Vivim en un país amb qualitat de vida? És Andorra un país on es viu bé? És una pregunta que ens formulem de tant en tant i més encara després que, dies enrere, els mitjans de comunicació del país es fessin ressò del rànquing publicat a la revista britànica The Lancet, segons el qual Andorra ocupa la quarta posició entre els països que compten amb un model de benestar social de qualitat, tenint en compte els avenços en matèria de salut pel que fa als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per l’ONU el 2015. Aquest informe analitza 188 països o territoris i té en compte 33 indicadors de progrés. El nostre país treu molt bona nota en aspectes com el risc de catàstrofes naturals, l’índex de mortalitat neonatal, la qualitat de l’aigua, la higiene o la cobertura universal de salut, per citar-ne alguns.
Però, a què ens referim quan parlem de qualitat de vida?
La qualitat de vida no és un concepte fàcil de definir, en tant que complex i multidimensional, i normalment considera els aspectes objectius i subjectius del benestar social. D’una manera més àmplia, sovint, s’assimila la qualitat de vida amb la satisfacció en relació a la vida diària en contraposició amb el benestar financer o material. En aquest darrer aspecte, la qualitat de vida és un concepte més subjectiu que no pas objectiu, que es refereix a les expectatives d’una persona amb la seva vida.
Pel que fa al nostre país, i també si repassem la premsa dels darrers dies anunciant l’arribada a casa nostra d’algun resident internacional de renom, observem com el protagonista en qüestió destaca com a principal motivació per triar el nostre país per residir-hi l’elevada qualitat de vida. Generalment, aquest perfil de resident destaca també del nostre país la seguretat i els bons serveis de salut i d’educació. No és menys cert que la competitivitat fiscal és un motiu important a l’hora de triar Andorra però, ni de bon tros, és el definitiu ja que altres països ofereixen també estatus molts atractius.
Aquests tres paràmetres que ens poden semblar banals –la salut, la seguretat i l’educació– són, com acabo de dir, la principal motivació per venir a establir-se a Andorra per a molts dels nostres residents internacionals.
Si parlem de seguretat, per exemple, certament el nostre país té un dels índexs de criminalitat més baixos del nostre entorn i, sobretot, tenim la sort que som un país allunyat dels centres de poder geopolític internacional i, en conseqüència, menys susceptibles de patir algun incident de caire terrorista. La seguretat no és únicament una qüestió de dades o estadístiques quantificables, sinó sobretot la percepció dels ciutadans que viuen segurs: parlo de la percepció de viure tranquils, de no tenir la sensació que ens passarà alguna cosa a nosaltres o a la nostra família.
Hem de ser tots conscients que la seguretat és un dels actius més grans que tenim com a país i que l’hem de continuar preservant. Hem de valorar en la seva justa mesura, la tasca que duu a terme la nostra Policia per continuar preservant la nostra seguretat. Des del meu punt de vista és necessari que l’Estat continuï invertint en aquesta matèria, tant en recursos humans com materials.