• M'atreveixo a reproduir-ne uns fragments, amb totes les limitacions que això suposa, però val la pena

Aquest ha estat, volgudament, l'eix a entorn del qual s'ha desenvolupat la 23a diada a la Universitat Catalana d'Estiu, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències, amb el tema Andorra i els seus ciutadans. 30 ponències que amb magnífiques aportacions que valdrà la pena rellegir-les, amb calma, quan n'aparegui la publicació. Entre aquestes n'hi havia set d'escrites i no presencials que no es van poder exposar.

Per això m'atreveixo a reproduirne ara uns fragments, amb totes les limitacions que això suposa i espero que els seus autors em disculparan, però crec que val la pena avançar-ne un petit tast. De Joan Miquel Rascagnères i Llagostera en Ciutadania i drets humans: "En efecte, els ciutadans són els nacionals però també els estrangers ... La jurisprudència d'aquest Tribunal, des del 1994, es caracteritza per la seva modernitat i progressisme. I val a dir que davant la inactivitat fins ara dels poders públics a desenvolupar el Títol II de la Constitució, només ens podem felicitar de les decisions del Tribunal Constitucional que, en tot moment, ha demostrat la seva voluntat de donar una interpretació protectora de drets a la Constitució" .

De Pere Canturri i Montanya en Consideracions de la Institució del Raonador del ciutadà: "Per tant, la denominació resultant per la Institució Internacional de l'Ombudsman Andorrà és Raonador del Ciutadà... Tots els dubtes que el Raonador podria tenir cap al terme ciutadà han quedat resolts en el redactat de la llei que en l'article 13 diu: "Les queixes o les reclamacions poden ser efectuades per qualsevol persona física o jurídica que invoqui un interès legítim sigui quina sigui la nacionalitat, edat, convicció o residència".

De Francesc Rodríguez i Rossa en Ciutadania i ciutadans: "... revaloritzar el mot ciutadans, en plural, per fer més evident l'accepció de conjunt de ciutadans que té el mot de ciutadania, per posar davant d'altres consideracions l'interés general. I en algun cas, també, d'arribar a entendre que som ciutadans d'Andor- ra totes les persones que compartim aquest espai geopolític per desenvolupar-hi la nostra existència".

D'ELISENDA VIVES
en El territori a vista de ciutadans: "... cada persona habita un territori... el territori ofereix una sèrie de condicions en les formes de vida... els ter- ritoris aporten la seva càrrega històrica... amb els recursos que proporcionen les noves tecnologies les dimensions geogràfiques tradicionals han perdut els seus límits. Sens dubte, es va cap a una nova ciutadania del món, però que es manté lligada a un territori en el qual exercita la seva. En el cas d'Andorra, el seu territori ha estat explotat per les activitats tradicionals i actualment per les activitats modernes. Com a altres llocs turístics, es té la sensació que l'orientació econòmica envers el turisme ha marginat la ciutadania del seu propi territori, que s'ha organitzat en funció d'aquests serveis. Tanmateix, la noció de ciutadania és un concepte modern, que alhora va lligat a la preservació del medi, un tema imprescindible a la societat moderna".

De Ferran Goya en Es pot parlar encara de ciutadania al segle XXI?: "El concepte de ciutadania ha estat lligat arreu tradicionalment a la noció de nacionalitat, al conjunt de drets i deures de les persones que pertanyen a un determinat Estat. En una societat complexa i plural com és l'andorrana ciutadà = nacional fa més de 60 anys que va quedar desvirtuada. Conceptes com el d'assimilació i posteriorment el d'integració han quedat completament superats pels fets. L'objectiu ideal --si és que alguna vegada es va tenir conseqüentment-- d'aconseguir una integració social i cultural dels immigrants, sense facilitar-ne una integració jurídica i política ha estat un fracàs... a Andorra no manquen ganes de participació, es a dir no manca voluntat per assumir la condició de subjectes agents de la vida col.lectiva, sinó que el que manca són canals i facilitats per a participar, així com una redefinició dels límits de l'espai públic (institucional i ciutadà)... cal transitar de l'espai públic entès com a àmbit institucional, propi i gairebé exclusiu dels poders públics, a l'àmbit de l'apropiació col lectiva, de definició conjunta dels interessos generals i de recerca compartida dels conflictes inevitables que comporta la convivència... La solució dels problemes en què es troba Andorra està condicionada pels acords estratègics que puguin prendre els partits i les forces polítiques, però també hem de ser conscients que depèn en gran mesura de l'actuació dels ciutadans... La democràcia és un procés de formació d'opinió, de conversa en el qual tots, polítics i ciutadans, debaten contínuament els problemes i les seves solucions".

De Magda Mata i Font en Projectes de la Comissió Nacional per a la Igualtat: "... l'Estat té la responsabilitat de vetllar perquè totes les persones tinguin les mateixes possibilitats de desenvolupar plenament les seves capacitats en el si de la nostra societat, i que la CNPI ha de treballar perquè aquest objectiu sigui una realitat".

De Montserrat Gil i López en La ciutadania: reflexions des de la psicologia clínica: "... reflexions sobre el lligam social que és a la base de la ciutadania i que també és a la base de la psicologia. Entenen aquí el lligam social com el que facilita, permet i vincula la ciutadania a la societat. Aquesta articulació però no és neutra i segueix els canvis sociològics, jurídics i tecnològics, científics i culturals de la societat... Estem immersos en aquest projecte de transformació de la societat en una societat de l'home econòmic. Pensem que els valors de la ciutadania en aquesta societat estan en forta competència amb els valors de l'home econòmic... no tot en l'activitat humana es pot mesurar i comptabilitzar...".

Arquitecte. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.