Sant Julià de Lòria ha desenvolupat una pauta de parròquia que ha desembocat en un escenari insostenible. La posada en marxa de Naturlandia, sota el paraigua de la societat Camprabassa, va ser el punt de partida d’un model que no ha estat capaç de complir els objectius de donar vida al poble i, al mateix temps, al nostre país.
 

Les inversions que al llarg dels darrers anys ha requerit aquest parc d’activitats han condicionat el futur de Sant Julià. Destaquen les del Tobotronc i del parc d’animals, les dues més quantioses. Juntament amb altres obligacions pròpies del funcionament d’un espai com Naturlàndia, aquestes inversions han requerit un gran esforç a les finances comunals, o el que és el mateix, a tots els lauredians i lauredianes. 
 

La destinació continuada de recursos econòmics a Camprabassa ha fet que el comú hagi perdut força per prestar serveis als ciutadans. Fins al punt que les finances comunals s’han situat a només 60.000 euros de ser intervingudes pel Tribunal de Comptes. El deute de Sant Julià arriba gairebé al 200%, de manera que som a punt de sobrepassar el límit legal permès. Aquest límit és l’equivalent al doble de la mitjana dels ingressos dels últims tres anys. 

 

Per tal de no sobrepassar-lo i que el comú no sigui intervingut, ens veiem obligats a augmentar els ingressos i rebaixar les despeses. És a dir, cada euro que el comú ingressi de més suposarà un baló d’oxigen ja que el límit d’endeutament s’incrementarà proporcionalment en dos euros. Per això aplicarem una pujada moderada d’alguns impostos amb la qual volem fer front a les nostres obligacions i eliminar qualsevol risc de ser intervinguts. 
 

Sant Julià s’ha vist abocat a un triangle insostenible conformat per tres actors: el poble, el comú i Camprabassa. Mentre que la societat explotadora de Naturlandia ha costat diners al comú, els ciutadans han continuat pagant impostos sense un retorn tangible. El comerç de la parròquia ha perdut força i s’ha reduït la seva aportació a les arques comunals.

Camprabassa ha donat poca vida al poble ja que els turistes ni hi paren ni s’hi queden a dormir. En aquest escenari, el comú pot invertir poc en el poble i en la millora de la qualitat de vida de les persones, ja que ha de destinar una bona part dels recursos a Camprabassa. 

 

La majoria comunal creiem en un canvi de paradigma. Volem passar d’aquest triangle insostenible a un triangle virtuós en què els tres actors –poble, comú i Camprabassa– interactuïn entre si de manera positiva. Fent que Camprabassa doni vida al poble al mateix temps que redueix el seu endeutament i deixa de costar diners al comú. Fent que els negocis de la parròquia aprofitin les sinergies positives que ha de generar Naturlandia com, per exemple, que més visitants es quedin i gastin al poble. I fent que aquests negocis puguin fer front a uns impostos que el comú podrà destinar a millorar la qualitat de vida dels lauredians i les lauredianes en comptes de seguir invertint en Camprabassa.
 

Aquest és el canvi de paradigma que, amb gestió, responsabilitat i determinació, entre tots farem possible. Perquè Sant Julià de Lòria torni a tenir la força i la vida que històricament l’han caracteritzat. 
 

Cònsol major de Sant Julià de Lòria