La desaparició dels partits polítics
Són necessaris els partits per gestionar la democràcia? Si preguntéssim avui a la majoria dels electors perquè serveixen els partits polítics no sé pas quines respostes podríem rebre però tinc la impressió que de coses maques en sentiríem poques. La qüestió és que per aquells que pensem que els partits són encara l’única eina real d’accés a la gestió pública que tenen els ciutadans ens preocupa que es prenguin mesures correctives que anul·lin un dels grans béns que encara tenia Andorra, i és que tothom es podia presentar a uns comicis i crear un partit. Però la realitat és que la llei de partits del 2014, que havia d’ajudar en aquest aspecte, el que ha provocat és la reducció de la capacitat financera dels grups més petits i ara, la nova modificació de la llei, eliminarà la possibilitat que ningú, que no sigui un grup majoritari o ric, ho pretengui.
El 2014, tots érem conscients de la necessitat de regular aspectes del finançament de les agrupacions polítiques, així com de la millora de la gestió democràtica dels òrgans interns, la transparència i la publicitat dels seus actes, fins aquí tots estem d’acord. En canvi, l’entrada en vigor de la llei en les eleccions del 2015 ens ha mostrat que complir amb tots els seus paràmetres és molt complicat, si no es disposa d’una mínima infraestructura, fet que dificulta la pervivència dels partits minoritaris i desincentiva crear-ne de nous. Alhora es limita la capacitat de rebre ingressos i s’amplia el cost de les obligacions dels partits.
El Greco, organisme de control del Consell d’Europa, ha fet altres recomanacions que s’han d’implementar de la millor manera possible. Entrar novament la llei a tràmit ens ha de permetre a tots anar una mica més enllà en l’avaluació de la seva funcionalitat.
S’equivoquen aquells que pensen que la nostra única voluntat en modificar la llei és demanar una ampliació de les subvencions. És trist que no entenguin que és poc viable complir amb uns terminis i unes càrregues de gestió sense una infraestructura permanent, les quals no es poden sufragar amb les mínimes aportacions dels afiliats ni amb les minses subvencions del Govern. Tot això, canvia quan ets el partit majoritari, ja que disposes d’un volum d’aportacions importants gràcies al fet que els càrrecs públics estan obligats a contribuir al partit.
En definitiva, la llei del 2014 no ha canviat gran cosa en el nostre sistema polític, tot el contrari, ha perpetuat certs vicis i ha limitat les opcions democràtiques de competitivitat. La modificació de la llei haurà d’anar més enllà de les exigències externes i tenir com a objectiu reforçar la democràcia, incentivar la competència i facilitar que tothom es pugui presentar a uns comicis amb recursos suficients. Esperem que, ara sí, ho aconseguim.
El 2014, tots érem conscients de la necessitat de regular aspectes del finançament de les agrupacions polítiques, així com de la millora de la gestió democràtica dels òrgans interns, la transparència i la publicitat dels seus actes, fins aquí tots estem d’acord. En canvi, l’entrada en vigor de la llei en les eleccions del 2015 ens ha mostrat que complir amb tots els seus paràmetres és molt complicat, si no es disposa d’una mínima infraestructura, fet que dificulta la pervivència dels partits minoritaris i desincentiva crear-ne de nous. Alhora es limita la capacitat de rebre ingressos i s’amplia el cost de les obligacions dels partits.
El Greco, organisme de control del Consell d’Europa, ha fet altres recomanacions que s’han d’implementar de la millor manera possible. Entrar novament la llei a tràmit ens ha de permetre a tots anar una mica més enllà en l’avaluació de la seva funcionalitat.
S’equivoquen aquells que pensen que la nostra única voluntat en modificar la llei és demanar una ampliació de les subvencions. És trist que no entenguin que és poc viable complir amb uns terminis i unes càrregues de gestió sense una infraestructura permanent, les quals no es poden sufragar amb les mínimes aportacions dels afiliats ni amb les minses subvencions del Govern. Tot això, canvia quan ets el partit majoritari, ja que disposes d’un volum d’aportacions importants gràcies al fet que els càrrecs públics estan obligats a contribuir al partit.
En definitiva, la llei del 2014 no ha canviat gran cosa en el nostre sistema polític, tot el contrari, ha perpetuat certs vicis i ha limitat les opcions democràtiques de competitivitat. La modificació de la llei haurà d’anar més enllà de les exigències externes i tenir com a objectiu reforçar la democràcia, incentivar la competència i facilitar que tothom es pugui presentar a uns comicis amb recursos suficients. Esperem que, ara sí, ho aconseguim.