El Nobel dels Simpson
Cada vegada hi ha més escriptors que corren com Joël Dicker o com Haruki Murakami. El primer és l’autor de l’exitós La veritat sobre el cas Harry Quebert on el protagonista diu al seu aprenent Marcus que «si no tens el valor de sortir a córrer sota la pluja, no tindràs el valor d’escriure un llibre», ni podràs guanyar el Nobel de Literatura, encara que ho intentis, com Murakami, unint esport i literatura al llibre De què parlo quan parlo de córrer.
Jo també m’esforço a sortir a córrer per escriure després però no aconsegueixo cap premi. En el de relat breu de Malafageda de Montsant em va superar un cantautor local, gairebé com Bob Dylan amb Murakami al Premi Nobel. Els japonesos, però són molt constants i estic convençut que aquest home es comprarà un joc Quimicefa per aspirar al Nobel de Química o s’apuntarà a un curs per correspondència CCC de guitarra espanyola per poder ser compositor i accedir al de la Literatura des d’aquesta vessant. És l’únic d’aquests premis que concedeix l’Acadèmia Sueca sobre els qual puc opinar. No m’imagino a l’hora del cafè discutint amb els col·legues sobre el Nobel de Física a Thouless, Haldane i Kosterlitz pels «descobriments teòrics de les transicions de fase topològica de la matèria» i explicant si la teoria de les cordes heteròtiques SO (32) és en realitat incompatible amb les dimensions compactades.
És més senzill debatre si Leonard Cohen o Lou Reed són molt millors lletristes que Dylan o si alguns anuncis publicitaris o les sèries televisives Borgen o The Wire no són també literatura. O les últimes aparicions dels ministres Espot i Alcobé, la compareixença sense preguntes de Meritxell Mateu i les rodes de premsa de Jordi Cinca. De fet, si Donald Trump aspira a ser president dels Estats Units, per què no li poden donar el Nobel de Literatura a Dylan? Malgrat que no l’hagin tingut Kerouac, Burroughs o Marti i Pol. Perquè les lletres de les cançons de Dylan no només són poesia. Hurricane és una novel·la. Curta, però novel·la. Res a veure amb coses com les de Nacho Cano que a No hay marcha en Nueva York ho rimava tot amb «jamón de york» i Henry Ford.
De tota manera és urgent crear un nou Premi Nobel: el de futurologia. Proposo com a candidats Els Simpson. Els guinoistes han predit fets en els seus capítols que han acabat passant anys després. La data dels atemptats de les Torres Bessones, la candidatura de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, els papers de Panamà, l’aparició del virus de l’Èbola o el bosó de Higgs. L’any 2010 en el capítol Elementary School Musical (El musical de primaria a l’Estat espanyol) s’anuncia que Krusty El Pallasso és el guanyador del Premi Nobel de la Pau.
Al començament del capítol hi apareix una pissarra d’apostes que han elaborat Lisa, Martin, Milhouse i Data amb candidats a guanyar el Nobel i en la qual surten els noms de Bernhard Feringa i de Bengt Holmström. El primer ha guanyat aquest any el Nobel de Química amb Jean-Pierre Sauvage i Fraser Stoddart pel disseny i síntesi de màquines moleculars. El segon s’ha emportat el Nobel d’Economia amb Oliver Hart pels seus treballs sobre les teories dels contractes i com les normatives legals afecten l’activitat econòmica.
Els guionistes de la sèrie es van avançar sis anys a la decisió de l’Acadèmia. Superant Nostradamus i els maies també la van encertar amb l’equip de futbol americà dels Denver Broncos. Al segon episodi de la vuitena temporada You Only Move Twice (Sólo se muda dos veces en versió espanyola) que es va estrenar el 1996, Homer es converteix en propietari dels Denver Broncos quan ell volia ser-ho dels Dallas Cowboys. Afirmava que els Broncos eren un equip perdedor i, com per donar-li la raó, l’episodi acaba amb els jugadors passant-se la pilota davant de la casa d’Homer amb més voluntat que encert.
Després de la primera emissió d’aquell episodi el conjunt de Denver va guanyar la SuperBowl del 1998, 1999 i la d’aquest any, coincidint amb el cinquantè aniversari de la competició. No hi ha cap capítol posterior dels Simpson en què Homer deixi de ser propietari per tant cal suposar que continua al capdavant dels Broncos. El guionista d’aquell mític episodi va ser John Swartzwelder... si és que existeix. No acostuma a aparèixer en públic i la llegenda urbana explica que és un pseudònim que utilitzaven els guionistes de la sèrie quan no volien firmar els episodis o els havien escrit a quatre o més mans tot i que la Viquipèdia li posa una data de naixement i una biografia.
Des del 2004 el seu nom va lligat a una sèrie de novel·les humorístiques protagonitzades per Frank Burly. Tot això el converteix en un candidat al Nobel de Literatura. Mentre, Murakami continua escrivint i corrent. No guanyarà el premi però, segons un estudi de la London School of Hygiene and Tropical Medicine, té un 10% menys de possibilitats d’agafar la grip.
Periodista
Jo també m’esforço a sortir a córrer per escriure després però no aconsegueixo cap premi. En el de relat breu de Malafageda de Montsant em va superar un cantautor local, gairebé com Bob Dylan amb Murakami al Premi Nobel. Els japonesos, però són molt constants i estic convençut que aquest home es comprarà un joc Quimicefa per aspirar al Nobel de Química o s’apuntarà a un curs per correspondència CCC de guitarra espanyola per poder ser compositor i accedir al de la Literatura des d’aquesta vessant. És l’únic d’aquests premis que concedeix l’Acadèmia Sueca sobre els qual puc opinar. No m’imagino a l’hora del cafè discutint amb els col·legues sobre el Nobel de Física a Thouless, Haldane i Kosterlitz pels «descobriments teòrics de les transicions de fase topològica de la matèria» i explicant si la teoria de les cordes heteròtiques SO (32) és en realitat incompatible amb les dimensions compactades.
És més senzill debatre si Leonard Cohen o Lou Reed són molt millors lletristes que Dylan o si alguns anuncis publicitaris o les sèries televisives Borgen o The Wire no són també literatura. O les últimes aparicions dels ministres Espot i Alcobé, la compareixença sense preguntes de Meritxell Mateu i les rodes de premsa de Jordi Cinca. De fet, si Donald Trump aspira a ser president dels Estats Units, per què no li poden donar el Nobel de Literatura a Dylan? Malgrat que no l’hagin tingut Kerouac, Burroughs o Marti i Pol. Perquè les lletres de les cançons de Dylan no només són poesia. Hurricane és una novel·la. Curta, però novel·la. Res a veure amb coses com les de Nacho Cano que a No hay marcha en Nueva York ho rimava tot amb «jamón de york» i Henry Ford.
De tota manera és urgent crear un nou Premi Nobel: el de futurologia. Proposo com a candidats Els Simpson. Els guinoistes han predit fets en els seus capítols que han acabat passant anys després. La data dels atemptats de les Torres Bessones, la candidatura de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, els papers de Panamà, l’aparició del virus de l’Èbola o el bosó de Higgs. L’any 2010 en el capítol Elementary School Musical (El musical de primaria a l’Estat espanyol) s’anuncia que Krusty El Pallasso és el guanyador del Premi Nobel de la Pau.
Al començament del capítol hi apareix una pissarra d’apostes que han elaborat Lisa, Martin, Milhouse i Data amb candidats a guanyar el Nobel i en la qual surten els noms de Bernhard Feringa i de Bengt Holmström. El primer ha guanyat aquest any el Nobel de Química amb Jean-Pierre Sauvage i Fraser Stoddart pel disseny i síntesi de màquines moleculars. El segon s’ha emportat el Nobel d’Economia amb Oliver Hart pels seus treballs sobre les teories dels contractes i com les normatives legals afecten l’activitat econòmica.
Els guionistes de la sèrie es van avançar sis anys a la decisió de l’Acadèmia. Superant Nostradamus i els maies també la van encertar amb l’equip de futbol americà dels Denver Broncos. Al segon episodi de la vuitena temporada You Only Move Twice (Sólo se muda dos veces en versió espanyola) que es va estrenar el 1996, Homer es converteix en propietari dels Denver Broncos quan ell volia ser-ho dels Dallas Cowboys. Afirmava que els Broncos eren un equip perdedor i, com per donar-li la raó, l’episodi acaba amb els jugadors passant-se la pilota davant de la casa d’Homer amb més voluntat que encert.
Després de la primera emissió d’aquell episodi el conjunt de Denver va guanyar la SuperBowl del 1998, 1999 i la d’aquest any, coincidint amb el cinquantè aniversari de la competició. No hi ha cap capítol posterior dels Simpson en què Homer deixi de ser propietari per tant cal suposar que continua al capdavant dels Broncos. El guionista d’aquell mític episodi va ser John Swartzwelder... si és que existeix. No acostuma a aparèixer en públic i la llegenda urbana explica que és un pseudònim que utilitzaven els guionistes de la sèrie quan no volien firmar els episodis o els havien escrit a quatre o més mans tot i que la Viquipèdia li posa una data de naixement i una biografia.
Des del 2004 el seu nom va lligat a una sèrie de novel·les humorístiques protagonitzades per Frank Burly. Tot això el converteix en un candidat al Nobel de Literatura. Mentre, Murakami continua escrivint i corrent. No guanyarà el premi però, segons un estudi de la London School of Hygiene and Tropical Medicine, té un 10% menys de possibilitats d’agafar la grip.
Periodista