Pastilles per trempar
Quan Andorra Paleocom no em deixa sense connexió a internet, els algoritmes, els pirates informàtics o qui sigui em bombardegen amb propostes d’ulleres progressives, pastilles per trempar o trempatines, i assegurances de decessos, que queda més fi que dir de mort. Però encara que el correu brossa em consideri ja de la tercera edat, cal recordar Joan Laporta i el seu ¡Al loro, que no estamos tan mal!.
Fins fa poc m’enviaven propostes de mariscades amb ampolla de vi en un restaurant d’un centre comercial i de mojito en el bar d’un hotel perquè segons el data-brokers, els traficants de la meva intimitat a la xarxa, era un fofisano. És a dir un home que més o menys es cuida però que no renuncia al vermut, a la tapa de patates braves i al qual no li fa res tenir una mica de panxolina. Potser era l’única categoria a la qual em podia integrar, a més dels veterans.
No vaig poder ser metrosexual perquè si que és cert que vaig sovint al gimnàs, però no podia passar-me mitja vida de botigues perquè no tinc ni un euro de més per comprar pomades, cremes i cosmètics a preu d’or. I que al sortir de la botiga, entre tants pots i productes químics protectors em detingués la policia en pensar que sintetitzo metaamfetamina com a Breaking Bad. Tampoc no he estat hipster. lumbersexual, ubersexual, quissoflauta o homelessexual, passejant-me pel Parc Central amb un tetrabrick de Don Simón, donant menjar als coloms i agafant el diari gratuït de la paperera per fer els encreuats.
Com el capità Alatriste no sóc l’home més piadós però sóc valent. He utilitzat una loció per després d’afaitar que, comparada amb el Varón Dandy, és com oferir-se una sessió completa de talassoteràpia. He utilitzat un sabó per a la dutxa més semblant al Lagarto que no pas al Dove, m’he begut un xupito d’una ampolla de vodka de quatre euros del Lidl i he tastat la San Miguel 0,0 isotònica.
Però cada cop que m’envien publicitat de Viagra i de les seves cosines-germanes, un calfred em recorre el cos. Sobretot perquè si en un principi anaven destinades a gent gran o amb problemes fisiològics, ara el seu ús recreatiu s’ha estès, i és perfectament normal que la prenguin homes sans i joves tot i que no estic segur que en el seu correu electrònic també rebin publicitat d’assegurances de decessos, com jo, o correus electrònics de Meritxell Mateu amb el recull de les seves activitats extraparlamentàries.
Sembla ser que entre la franja d’edat de 20 a 30 anys està de moda una cosa que es diu Furunbao i que ve de la Xina, com els propietaris de l’Espanyol, del Lleida Esportiu o la colla castellera (Els Xiquets de Hangzhou) que va participar a la final B del concurs de Tarragona del 2 d’octubre amb un 3 de 9 amb folre i un 2 de 8 amb folre. En teclejar Furunbao en el cercador, surten quasi 55.000 resultats i es ven per internet a 50 euros les vuit pastilles. En el paquet hi ha un redactat en xinès i un dibuix còmic d’un èmul de Fu Manchú vestit amb una túnica i amb el dit aixecat.
Faig una foto amb el mòbil i havent visionat per enèsima vegada Tots els homes del president em disposo a imitar Woodward i Bernstein, més que res per recordar que en una altra vida vaig poder treballar com a periodista. Consulto, llibreta a la mà, el comerciant del local de la cantonada que havia estat restaurant, bar, local de manicura, perruqueria i massatges amb final feliç o no i que ara és un basar ple de rampoines, ratat i ronyós.
M’informa, des de darrere de la caixa registradora i amb l’anorac posat tot i que és estiu, que el Furunbao és una mena de te que t’enforteix. «Pelo es pala mayores, no pala jovenes», afegeix i s’estén en consideracions sobre els seus ingredients naturals.
Això no és nou. Ni molt menys. A la literatura hi ha l’antecedent del bàlsam de Ferabràs. Era una poció màgica que va trobar el cavaller Ferabràs, un heroi virtuós, en les seves aventures i que funcionava com a guaridor universal. La seva fama va traspassar les històries carolíngies del gran «Carlemany, mon pare»per arribar al Quixot on apareix al capítol X .
En un país on es prenen antibiòtics per qualsevol ximpleria, on s’abusa del paracetamol i de l’ibuprofè, i gran part de la població consumeix ansiolítics o antidepressius, no és d’estranyar aquesta extensió en el consum de pastilles per trempar o fàrmacs de l’eterna joventut peniana amb els seus components de sildenafil o tadafil; o amb d’altres suposadament naturals. Així tenia a la safata de correu no desitjat una proposta per comprar «Viagra del Himàlaia».
El missatge ha arribat en anglès però dóna (amb accent diacrític) la sensació que ha passat pel traductor de Google del xinès al suec, després al japonès, després al francès, després una altra vegada al suec i, finalment, de nou, a l’anglès. El resultat és semblant a la carta d’una estafa nigeriana i només em queda clar que hi ha vitamina B1, B2, E i K, diversos minerals i múltiples polisacàrids. I dic que tenia aquest missatge perquè l’he enviat a la paperera, com tots els altres de remeis per trempar. No m’interessen. Visc en un estat d’optimisme tan gran que, fins i tot, he demanat hora per posar-me brackets.
Periodista
Fins fa poc m’enviaven propostes de mariscades amb ampolla de vi en un restaurant d’un centre comercial i de mojito en el bar d’un hotel perquè segons el data-brokers, els traficants de la meva intimitat a la xarxa, era un fofisano. És a dir un home que més o menys es cuida però que no renuncia al vermut, a la tapa de patates braves i al qual no li fa res tenir una mica de panxolina. Potser era l’única categoria a la qual em podia integrar, a més dels veterans.
No vaig poder ser metrosexual perquè si que és cert que vaig sovint al gimnàs, però no podia passar-me mitja vida de botigues perquè no tinc ni un euro de més per comprar pomades, cremes i cosmètics a preu d’or. I que al sortir de la botiga, entre tants pots i productes químics protectors em detingués la policia en pensar que sintetitzo metaamfetamina com a Breaking Bad. Tampoc no he estat hipster. lumbersexual, ubersexual, quissoflauta o homelessexual, passejant-me pel Parc Central amb un tetrabrick de Don Simón, donant menjar als coloms i agafant el diari gratuït de la paperera per fer els encreuats.
Com el capità Alatriste no sóc l’home més piadós però sóc valent. He utilitzat una loció per després d’afaitar que, comparada amb el Varón Dandy, és com oferir-se una sessió completa de talassoteràpia. He utilitzat un sabó per a la dutxa més semblant al Lagarto que no pas al Dove, m’he begut un xupito d’una ampolla de vodka de quatre euros del Lidl i he tastat la San Miguel 0,0 isotònica.
Però cada cop que m’envien publicitat de Viagra i de les seves cosines-germanes, un calfred em recorre el cos. Sobretot perquè si en un principi anaven destinades a gent gran o amb problemes fisiològics, ara el seu ús recreatiu s’ha estès, i és perfectament normal que la prenguin homes sans i joves tot i que no estic segur que en el seu correu electrònic també rebin publicitat d’assegurances de decessos, com jo, o correus electrònics de Meritxell Mateu amb el recull de les seves activitats extraparlamentàries.
Sembla ser que entre la franja d’edat de 20 a 30 anys està de moda una cosa que es diu Furunbao i que ve de la Xina, com els propietaris de l’Espanyol, del Lleida Esportiu o la colla castellera (Els Xiquets de Hangzhou) que va participar a la final B del concurs de Tarragona del 2 d’octubre amb un 3 de 9 amb folre i un 2 de 8 amb folre. En teclejar Furunbao en el cercador, surten quasi 55.000 resultats i es ven per internet a 50 euros les vuit pastilles. En el paquet hi ha un redactat en xinès i un dibuix còmic d’un èmul de Fu Manchú vestit amb una túnica i amb el dit aixecat.
Faig una foto amb el mòbil i havent visionat per enèsima vegada Tots els homes del president em disposo a imitar Woodward i Bernstein, més que res per recordar que en una altra vida vaig poder treballar com a periodista. Consulto, llibreta a la mà, el comerciant del local de la cantonada que havia estat restaurant, bar, local de manicura, perruqueria i massatges amb final feliç o no i que ara és un basar ple de rampoines, ratat i ronyós.
M’informa, des de darrere de la caixa registradora i amb l’anorac posat tot i que és estiu, que el Furunbao és una mena de te que t’enforteix. «Pelo es pala mayores, no pala jovenes», afegeix i s’estén en consideracions sobre els seus ingredients naturals.
Això no és nou. Ni molt menys. A la literatura hi ha l’antecedent del bàlsam de Ferabràs. Era una poció màgica que va trobar el cavaller Ferabràs, un heroi virtuós, en les seves aventures i que funcionava com a guaridor universal. La seva fama va traspassar les històries carolíngies del gran «Carlemany, mon pare»per arribar al Quixot on apareix al capítol X .
En un país on es prenen antibiòtics per qualsevol ximpleria, on s’abusa del paracetamol i de l’ibuprofè, i gran part de la població consumeix ansiolítics o antidepressius, no és d’estranyar aquesta extensió en el consum de pastilles per trempar o fàrmacs de l’eterna joventut peniana amb els seus components de sildenafil o tadafil; o amb d’altres suposadament naturals. Així tenia a la safata de correu no desitjat una proposta per comprar «Viagra del Himàlaia».
El missatge ha arribat en anglès però dóna (amb accent diacrític) la sensació que ha passat pel traductor de Google del xinès al suec, després al japonès, després al francès, després una altra vegada al suec i, finalment, de nou, a l’anglès. El resultat és semblant a la carta d’una estafa nigeriana i només em queda clar que hi ha vitamina B1, B2, E i K, diversos minerals i múltiples polisacàrids. I dic que tenia aquest missatge perquè l’he enviat a la paperera, com tots els altres de remeis per trempar. No m’interessen. Visc en un estat d’optimisme tan gran que, fins i tot, he demanat hora per posar-me brackets.
Periodista