Els reptes
Apunt de començar el nou curs polític, pinten bastos per al Govern espanyol, que ha d'enfrontar-se a unes proves molt dures de les quals no serà fàcil sortir-ne bé per diverses raons: la primera perquè és impossible acontentar tothom (exclòs naturalment el PP) i la segona perquè no sembla que el propi Govern tingui clar què carai pot o vol fer.
Entre les assignatures en les quals almenys ha de progressar adequadament, encara que sigui sense nota alta, està la reforma laboral --amb vaga anunciada-- i l'aprovació d'uns Pressupost de l'Estat que portaran inclosos (o no) una pujada d'impostos. D'altra banda, el panorama és més aviat negre: acabada la temporada d'estiu, se suposa que les xifres de l'atur pujaran i els experts asseguren que trigarem anys a recuperar la normalitat després de la crisi.
Tant la reforma laboral com els pressupostos tenen dues possibilitats: no anar més enllà que amagar amb un pinzellada de vernís el que ara hi ha o donar-li la volta a la truita de la complaença i la popularitat i fer un ajust dur amb retallades socials i pujada d'impostos. Al PSOE sembla que hi ha tendències per a tots els gustos i l'oposició criticar el que surti ja sigui per excés o per defecte. La clau està en la minories nacionalistes que no tinc gaire clar si de debò han entès que el que és bo o dolent per a Espanya, avui és també amo o bo per a les seves comunitats i, per tant, "arrencar" concessions a curt termini a canvi de suports, pot ser un regal enverinat.
El problema és cada vegada més evident per a molts ciutadans: podem continuar capejant el temporal del crisi, però el que sembla clar és que el model autonòmic espanyol és inviable per car i per caòtic. Resultaria absurd replantejar-se com estan les coses ara com ara i com poden arribar a estar si continuem amb la reforma dels estatuts? O es remodelen competències o es va directament a un sistema pràcticament confederal i que Déu reparteixi sort.
No crec que ningú estigui per la labor de fer cap dels dos camins, així que continuarem negociant i gastant uns diners que no tenim en càrrecs, delegacions i institucions ineficaces que en lloc de solucionar els problemes dels ciutadans, només els compliquen més.
Periodista. [email protected]
Per a més informació consulti l'edició en paper.