Ja ens apropem de nou a la festa de Tots Sants amb les seves visites al cementiri per posar flors als que ja no estan i les castanyades, panellets i moniatos, acompanyats d’una miqueta de moscatell.  Però, a la nostra festa li ha sortit un competidor, Halloween que any, rere any, va guanyant terreny.

Totes dues festes representen el dia dels difunts, però d’una manera bastant diferent. Tots Sants consisteix en fer una visita als nostres essers perduts per recordar-los i que descansin en pau, però també està basada en la creença d’una possible existència posterior a la mort. En canvi, en Halloween es creu que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar novament, i anaven acompanyades de bruixes i esperits malignes i degut a això feien molts ritual per allunyar-los. Per això, als començaments de l’existència de la festa no s’encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima no volgués habitar el seu cos.

De totes aquestes grans diferències podem pensar que existeix una coincidència entre les dues celebracions: la possible existència d’algun tipus de vida posterior a la mort. Però, no hi ha res més lluny de la realitat ja que Halloween amb el temps ha perdut tot aquest ritual i només guarda el fet de disfressar-se i passar-ho bé sense relacionar-lo amb cap ritual religiós o profà. Efectivament, allò que més ens separa d’aquesta manera grotesca d’ensenyar la mort és, precisament, el respecte ancestral, la por, que la nostra cultura ha sentit i sent pel més enllà; i això resta ben lluny de totes aquestes festes i disfresses estranyes i extravagants.

La realitat és que Halloween resulta una festa molt més divertida especialment per al jovent i els més petits de casa. Disfressar-se, sortir de festa amb els amics o anar de casa en casa demanant caramels és molt més divertit que entonar pregàries o anar al cementiri. Però, al cap i a la fi, Halloween i Tots Sants son simplement dos variants derivades de la mateixa festa originària, la festa dels celtes en la qual es pensava que la nit anterior a l’u de novembre les ànimes es despertaven i podien tornar a la vida.

En el cas de Halloween portada a Amèrica pels immigrants irlandesos i escocesos, i exportada pel cinema americà i els mitjans de comunicació. I en el cas de Tots Sants, adoptada per l’església catòlica com a festa dels difunts, i cristianitzada.

Però, per què mengem castanyes en Tots Sants? Abans, la Castanyada formava part d’un ritual. Aquest àpat tenia un sentit simbòlic de comunió entre els vius i les ànimes dels seus difunts. Mentre es torraven les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família en una tradició que ve de segles enrere. Acabant aquest àpat amb pans votius anomenats absoltes o pa d’ànimes i, més popularment, panellets. Avui, castanyes, disfresses, carbasses, espelmes, ball, etc. es barallen en una estranya simbiosi que està creant una espècie de nova festa.

Per acabar, en tot cas, desitjar a tothom una feliç diada celebrin el que celebrin.