La passió de col·leccionar és tan vella com l’home. Tots tenim, com un dels nostres trets fonamentals, una inclinació a col·leccionar coses. Jo mateixa, encara que tinc les meves col·leccions una mica abandonades per manca de temps i perquè ja no li veig el mateix sentit que abans, és a dir, he passat la meva etapa més compulsiva, sóc col·leccionista de diverses coses. Però, caldria afegir que gairebé tothom guarda coses de record dels seus viatges o vivències passades creant, encara que no se n’adoni, petites col·leccions d’objectes que li agraden especialment per qualsevol motiu. A més, moltes marques del mercat sovint han sabut utilitzar aquesta tendència humana per vendre els seus productes, creant aquest factor comú que genera en la ment dels consumidors la cadena de la col·lecció. L’exemple més explícit són els típics àlbums d’adhesius que tots els nens han tingut en algun moment de les seves vides o les col·leccions de llibres i DVDs que es promocionen com a lliuraments periòdics amb publicacions de premsa. La qüestió és: per què ens agrada col·leccionar?
Sovint ho fem perquè hi ha objectes que ens criden més l’atenció, probablement perquè tinguin un valor sentimental especial per a nosaltres. De fet, veure què col·lecciona una persona revela bona part de la seva identitat: què li agrada, quins valors defensa, les seves aspiracions o desitjos, etcètera.
Com totes les coses el col·leccionisme té aspectes positius i negatius. Segons alguns psicòlegs, tots el col·leccionistes corren el risc de passar per una etapa de col·leccionisme compulsiu, entenent com a tal l’intent d’acaparar tot el que és possible trobar relatiu a l’objecte de la seva afició. Això, ho puc constatar jo mateixa. Però, hi ha col·leccions inabastables.
Col·leccionar coses d’una manera exagerada pot ser un símptoma del trastorn obsessiu compulsiu –una de les variants és la Síndrome de Diògenes– i d’una addicció a les compres, dues malalties mentals que afecten, aproximadament, al 12% de la població. També existeix i és molt curiosa, la Síndrome de l’Arca de Noè en la qual el que es col·lecciona no són objectes sinó animals amb l’evident perjudici tant per a la persona com per a l’animal, que no rep les atencions necessàries.
Pel que fa a la part positiva, algunes investigacions han corroborat que el col·leccionisme ajuda a superar l’aïllament social, serveix com un remei contra les vicissituds i les presses de la vida moderna i és una magnífica fórmula per omplir les estones lliures i educar-se un mateix i als que l’envolten en el gust per la bellesa, per la recerca i per la curiositat. A més, en el cas de certs objectes, col·leccionar preserva  la integritat dels objectes, com per exemple les obres d’art o els llibres, o inclús una part de la identitat cultural dels pobles. Així, en principi i sempre que el col·leccionar es conreï de forma controlada, col·leccionar és beneficiós des d’un punt de vista psicològic, ja que permet desenvolupar habilitats i actituds molt positives per a l’individu, com la constància, l’ordre, la paciència o la memòria, entre d’altres.
A hores d’ara, encara que no m’he desfet de cap de les meves col·leccions, he perdut l’interès merament acumulatiu i només mantinc les col·leccions d’objectes que més m’agraden i que em porten records: els pins d’Andorra i de les meves sèries favorites, imants de nevera dels meus viatges i les meves bruixetes a les quals tinc especial afecte. Millor no us explico tot el que col·leccionava ja fa anys. Però ara m’omplen més com a persona altres coses.