Dijous passat va tenir lloc la inauguració del 29è curs acadèmic de la Universitat d’Andorra. Dels discursos que s’hi van pronunciar, cal destacar-ne dues idees fonamentals que mereixen parar-hi tota l’atenció.
D’una banda, l’acció social que, curs rere curs, està portant a terme la Universitat. Les dades així ho avalen, ja que independentment de l’estatus socioeconòmic dels estudiants i les seves famílies, sense discriminació de cap mena, els nostres joves accedeixen a una universitat pública i de qualitat per gaudir, com a ciutadans globals, de les oportunitats existents.
De l’altra, la tradicional unanimitat de les diverses forces polítiques del país, tant ara com tots els anys anteriors, a l’hora d’articular un projecte educatiu sòlid i ben fonamentat, que respongui a les necessitats de la nostra realitat, que aporti valor i que prepari les noves generacions per afrontar amb èxit els reptes de la societat globalitzada del segle XXI.
S’ha destacat sempre, i cal remarcar-ho, la riquesa que suposa, en un país de les nostres dimensions, poder escollir entre tres sistemes públics de qualitat. I també cal valorar la feina que es porta a terme des del sistema educatiu propi, l’andorrà, per actualitzar-lo i renovar-lo per, d’aquesta manera, convertir-nos en referent internacional i estar a l’avantguarda dels plantejaments pedagògics més innovadors.
En aquest sentit, el desplegament del Permsea és encomiable i només podem fer que felicitar-nos per la ingent tasca i esforç que estan portant a terme tots els qui hi participen: docents, tècnics, responsables ministerials, associacions de pares i mares i, sobretot, posem-ho en relleu, els alumnes.
Si ens fixem en els altres països, deixant de banda aquells que posseeixen abundància de recursos naturals, els més competitius són aquells que han invertit recursos en educació i coneixement sense escatimar-hi esforços. Invertir en educació i coneixement des de la base, garantint una educació de qualitat de forma universal, amb les mateixes oportunitats per a tothom, és l’única manera d’estar sobradament preparats per als reptes que tenim com a país.
Són molts els exemples d’altres països on les confrontacions polítiques en l’àmbit de l’educació no fan altra cosa que aconseguir escandalosos índexs de fracàs escolar, joves sense competències transversals i amb habilitats molt per sota de la mitjana quan es comparen amb índexs internacionals. És qüestió de sentit comú, i pel bé del país, que des dels estaments polítics s’actuï amb unanimitat de criteri. En l’àmbit educatiu tots els esforços que s’esmercin mai no seran suficients, però cal reconèixer públicament que l’aposta per l’educació de tots els governs que ha tingut el país, l’actual no n’és pas l’excepció, és la línia a seguir. Aquests joves competents i preparats per a un món amb reptes creixents són els qui ens garanteixen una Andorra amb futur.