El Fòrum Nacional de la Joventut, conjuntament amb la secció jove de DA, van organitzar el proppassat dissabte un acte públic per reflexionar amb els joves en relació al creixent abstencionisme a les eleccions. Aquest acte, en què van participar grups polítics –no el nostre–, associacions i organismes com el CRES o l’associació Som com Som, va servir per debatre i intentar trobar quelcom vàlid que serveixi per explicar i combatre l’abstencionisme.

La veritat és que d’entrada no és gens senzill conèixer les múltiples raons que provoca que part de la societat s’abstingui en unes eleccions. Les enquestes qualitatives que el CRES està elaborant, segurament ens aportaran dades molt interessants, encara que crec que per conèixer algunes de les raons no ens caldrà esperar als resultats. La gent està indignada, enfadada de tan titular desagradable. A la gent no l’interessa, el més mínim, l’exercici nuvolós de la política, la manca de transparència, la poca efectivitat, la despesa descontrolada, i el criteri difús en la presa de decisions empeny als que en tenien interès a indignar-se i deixar-ho per perdut.

A més, el context actual a casa nostra, emmarcat per esdeveniments lamentables, com les notícies sobre el Cas Catalunya, els Cierco, la BPA, Vallbanc, la dimissió de la consellera Mateu i els dubtes sobre les accions d’alguns ministres vers tot aquest afer, no ajuda gens a convèncer a ningú d’anar a votar.

La confiança és un valor difícil de guanyar però molt fàcil de perdre. Recuperar-la és sense cap dubte un repte complicat. Els estudis polítics mostren cada cop més que en les democràcies occidentals ja no es vota a favor d’un programa, una ideologia o una proposta per gestionar els béns públics d’una forma diferent sinó que la tendència és votar en contra del sistema instaurat, sigui el que sigui, a l’espera, si tenim sort, que els pròxims no siguin tant «dolents» com els actuals.

Per rematar-ho, davant d’una incapacitat evident d’engrescar a la ciutadania, ens inclinem per un populisme vergonyós. Principalment, en afrontar qüestions i dossiers d’envergadura que mereixen ser tractats públicament amb molt més criteri i no pas amb declaracions de pa sucat amb oli. Creure que la ciutadania és incapaç d’entendre les coses és el que alimenta les frases fetes, les males praxis i els titulars fàcils. Treballar per evitar aquestes dinàmiques requereix molta transparència, molta feina en explicar tot allò que afecta l’erari públic i la vida de la ciutadania.

El debat sobre la sanitat sense afrontar les fugues i males praxis en la gestió del SAAS és un mal debat en relació al seu conjunt. El mateix passa amb la proposta sobre Europa, explicar únicament allò que et pot anar bé sense explicar els costos no és seriós, i no s’ho creu ningú.

I no, no em deixaré els Liberals fora d’aquesta forma de fer que també hem de millorar fent un esforç per incrementar el debat públic sobre aquests afers de vital importància pel país. Sense autocrítica no es recuperarà la confiança i sense confiança, l’abstencionisme creixerà cada cop més.

Consellera general liberal