Indigents de la política
La notícia –o només era un globus sonda?– que la majoria del Comú d’Andorra la Vella volia privatitzar el Centre de Congressos no em va estranyar.
És cert que al programa electoral de la candidatura dels antics socis de Rosa Ferrer no es parlava per a res d’aquesta eventualitat; va ser un oblit? O aquesta absència responia només a un càlcul electoral per a no perdre vots?
I dic que no em va estranyar, perquè els grups de dreta del nostre país obliden sempre que la gestió eficient i l’equitable distribució dels béns públics –ja siguin materials o immaterials– és una de les finalitats més importants de la política, sobretot a l’àmbit local.
El diccionari diu que indigent és la persona o el grup que està mancat de les coses més necessàries a la vida. Un polític que sap (en un context i amb una llei electoral) aconseguir la majoria absoluta en una institució, pot ser un «indigent de la política» si no sap fer una provisió eficient i redistributiva dels béns que necessiten els veïns (ciutadans) i que el mercat no pot subministrar per la seva naturalesa (béns d’ús col·lectiu), o perquè són béns que les preferències del mercat, posarien fora de l’abast de la majoria de la població.
El globus sonda va començar malament: falsejant el balanç financer del Centre de Congressos; era una ignorància comptable o una mentida interessada? Però encara que no haguessin falsejat els comptes, estaven demostrant la seva indigència al fer una avaluació únicament financera de l’activitat d’un equipament públic.
No és la meva intenció evitar una avaluació rigorosa de l’activitat pública. Tot el contrari; considero d’interès prioritari respondre a les preguntes següents: Quins outputs econòmics ha tingut i té el centre? S’han valorat els resultats culturals i socials? Quina taxa d’utilització té cadascun dels equipaments? S’ha fet un estudi sobre les causes de la baixa utilització d’alguns dels recursos? Els recursos humans de funcionament del centre són els més adients? La capacitat i la motivació del personal, clau pel funcionament, pot millorar-se? Hi ha una formació permanent?
Ja sé que gairebé totes les meves preguntes són retòriques: no hi ha cap estudi, cap avaluació sobre si el centre contribueix d’una forma eficient a uns objectius i a unes polítiques públiques.
Ho sé, perquè l’actual majoria no es planteja com a nucli de la seva actuació el desenvolupament d’unes polítiques públiques que vulguin corregir desequilibris geogràfics, econòmics, socials, culturals. La seva «politiqueta de barri privilegiat», no va més enllà d’imaginar actuacions de maquillatge que augmenten els desequilibris de serveis, que privatitzen l’espai públic amb l’ocupació particular de carrers i places i que tenen el comú denominador d’oblidar-se dels sectors més desfavorits.
És la política d’aquella gent a la qual –com als indigents– els hi manca el que és més indispensable en un polític local: idees per la producció i distribució dels béns que necessiten els ciutadans.
És cert que al programa electoral de la candidatura dels antics socis de Rosa Ferrer no es parlava per a res d’aquesta eventualitat; va ser un oblit? O aquesta absència responia només a un càlcul electoral per a no perdre vots?
I dic que no em va estranyar, perquè els grups de dreta del nostre país obliden sempre que la gestió eficient i l’equitable distribució dels béns públics –ja siguin materials o immaterials– és una de les finalitats més importants de la política, sobretot a l’àmbit local.
El diccionari diu que indigent és la persona o el grup que està mancat de les coses més necessàries a la vida. Un polític que sap (en un context i amb una llei electoral) aconseguir la majoria absoluta en una institució, pot ser un «indigent de la política» si no sap fer una provisió eficient i redistributiva dels béns que necessiten els veïns (ciutadans) i que el mercat no pot subministrar per la seva naturalesa (béns d’ús col·lectiu), o perquè són béns que les preferències del mercat, posarien fora de l’abast de la majoria de la població.
El globus sonda va començar malament: falsejant el balanç financer del Centre de Congressos; era una ignorància comptable o una mentida interessada? Però encara que no haguessin falsejat els comptes, estaven demostrant la seva indigència al fer una avaluació únicament financera de l’activitat d’un equipament públic.
No és la meva intenció evitar una avaluació rigorosa de l’activitat pública. Tot el contrari; considero d’interès prioritari respondre a les preguntes següents: Quins outputs econòmics ha tingut i té el centre? S’han valorat els resultats culturals i socials? Quina taxa d’utilització té cadascun dels equipaments? S’ha fet un estudi sobre les causes de la baixa utilització d’alguns dels recursos? Els recursos humans de funcionament del centre són els més adients? La capacitat i la motivació del personal, clau pel funcionament, pot millorar-se? Hi ha una formació permanent?
Ja sé que gairebé totes les meves preguntes són retòriques: no hi ha cap estudi, cap avaluació sobre si el centre contribueix d’una forma eficient a uns objectius i a unes polítiques públiques.
Ho sé, perquè l’actual majoria no es planteja com a nucli de la seva actuació el desenvolupament d’unes polítiques públiques que vulguin corregir desequilibris geogràfics, econòmics, socials, culturals. La seva «politiqueta de barri privilegiat», no va més enllà d’imaginar actuacions de maquillatge que augmenten els desequilibris de serveis, que privatitzen l’espai públic amb l’ocupació particular de carrers i places i que tenen el comú denominador d’oblidar-se dels sectors més desfavorits.
És la política d’aquella gent a la qual –com als indigents– els hi manca el que és més indispensable en un polític local: idees per la producció i distribució dels béns que necessiten els ciutadans.