‘El coloquio de los perros’
Amb motiu del quart centenari de la mort de Miguel de Cervantes Saavedra, la companyia de teatre Els Joglars posarà en escena el 3 de novembre al Teatre Comunal d’Andorra una de les seves novel·les exemplars: El coloquio de los perros.
L’obra es representarà en castellà, la seva llengua originària i és una adaptació lliure al teatre de la novel·la de Cervantes.
Aquesta novel·la s’enquadra dins de Las Novelas ejemplares de Cervantes les quals estan formades per una dotzena de novel·les curtes que l’escriptor va escriure entre els anys 1590 i 1612 seguint els models italians, i que es publicarien el 1613 a causa de la gran acollida que va obtenir l’edició de la primera part del Quixot. La seva denominació com a «ejemplares» prové del caràcter didàctic, moral i alliçonador que apareix dins d’aquestes narracions.
En la versió dels Joglars, els dos protagonistes, Cipión i Berganza, dos gossos de carrer, reben el do de la parla durant tota una nit, el temps que dura la novel·la, i en aquest temps mantenen una conversa en la qual parlen, en to molt humorístic, entre ells i amb el vigilant de la gossera on es troben, sobre tots els disgustos i penúries que han viscut durant la seva vida al costat dels seus amos i sobre el que pensen realment dels homes i de la seva ridícula existència i degradació moral, en voler apartar-se del seu origen natural d’animals i convertir-se en aquests éssers superiors que anomenen persones.
La companyia dels Joglars acostuma a posar en escena un tipus de teatre molt original i únic que segueix les línies de l’antiga Commedia dell’arte; aconseguint, així, a través dels gestos i de les ganyotes, conduir-nos cap el teatre més popular i la ruptura de tot tipus de convencionalismes existents dins de la nostra societat. Les converses mantingudes entre tots dos animals sempre comporten cert to de crítica humorística política que busca la llibertat total de l’expressió.
El guió teatral s’adapta als nostres temps actuals mitjançant un canvi en els personatges arquetip i en els temes tractats a l’obra. Els personatges s’adapten perfectament amb els prototips de la nostra societat i constitueixen un clar reflex de l’estupidesa humana que relaten els dos animals. Respecte els temes, ara apareixen encarnats en els artistes els grans mals que afligeixen a la societat espanyola: corrupció, drogues, etc.
Ja només vull afegir que jo, per descomptat, ja he adquirit la meva entrada i animar-vos a venir a gaudir de l’espectacle.
L’obra es representarà en castellà, la seva llengua originària i és una adaptació lliure al teatre de la novel·la de Cervantes.
Aquesta novel·la s’enquadra dins de Las Novelas ejemplares de Cervantes les quals estan formades per una dotzena de novel·les curtes que l’escriptor va escriure entre els anys 1590 i 1612 seguint els models italians, i que es publicarien el 1613 a causa de la gran acollida que va obtenir l’edició de la primera part del Quixot. La seva denominació com a «ejemplares» prové del caràcter didàctic, moral i alliçonador que apareix dins d’aquestes narracions.
En la versió dels Joglars, els dos protagonistes, Cipión i Berganza, dos gossos de carrer, reben el do de la parla durant tota una nit, el temps que dura la novel·la, i en aquest temps mantenen una conversa en la qual parlen, en to molt humorístic, entre ells i amb el vigilant de la gossera on es troben, sobre tots els disgustos i penúries que han viscut durant la seva vida al costat dels seus amos i sobre el que pensen realment dels homes i de la seva ridícula existència i degradació moral, en voler apartar-se del seu origen natural d’animals i convertir-se en aquests éssers superiors que anomenen persones.
La companyia dels Joglars acostuma a posar en escena un tipus de teatre molt original i únic que segueix les línies de l’antiga Commedia dell’arte; aconseguint, així, a través dels gestos i de les ganyotes, conduir-nos cap el teatre més popular i la ruptura de tot tipus de convencionalismes existents dins de la nostra societat. Les converses mantingudes entre tots dos animals sempre comporten cert to de crítica humorística política que busca la llibertat total de l’expressió.
El guió teatral s’adapta als nostres temps actuals mitjançant un canvi en els personatges arquetip i en els temes tractats a l’obra. Els personatges s’adapten perfectament amb els prototips de la nostra societat i constitueixen un clar reflex de l’estupidesa humana que relaten els dos animals. Respecte els temes, ara apareixen encarnats en els artistes els grans mals que afligeixen a la societat espanyola: corrupció, drogues, etc.
Ja només vull afegir que jo, per descomptat, ja he adquirit la meva entrada i animar-vos a venir a gaudir de l’espectacle.