L’Església catòlica ja torna a posar pegues i limitacions a tots els àmbits de la vida quotidiana sense un fonament ètic o lògic. Ara, en un document, prohibeix als seus fidels escampar les cendres dels difunts, dividir-les entre els familiars i també que siguin conservades a casa. Justament ara que estem en ple debat per una mort digna, no ens deixa fer els comiats tal com el difunt ho hagués desitjat. Des del 1963, amb el Papa Pau VI, quan es van autoritzar les cremacions, l’Església no es manifestava sobre el destí de les persones mortes i ho ha fet ara, els dies abans de Tots Sants, amb un document de la Doctrina de la Fe, l’antic Sant Ofici que ha estat aprovat pel Papa Francesc.
  És el primer, d’aquest tipus, que ha rebut el vistiplau del Sant Pare i que prové de la congregació dirigida pel cardenal conservador alemany Gerhard Müller. El Papa va tenir dificultats amb aquest alt càrrec mentre impulsava el sínode per la família que obria la porta a la comunió dels divorciats. L’anacrònica congregació que guia Müller ha considerat que calia un nou text, més precís, perquè des de llavors «la cremació s’ha difós notablement» arreu del món, i aquest fenomen ha anat acompanyat, diu, «de noves idees que xoquen amb la fe de l’Església». També demana als capellans que acceptin i acompanyin la cremació, però que neguin els funerals a les persones que l’hagin demanat «per raons contràries a la fe cristiana».
 Amb el nom d’Instrucció Ad resurgendum cum Christo, el text té paràgrafs esperpèntics: «Amb la sepultura dels cossos, es demostra més amor pels difunts (que amb la cremació)» o que si les «cendres reposen en un lloc sagrat s’evita la possibilitat d’oblit, manca de respecte i maltractaments». Podria explicar als autors del document quantes sepultures m’he trobat deixades, malmeses i brutes i, aquests dies de visites als cementiris, quantes furgonetes de floristeries he vist portant flors perquè els familiars no s’hagin de desplaçar, en un servei que cada cop té més adeptes.
He anat a molts funerals, a massa. M’he trobat capellans amb sensibilitat, passió i amor; capellans deshumanitzats parlant del pecat i de la culpa i la condemna eterna i d’altres que han convertit el moment més trist de la vida de moltes persones en una acte administratiu, amb la mateixa vocació que un treballador de cap de setmana d’una franquícia de menjar ràpid. L’Església s’hauria d’ocupar d’humanitzar més la pastoral dels comiats i vetllar per acompanyar i no per adoctrinar. El dolor de la pèrdua necessita amor i comprensió.
 Ara no pots escampar les cendres ni al mar, ni al parc, ni en aquell altar que vas construir al jardí i que els amics continuen confonent amb una barbacoa d’obra. Tampoc no podràs reviure imatges com la de la família en un veler llançant les cendres de la tieta davant de Cadaqués i les nebodes plorant amb cares de protagonistes d’una pel·lícula de la Sofia Coppola. O rellegir aquells versos de Pablo Neruda: «De ningú seré, només de tu. Fins que els meus ossos es tornin cendres i el meu cor deixi de bategar».
Tants anys escoltant allò de «pols ets i en pols en convertiràs» per arribar ara a la conclusió que amb aquesta pols faràs el que l’Església t’ordeni. I si no ho fas pots ser acusat d’heretgia. Es prohibeix abocar les cendres a la natura però es lloen, es glorifiquen i es santifiquen relíquies de sants disseminades pel món: la falange d’un dit guardada en un monestir d’una petita població perduda en una muntanya d’Itàlia, un tros de fèmur conservat en un convent de l’Algarve a Portugal o un braç incorrupte exposat dins d’una urna en una església de Cabra de Santo Cristo o de Robledo de Chavela.
 Però d’escampar cendres ni parlar-ne. A més ens ho expliquen de manera clara en un llenguatge senzill i planer: «Per evitar qualsevol malentès panteista, naturalista o nihilista, no serà permesa la dispersió de les cendres en l’aire, a la terra o a l’aigua o en qualsevol altra forma, o la conversió de les cendres en records commemoratius, en peces de joieria o en altres articles». El Vaticà que ja prohibia fer el que volguessis amb el teu cos, ara, fins i tot, prohibeix fer el que vulguis de les teves cendres. Tot és prou estrany i contradictori, fins i tot el document, elaborat per la Doctrina de la Fe que durant molts anys va ser la Santa Inquisició. La seva missió era vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l’Església considerava falses). Mai no es van preocupar per les cendres dels difunts. Cremaven els vius.
Periodista