulta que estan tan enfeinats guanyant batalles amb la seva espasa que tanquen les seves empreses a ofertes de metralletes d’última generació, el risc de derrota sinó de mort no li pot llevar ningú. S’ha d’evitar la paràlisi per l’anàlisi, el factor temps és massa rellevant com per deixar aquest tipus de decisions en mans dels responsables del manteniment, fins al punt que si l’empresa tingués l’empresa d’un finançament gratuït de la inversió però el seu ingrés en caixa es demorés un any, hauria d’acceptar-se l’oferta del proveïdor.
Com també diu Warren Buffet: «Fa molt de temps, Ben Graham em va ensenyar que preu és el que pagues i valor és el que obtens. Parlant de mitjons o d’accions, m’agrada comprar mercaderia de qualitat quan està rebaixada».
Advocat
I és que, en veritat, augmenten els moviments quan els responsables del manteniment de les empreses analitzen i paralitzen inversions en eficiència energètica, oblidant que els nervis i les despeses són els seus enemics.
La conclusió podria ser que, de cap manera, poden deixar-se en mans dels enginyers i directors de manteniment les decisions en matèria energètica, tant si es tracta d’actuacions amb o sense inversió. Així de rotund.
El nivell tecnològic de maduresa aconseguit en els catàlegs de béns i serveis, dels proveïdors de referència en aquest sector, garanteix que les decisions del director financer de l’empresa siguin molt més òptimes a nivell de compte de resultats, sense cap risc de disfuncions tècniques.
L’incontestable de la conclusió ho demostra un simple càlcul: una empresa que factura 1.000 i guanya 50 (amb 950 de despeses, de les quals un 20% –190– corresponen a la factura per consum elèctric) rep una oferta garantida de reducció del consum elèctric del 10% (això és de 19) amb un pay back de 36 mesos, és a dir, un 38% d’increment en el seu benefici, difícilment pot acceptar un informe tècnic del seu responsable de manteniment rebutjant la inversió i, tractant-se d’una oferta que no requereix inversió, no hauria acceptar sota cap pretext.
Només faré dues breus referències a aquests catàlegs de productes i serveis, una a les ofertes que no requereixen inversió i una altra a les empreses ESE o ESCO. Així el programari per a la gestió i comptabilitat energètica pot garantir estalvis de més del 10% en el cost dels consums elèctrics, gas, aigua i combustibles. I les empresa ESE o ESCO garanteixen finançament 100% amb pagament de quotes per sota de l’estalvi garantit pel proveïdor.
La propietat de l’empresa o els seus administradors representants no poden més que obrir les portes als que els ofereixen eficiència energètica homologada en els mercats globals i, si resulta que estan tan enfeinats guanyant batalles amb la seva espasa que tanquen les seves empreses a ofertes de metralletes d’última generació, el risc de derrota sinó de mort no li pot llevar ningú. S’ha d’evitar la paràlisi per l’anàlisi, el factor temps és massa rellevant com per deixar aquest tipus de decisions en mans dels responsables del manteniment, fins al punt que si l’empresa tingués l’empresa d’un finançament gratuït de la inversió però el seu ingrés en caixa es demorés un any, hauria d’acceptar-se l’oferta del proveïdor.
Com també diu Warren Buffet: «Fa molt de temps, Ben Graham em va ensenyar que preu és el que pagues i valor és el que obtens. Parlant de mitjons o d’accions, m’agrada comprar mercaderia de qualitat quan està rebaixada».
Advocat