L’impacte d’Andorra a les comarques veïnes
Val la pena, avui, que ja s’han posat en marxa tots els sectors econòmics del país per participar en el contingut de les negociacions que han de conduir a un acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea, de continuar recordant el contingut del llibre La balança dels fets i pagaments del Principat d’Andorra del 2005. Encomanat pel Ministeri d’Afers Exteriors a Víctor Pou i Serradell, en la direcció i coordinació, va incloure en la seva tercera i darrera part, el treball de Marta Pallarés i Blanch, geògrafa, i un equip de col·laboradors a l’entorn de l’impacte econòmic del Principat d’Andorra a les comarques veïnes i concretament el cas particular de la Seu d’Urgell i àrea d’influència.
El resultat del treball, limitat a tres tipus de transferències, posava de relleu l’existència de 1.577 treballadors d’Andorra vivint a la Seu i veïnatge, i 689 treballadors inscrits a Andorra d’origen de la Seu d’Urgell. Aquests suposaven un impacte de prop de 39 milions d’euros corresponents a l’any 2003 que es gastaven en l’àrea de veïnatge procedents dels salaris percebuts pels transfronterers.
Les despeses fetes pels andorrans en l’àrea de l’estudi en comerç i serveis suposaven prop de 35 milions d’euros l’any 2003.
L’adquisició de béns immobles (propietat urbana, industrial i rústega) pel període de 1993 – 2002, va ser de prop de 146 milions d’euros.
Segons la Marta Pallarés «es considera que la relació que estableixen els dos territoris és de complementarietat més que de competència (...) es pot definir com el model conegut com el de ciutats bessones dues poblacions separades habitualment per una frontera i que llurs dinàmiques de funcionament arriben a un alt nivell d’interacció mútua (...) per motius de treball, motius comercials, motius de lleure (...). Aquestes ciutats bessones a la llarga arriben a desenvolupar-se en conurbacions i a establir-se com àrees econòmiques específiques, comparteixen un projecte comú d’ordenació del territori, planejament dels equipaments i les infraestructures i els serveis (...), estableixen acords de cooperació en matèries com transports, medi ambient, serveis educatius, serveis sanitaris, serveis culturals, equipaments esportius, equipaments culturals (...), acostumen a establir acords especials entre estats i regions (...) que tenen una traducció directa en les euroregions, els acords per la mobilitat dels treballadors, els acords entre els dos sistemes impositius (...) alguns dels beneficis de la complementarietat entre dues àrees poden desenvolupar-se a mitjà o llarg termini».
En conclusió la relació entre els dos territoris, aplicant un model de gravetat per analitzar els processos territorials simulant i analitzant els diversos fluxos possibles, confirma les tres condicions bàsiques, perquè es puguin produir aquestes relacions biunívoques:
–La condició de complementarietat entre els dos pels fluxos de capital que s’hi produeixen.
–La condició que hi ha oportunitats intermèdies. L’aeroport i els polígons industrials són mostra d’aquestes oportunitats aprofitades i que Andorra necessita i no cal que vagi més lluny per a obtenir-les.
–La condició del cost de transferència dels productes baix, que no anul·la els beneficis de la interacció.
L’experiència fins avui ha estat que l’economia andorrana ha prosperat portant beneficis clars a tot el seu entorn.
Els dos territoris saben avui que es complementen i, per tant, es reforcen conjuntament i mútuament. Fer progressar aquesta interacció és en interès de tots.
Els anys passen i les oportunitats es perden si no s’aprofiten. La realitat que suposa l’existència d’Andorra com a estat i el seu entorn transfronterer immediat fortament interrelacionat i disposat, ens ofereixen la possibilitat de fer un gran pas endavant en aquestes relacions.
La creació d’una àrea econòmica incloent Andorra i tot el seu entorn proper aprofitant l’eina jurídica que ofereix l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea és una oportunitat històrica que no es pot desaprofitar.
Arquitecte
El resultat del treball, limitat a tres tipus de transferències, posava de relleu l’existència de 1.577 treballadors d’Andorra vivint a la Seu i veïnatge, i 689 treballadors inscrits a Andorra d’origen de la Seu d’Urgell. Aquests suposaven un impacte de prop de 39 milions d’euros corresponents a l’any 2003 que es gastaven en l’àrea de veïnatge procedents dels salaris percebuts pels transfronterers.
Les despeses fetes pels andorrans en l’àrea de l’estudi en comerç i serveis suposaven prop de 35 milions d’euros l’any 2003.
L’adquisició de béns immobles (propietat urbana, industrial i rústega) pel període de 1993 – 2002, va ser de prop de 146 milions d’euros.
Segons la Marta Pallarés «es considera que la relació que estableixen els dos territoris és de complementarietat més que de competència (...) es pot definir com el model conegut com el de ciutats bessones dues poblacions separades habitualment per una frontera i que llurs dinàmiques de funcionament arriben a un alt nivell d’interacció mútua (...) per motius de treball, motius comercials, motius de lleure (...). Aquestes ciutats bessones a la llarga arriben a desenvolupar-se en conurbacions i a establir-se com àrees econòmiques específiques, comparteixen un projecte comú d’ordenació del territori, planejament dels equipaments i les infraestructures i els serveis (...), estableixen acords de cooperació en matèries com transports, medi ambient, serveis educatius, serveis sanitaris, serveis culturals, equipaments esportius, equipaments culturals (...), acostumen a establir acords especials entre estats i regions (...) que tenen una traducció directa en les euroregions, els acords per la mobilitat dels treballadors, els acords entre els dos sistemes impositius (...) alguns dels beneficis de la complementarietat entre dues àrees poden desenvolupar-se a mitjà o llarg termini».
En conclusió la relació entre els dos territoris, aplicant un model de gravetat per analitzar els processos territorials simulant i analitzant els diversos fluxos possibles, confirma les tres condicions bàsiques, perquè es puguin produir aquestes relacions biunívoques:
–La condició de complementarietat entre els dos pels fluxos de capital que s’hi produeixen.
–La condició que hi ha oportunitats intermèdies. L’aeroport i els polígons industrials són mostra d’aquestes oportunitats aprofitades i que Andorra necessita i no cal que vagi més lluny per a obtenir-les.
–La condició del cost de transferència dels productes baix, que no anul·la els beneficis de la interacció.
L’experiència fins avui ha estat que l’economia andorrana ha prosperat portant beneficis clars a tot el seu entorn.
Els dos territoris saben avui que es complementen i, per tant, es reforcen conjuntament i mútuament. Fer progressar aquesta interacció és en interès de tots.
Els anys passen i les oportunitats es perden si no s’aprofiten. La realitat que suposa l’existència d’Andorra com a estat i el seu entorn transfronterer immediat fortament interrelacionat i disposat, ens ofereixen la possibilitat de fer un gran pas endavant en aquestes relacions.
La creació d’una àrea econòmica incloent Andorra i tot el seu entorn proper aprofitant l’eina jurídica que ofereix l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea és una oportunitat històrica que no es pot desaprofitar.
Arquitecte