Que la tardor serà calenta, políticament parlant, és una obvietat. Només cal observar el que ha passat durant el mes d’agost per entreveure la magnitud i transcendència dels fets: unes declaracions en seu judicial d’un dels màxims accionistes de BPA denunciant extorsions per part de les institucions espanyoles que, presumptament, eren conegudes pels màxims responsables governamentals i que, fins ara, no s’havien sabut.

Aquesta suposada ingerència de les autoritats d’un altre estat extorquint súbdits nacionals seria, en cas d’haver-se produït, totalment inacceptable. I més inacceptable seria que, si el nostre Govern la conegués, hagués mirat cap a una altra banda i l’hagués permès. Que els partits polítics de l’oposició sortim a denunciar aquests gravíssims fets, en cas d’haver-se produït, cou a més d’un. És, però, innegable que, si les institucions de l’Estat, responsables de vetllar per la sobirania nacional, no són capaces de protegir els seus súbdits d’ingerències estrangeres, tenim un greu problema, de dimensions colossals, i cal depurar responsabilitats.

No deixa de sorprendre, per bé que ja ens hi estan acostumant, que aquells fidels seguidors de DA, en ple exercici d’amnèsia que els allunya de la realitat, esmercin esforços per convèncer-nos de les bondats de la seva formació política. Quan l’oposició qüestiona segons quines formes de fer, ells s’escuden en el fet que no és res més que una tàctica política per desgastar la seva formació. Res més lluny de la veritat. El que està desgastant, no pas cap formació política sinó el nostre país, són les actuacions del nostre Govern.

Lògicament, els incondicionals de Demòcrates per Andorra preferirien que tota l’oposició en pes miréssim cap a una altra banda i no diguéssim res quan un ministre anuncia en roda de premsa que tenia comptes a Panamà. Els agradaria que no féssim declaracions quan ciutadans del país anuncien que el Govern estava al cas d’extorsions provinents d’institucions espanyoles. Serien més feliços si no tinguéssim cap criteri i una manca total i absoluta d’anàlisi crítica. Preferirien, per exemple, que no denunciéssim que el Govern contracta de cap de gabinet jurídic un antic alt càrrec del Govern valencià, Emilio Torrejón, amb un sou estratosfèric que ronda els 8.000 euros mensuals. Voldrien que calléssim quan diem que l’Agència Tributària no acaba de rutllar, amb problemes més que evidents de funcionament, per bé que per fer-ne el desplegament Govern va contractar un assessor espanyol que cobrava uns 12.000 euros mensuals. Desitjarien que no féssim el seguiment de la contractació d’un metge català a raó d’uns 14.000 euros al mes per convertir-se en el director general del SAAS. I podríem continuar i no acabar mai...

Doncs ens sap greu decebre’ls. L’oposició justament hi és per fer el seguiment de l’acció governamental i denunciar tots aquells fets que són lesius per al país o francament millorables. I per molt que a alguns encara no els hagi caigut la bena dels ulls, que els impedeix veure la realitat i la deriva cap on el Govern de DA està conduint el país, la nostra veu crítica, des de la responsabilitat i el rigor, continuarà, com a mínim, fent sortir els colors a la cara a més d’un dirigent.

Conseller general liberal