Us heu plantejat mai si l’escola dels vostres fills i filles és, realment, justa i tolerant? La societat en sí –i potser per culpa de les associacions– ha vist més «espectaculars» les reivindicacions per al sector més adult i els partits polítics han vist una productivitat més gran a curt termini, deixant de banda un tema que cal solventar i que afecta als i a les adolescents. El gran problema és que els subjectes als que va dirigida l’educació, no tenen veu. Aquest assumpte afecta a tots els nens, nenes i adolescents, però en el cas de joves LGBTIQ aquesta absència de veu és terriblement alarmant. El Dr. Juan Antonio Herrero Brasas, professor d’ètica de la Universitat Estatal de Califòrnia la defineix com: «L’homosexual viu segrestat en la seva invisibilitat». Protegir i respectar el ple desenvolupament de la identitat, d’acord amb l’orientació de cada adolescent és fomentar el desenvolupament global de la seva personalitat, garantir la seva salut i la seva estabilitat.
L’heterosexualitat es concep com la cosa més obvia, com una forma de ser associada a un concepte de família i a una afectivitat, és a dir, com un sentiment amb connotacions d’afectivitat. En el cas de l’homosexualitat passa el contrari: una llarga tradició de condemna moral redueix el ser homosexual a quelcom merament genital. Les primeres sensacions que els adolescents LGBTIQ tenen com a percepció de la seva forma de ser, tenen lloc a edats en les que només d’una forma matisada es pot parlar d’inclinacions sexuals i es manifesten en forma de sentiments romàntics que, en el cas dels heterosexuals, es donen per descomptat. L’enamorament homosexual es nega per principi i se li redueix, freqüentment, a una desviació de la conducta sexual. S’ignora, es nega i se’ls condemna, sistemàticament, l’existència de sentiments.  
La nostra societat és capaç d’invertir un elevat percentatge dels seus recursos a l’educació però el sistema ignora aquells i aquelles on la seva orientació afectiva, encara en ple desenvolupament, no es correspon amb el de la majoria. El respecte comença pel reconeixement de la seva existència. S’ha d’acabar amb l’estricta presumpció d’heterosexualitat. La Dra. Evelyn Hooker va parlar d’etnocentrisme heterosexual com aquell que es practica en tots els àmbits de la societat però amb especial crueltat a les escoles. I Andorra n’està ben servida. Només cal fullejar certs caràcters propis d’escoles concretes.
Les formes més habituals d’homofòbia i heterosexisme, en una societat com la nostra, no són tantes com les d’agressió directa (i en augment) com les d’omissió. Els i les adolescents LGBTIQ veuen els seus sentiments condemnats al més absolut silenci, producte del tabú i de la ignorància. Les úniques al·lusions que podran escoltar sobre l’homosexualitat seran els acudits o els comentaris despectius a classe i/o a casa, tenyits amb l’aureola del tabú. Difícilment podran rebre informació que els ajudi a construir, positivament, la seva identitat per aportar-los models i punts de referència.

No oblidem que totes les minories reben informació, d’ençà la primera infància, sobre la identitat de la seva cultura i del seu grup a través de la família. Però en el cas dels adolescents LGBTIQ els pares i mares no acostumen a aportar aquesta informació, sinó que poden privar-los del seu suport afectiu i també, més vegades de les que pensem, de l’econòmic.
Només mitjançant l’educació s’aconseguirà acabar amb la discriminació i es consolidarà una democràcia, on el respecte als plantejaments de vida de les minories (siguin quines siguin) estiguin plenament garantides. Sens dubte, una democràcia no és el sistema polític en el que la majoria imposa els seus credos a les minories, sinó aquell en el que la protecció dels drets civils dels grups menys poderosos és un element essencial en el desenvolupament de la nostra societat.  
Per tant, ja que l’homosexualitat no es pot canviar i l’homofòbia sí, no correspon als i a les adolescents i a les persones LGBTIQ pagar les conseqüències d’una societat que encara no ha arribat a assolir els nivells de democràcia i respecte als drets humans al que ha d’aspirar. Correspon a la nostra societat resoldre el nostre problema i donar les oportunitats per a que puguin desenvolupar-se i créixer en llibertat, saludablement i sense sofrir cap tipus de problema a causa de condició personal. Comencem doncs per considerar l’heterosexualitat i l’homosexualitat en un mateix pla d’igualtat i no com una petició de les associacions. Més bé com uns drets dels i les menors i de totes les persones. A partir de llavors, busquem entre tots i totes la fórmula per resoldre aquesta patologia social que és el rebuig a la diferència. Però fem-ho aviat, per no tenir que carregar amb més víctimes innocents que ens han abandonat en aquest procés cap a la igualtat i el respecte a la diversitat.