El ‘cas Mateu’: no ens hem inventat res
José Manuel Barroso, l’antic president de la Comissió Europea, va entrar durant el mes de juliol a la banca de negocis Goldman Sachs. S’ha de dir que el senyor Barroso, que també va ser primer ministre de Portugal, ha anat a treballar després que deixés el càrrec de president la Comissió Europea a un dels bancs més implicats en la terrible crisi financera del 2008.
Un banc que va ajudar Grècia a maquillar els seus comptes públics per tal de poder especular sobre el deute del país, el banc que sabia millor que ningú que el deute grec era insostenible! Si això fos una pel·lícula d’Star Wars podríem dir que Barroso s’ha passat al costat obscur de la força!
Les variades i fortes pressions i la pugnacitat de la mediadora europea Emily O’Reilly han obligat, finalment, al senyor Jüncker, president de la Comissió Europea, a investigar el cas Barroso.
A principis de setembre, el senyor Jüncker ha demanat al comitè ètic de la Comissió Europea de tornar a obrir el dossier Barroso, per veure si el càrrec oficial de conseller Brexit del senyor Barroso estava –o no?– en conformitat amb la legislació europea.
Amb el cap fred, i des del punt de vista pràctic, jo entenc que la nova feina del senyor Barroso en el seu nou càrrec, es tracta d’assegurar-se que els interessos de Goldman Sachs no estiguin lesionats per la decisió del Brexit, encara que això vagi en detriment de 500 milions d’europeus…!
Molts diputats europeus fan la feina de lobbista representant grups de pressió privats, a plena dedicació, i alhora també la feina de diputat…
Un altre cas, el de la senyora Viviane Reding, que feia part del Consell d’Administració de la companyia minera belga Nyrstar i alhora també feia de diputat…
Entrat l’any 2009, l’article 11 del tractat de Lisboa (el país del senyor Barroso…) recomana a les institucions europees de mantenir «un diàleg obert, transparent i regular amb les associacions representatives i la societat civil…».
Aquest article es devia fer per cobrir el dèficit democràtic que patien les institucions europees i la seva manca de comunicació i transparència amb la majoria dels europeus, o sigui, el poble del carrer… L’exemple britànic del Brexit és una mostra clara del rebuig de la gent del poble del estil de governança política practicada per les institucions. Es governa sense el suport del poble, es fan tractats i acords amb transferències de sobirania importants a Brussel·les, aleshores la gent es desinteressa de la política per dececpció, i neix una crisi de confiança de cara als polítics que es generalitza a tots els països, també el nostre…
Molta gent que no vol votar pensa que la política no és prou participativa i, de manera general, la governança política marginalitza i menysprea la sobirania popular… És el peix que es menja la cua…Un control més exhaustiu de la societat civil als polítics hauria de crear polítiques diferents i millors, més properes a les preocupacions de la gent… Però la manca d’interès i de motivació per la política de la societat civil no permet exercir aquesta critica constructiva…
Aleshores la iniciativa ha de venir dels polítics perquè millorin els seus sistemes de governança, els facin més transparents, més participatius: en una paraula més democràtics.
Empresari
Un banc que va ajudar Grècia a maquillar els seus comptes públics per tal de poder especular sobre el deute del país, el banc que sabia millor que ningú que el deute grec era insostenible! Si això fos una pel·lícula d’Star Wars podríem dir que Barroso s’ha passat al costat obscur de la força!
Les variades i fortes pressions i la pugnacitat de la mediadora europea Emily O’Reilly han obligat, finalment, al senyor Jüncker, president de la Comissió Europea, a investigar el cas Barroso.
A principis de setembre, el senyor Jüncker ha demanat al comitè ètic de la Comissió Europea de tornar a obrir el dossier Barroso, per veure si el càrrec oficial de conseller Brexit del senyor Barroso estava –o no?– en conformitat amb la legislació europea.
Amb el cap fred, i des del punt de vista pràctic, jo entenc que la nova feina del senyor Barroso en el seu nou càrrec, es tracta d’assegurar-se que els interessos de Goldman Sachs no estiguin lesionats per la decisió del Brexit, encara que això vagi en detriment de 500 milions d’europeus…!
Molts diputats europeus fan la feina de lobbista representant grups de pressió privats, a plena dedicació, i alhora també la feina de diputat…
Un altre cas, el de la senyora Viviane Reding, que feia part del Consell d’Administració de la companyia minera belga Nyrstar i alhora també feia de diputat…
Entrat l’any 2009, l’article 11 del tractat de Lisboa (el país del senyor Barroso…) recomana a les institucions europees de mantenir «un diàleg obert, transparent i regular amb les associacions representatives i la societat civil…».
Aquest article es devia fer per cobrir el dèficit democràtic que patien les institucions europees i la seva manca de comunicació i transparència amb la majoria dels europeus, o sigui, el poble del carrer… L’exemple britànic del Brexit és una mostra clara del rebuig de la gent del poble del estil de governança política practicada per les institucions. Es governa sense el suport del poble, es fan tractats i acords amb transferències de sobirania importants a Brussel·les, aleshores la gent es desinteressa de la política per dececpció, i neix una crisi de confiança de cara als polítics que es generalitza a tots els països, també el nostre…
Molta gent que no vol votar pensa que la política no és prou participativa i, de manera general, la governança política marginalitza i menysprea la sobirania popular… És el peix que es menja la cua…Un control més exhaustiu de la societat civil als polítics hauria de crear polítiques diferents i millors, més properes a les preocupacions de la gent… Però la manca d’interès i de motivació per la política de la societat civil no permet exercir aquesta critica constructiva…
Aleshores la iniciativa ha de venir dels polítics perquè millorin els seus sistemes de governança, els facin més transparents, més participatius: en una paraula més democràtics.
Empresari