Tothom entén que haver de justificar allò injustificable és del tot impossible i, quan es mira de fer, la conseqüència lògica és caure en el més gran dels ridículs. Justament així és com es troben aquests darrers dies els articulistes afins a Demòcrates per Andorra (DA) i els responsables polítics d’aquesta formació arran de les seves declaracions als mitjans de comunicació del país.

La quantitat d’escàndols i actituds reprovables en què s’han vist immerses diverses personalitats de la formació governamental no té precedents en la història política del país, per la gravetat dels fets, per desafiar la llei sense miraments i per la rellevància dels càrrecs institucionals que ocupen. No obstant això, els més acèrrims seguidors de la formació, sense cap bri de capacitat autocrítica envers els fets esdevinguts dins de Demòcrates per Andorra, prefereixen optar per una fugida endavant completament en fals, amb unes argumentacions gairebé insultants per a la majoria de la ciutadania.

La gestió que DA ha fet del cas de la ja exconsellera Meritxell Mateu n’és un exemple deplorable. Un dia abans de la seva dimissió tot el partit, amb l’executiva al capdavant, li va mostrar el seu suport més absolut. L’endemà mateix, en seu parlamentària, el cap de Govern en feia una defensa aferrissada mentre uns correus electrònics reveladors de la pròpia interessada es filtraven a la premsa. Poques hores més tard, i per les pressions internes del mateix partit, es veia obligada a dimitir.

En resum, accions unilaterals més que qüestionables d’un càrrec de DA l’aboquen a la dimissió. Explicacions, les mínimes. Preguntes de la premsa, no se’n permet cap. I amb els dies, en un afany de desviar l’atenció del que realment és essencial (les presumptes pràctiques il·legals d’una consellera de DA), sense cap pudor i abocant literalment mentides per despistar l’opinió pública, culpen l’oposició (en concret, la nostra formació política) d’orquestrar tota l’operació. Res més lluny de la veritat. Els problemes que té DA són de DA i se’ls han creat ells tot sols amb la seva inoperància, ras i curt.

Obscenes són les mentides que afirmen que els Liberals teníem els correus impresos abans de l’inici de la sessió, que desacrediten completament qui les formula amb un simple visionament de l’enregistrament de la sessió de Consell del dia 4 d’octubre. Irresponsable és culpar l’oposició d’organitzar escarnis públics i no dedicar ni un mot d’autocrítica a la gravetat dels fets. Lamentables són els comentaris que els companys de files dedicaren els dies següents a la seva excompanya en sentir-se «traïts i enganyats» per ella. I paradoxal és la declaració del cap de Govern convidant la seva exconsellera altre cop al si de DA.

En definitiva, patètic i intolerable és el tracte que Demòcrates per Andorra dedica no ja a l’oposició sinó a tota la ciutadania del país amb una política, la seva, d’escàndol i mentida constants, que eclipsa en gran mesura qualsevol legítima voluntat de treballar perquè el nostre país avanci.

Conseller general liberal