Irlanda, una lliçó per a Andorra
La recent decisió de Dublín (capital d’Irlanda) en voler apel·lar la decisió de Brusel·les d’imposar una multa de 13.000 milions d’euros a l’empresa nord-americana Apple per impostos no liquidats és molt interessant pel nostre país.
Amb el moviment del recent brexit, aquesta decisió implica una dimensió política incontestable, segons diu un economista irlandès.
I afegeix: «Tant si guanyem com si perdem el que està passant és bo per Irlanda.
El país és molt conscient de la vertebració atlàntica que ha creat amb el seu teixit econòmic, i és que el país és ara un dels eixos principals de la cadena de proveïdors del sector informàtic mundial, acollint la seu per a Europa d’una gran part de les empreses més importants i més innovadores del món. La prosperitat que ha guanyat el país va en aquesta direcció.
La Comissió Europea, amb la seva incomprensió vindicativa de la realitat del comerç mundial i la seva visió arcaica de la realitat econòmica de cada estat europeu encarna el passat».
Afegeix: «Poc ens ha de preocupar el que pensen de nosaltres els eurocrates».
L’única cosa que ens té que preocupar es la fama que tenim arreu i la fiabilitat que donem de cara als leaders econòmics mundials, i no com ens veuen els buròcrates antiquats que només veuen el món amb el prisma dels lobbys polítics i les ajudes que poden esperar rebre de la guardiola de Brusel·les.
Aquesta visió de l’economia mundial ens fa fer marxa enrere i retornar als anys 70, no té en compte la realitat de les grans cadenes de proveïment mundials creades per les multinacionals».
També diu: «Pel nostre país, Irlanda, aquesta decisió d’apel·lar és una ocasió única que ens brinda la UE».
Encara que no puguem exactament valorar les conseqüències del resultat de la futura decisió de la justícia, no tenim per que preocupar-nos, de totes maneres sortim guanyant».
I explica: «Si perdem l’apel·lació Irlanda obtindrà 13.000 milions d’euros en base als avantatges fiscals concedits a Apple, o sigui prop de 2.600 euros per persona.
Amb això podem eixugar el nostre dèficit pressupostari per una colla d’anys, o bé gastar-ho en el que considerem oportú…
Si perdem, les grans empreses nord-americanes ens veuran com l’únic amic que tenen a Europa.
És el millor que ens pot passar. No en trèiem cap gloria ni vanitat, però es el que s’anomena realpolitik».
Quan un país té pocs recursos, ha de buscar finançament al mercat financer, i com es pot fer perquè en surti beneficiat el país?
Doncs simplement fent que el país sigui atractiu pels qui tenen molts recursos i l’eina per poder fer això es diu fiscalitat atractiva.
Caram! Aquí hi veig moltes similituds amb el que m’agradaria que fos el meu país: Andorra.
No ens podem quedar aturats esperant a veure que ens donarà Brusel·les. És hora que Irlanda pensi estratègicament en un món post UE…
Moralment és un cop dur per a Irlanda, tocada per les multes que li imposa la UE amb les amonestacions dels funcionaris de la UE, i és que el país està lligat de mans i peus, que li falta valentia, un país tan petit en front d’un monstre tentacular com la UE!
No goso ni pensar si Andorra fos al lloc de Irlanda, essent 160 vegades més petita!
I és que hom prova de caure en gracia als apparatchiks de la UE, quan hauríem de saber que els hi importa molt, molt poc qui som, com són les nostres especificitats econòmiques, els nostres objectius de futur no són els buròcrates de Brusel·les que crearan els futurs llocs de treball, i això els irlandesos ho tenen claríssim.
El mateix economista recalcava que si el seu país guanyava la decisió de la justícia, també sortia guanyant, estar clar, perdria els 13.000 milions d’euros, però guanyava una confiança absoluta de cara a les multinacionals estrangeres i les empreses nord-americanes.
Afegia: «La clau del futur d’Irlanda està en la implantació privilegiada de les grans empreses internacionals i les seves sucursals de proveïment i fabricació de material al nostre país.
Estem a mig camí entre els Estats Units i Europa i tenim que guardar un peu en cada país.
Petites empreses nacionals sempre podran oferir els seus serveis a les companyies, creant relacions simbiòtiques, és així de simple…
Això no té res de nou, així funcionaven al segle mig, ciutats com ara Venècia o Dubrovnik amb totes les altres ciutats de l’Adriàtic i practicant el lliure intercanvi de mercaderies i de serveis financers entre l’orient i l’occident i també el mar Bàltic.
Sense les inversions de les multinacionals estrangeres Irlanda semblaria Albània, amb el mateix clima, poc avinent…
Aquestes multinacionals han transformat el país i tota la seva economia, elevant-lo en un altíssim nivell de prosperitat, creant oportunitats de formació i de progressió professionals, i excel·lents perspectives de carrera per a tota la seva població, fent d’aquest petit país un petit actor de l’economia mundial.
En altres paraules, són les relacions del país amb aquestes empreses estrangeres i no la relació d’Irlanda amb la UE que representen la modernitat i la transformació econòmica cap a la qual té que anar el país.
Potser si anéssim al carrer i li preguntéssim a un jove de 20 anys que és més important per a ell: l’Iphone o bé la Comissió Europea?
La contesta seria sense ambigüitat. La tecnologia, la visió del món…simbolitza el futur, la Comissió Europea: el passat.
Contràriament al que pensa la UE les inversions de les multinacionals no s’aturaran, si no es fan a Irlanda es faran en un altre país satèl·lit de la UE.
El que esta passant a Irlanda ens ha de permetre fer una reflexió sobre el nostre país i les negociacions amb la UE. Nosaltres no tenim tant punts a favor com Irlanda, però també en tenim d’altres, i moltes vegades m’agradaria que la visió clara que tenen els irlandesos pogués inspirar els nostres polítics.
Amb el moviment del recent brexit, aquesta decisió implica una dimensió política incontestable, segons diu un economista irlandès.
I afegeix: «Tant si guanyem com si perdem el que està passant és bo per Irlanda.
El país és molt conscient de la vertebració atlàntica que ha creat amb el seu teixit econòmic, i és que el país és ara un dels eixos principals de la cadena de proveïdors del sector informàtic mundial, acollint la seu per a Europa d’una gran part de les empreses més importants i més innovadores del món. La prosperitat que ha guanyat el país va en aquesta direcció.
La Comissió Europea, amb la seva incomprensió vindicativa de la realitat del comerç mundial i la seva visió arcaica de la realitat econòmica de cada estat europeu encarna el passat».
Afegeix: «Poc ens ha de preocupar el que pensen de nosaltres els eurocrates».
L’única cosa que ens té que preocupar es la fama que tenim arreu i la fiabilitat que donem de cara als leaders econòmics mundials, i no com ens veuen els buròcrates antiquats que només veuen el món amb el prisma dels lobbys polítics i les ajudes que poden esperar rebre de la guardiola de Brusel·les.
Aquesta visió de l’economia mundial ens fa fer marxa enrere i retornar als anys 70, no té en compte la realitat de les grans cadenes de proveïment mundials creades per les multinacionals».
També diu: «Pel nostre país, Irlanda, aquesta decisió d’apel·lar és una ocasió única que ens brinda la UE».
Encara que no puguem exactament valorar les conseqüències del resultat de la futura decisió de la justícia, no tenim per que preocupar-nos, de totes maneres sortim guanyant».
I explica: «Si perdem l’apel·lació Irlanda obtindrà 13.000 milions d’euros en base als avantatges fiscals concedits a Apple, o sigui prop de 2.600 euros per persona.
Amb això podem eixugar el nostre dèficit pressupostari per una colla d’anys, o bé gastar-ho en el que considerem oportú…
Si perdem, les grans empreses nord-americanes ens veuran com l’únic amic que tenen a Europa.
És el millor que ens pot passar. No en trèiem cap gloria ni vanitat, però es el que s’anomena realpolitik».
Quan un país té pocs recursos, ha de buscar finançament al mercat financer, i com es pot fer perquè en surti beneficiat el país?
Doncs simplement fent que el país sigui atractiu pels qui tenen molts recursos i l’eina per poder fer això es diu fiscalitat atractiva.
Caram! Aquí hi veig moltes similituds amb el que m’agradaria que fos el meu país: Andorra.
No ens podem quedar aturats esperant a veure que ens donarà Brusel·les. És hora que Irlanda pensi estratègicament en un món post UE…
Moralment és un cop dur per a Irlanda, tocada per les multes que li imposa la UE amb les amonestacions dels funcionaris de la UE, i és que el país està lligat de mans i peus, que li falta valentia, un país tan petit en front d’un monstre tentacular com la UE!
No goso ni pensar si Andorra fos al lloc de Irlanda, essent 160 vegades més petita!
I és que hom prova de caure en gracia als apparatchiks de la UE, quan hauríem de saber que els hi importa molt, molt poc qui som, com són les nostres especificitats econòmiques, els nostres objectius de futur no són els buròcrates de Brusel·les que crearan els futurs llocs de treball, i això els irlandesos ho tenen claríssim.
El mateix economista recalcava que si el seu país guanyava la decisió de la justícia, també sortia guanyant, estar clar, perdria els 13.000 milions d’euros, però guanyava una confiança absoluta de cara a les multinacionals estrangeres i les empreses nord-americanes.
Afegia: «La clau del futur d’Irlanda està en la implantació privilegiada de les grans empreses internacionals i les seves sucursals de proveïment i fabricació de material al nostre país.
Estem a mig camí entre els Estats Units i Europa i tenim que guardar un peu en cada país.
Petites empreses nacionals sempre podran oferir els seus serveis a les companyies, creant relacions simbiòtiques, és així de simple…
Això no té res de nou, així funcionaven al segle mig, ciutats com ara Venècia o Dubrovnik amb totes les altres ciutats de l’Adriàtic i practicant el lliure intercanvi de mercaderies i de serveis financers entre l’orient i l’occident i també el mar Bàltic.
Sense les inversions de les multinacionals estrangeres Irlanda semblaria Albània, amb el mateix clima, poc avinent…
Aquestes multinacionals han transformat el país i tota la seva economia, elevant-lo en un altíssim nivell de prosperitat, creant oportunitats de formació i de progressió professionals, i excel·lents perspectives de carrera per a tota la seva població, fent d’aquest petit país un petit actor de l’economia mundial.
En altres paraules, són les relacions del país amb aquestes empreses estrangeres i no la relació d’Irlanda amb la UE que representen la modernitat i la transformació econòmica cap a la qual té que anar el país.
Potser si anéssim al carrer i li preguntéssim a un jove de 20 anys que és més important per a ell: l’Iphone o bé la Comissió Europea?
La contesta seria sense ambigüitat. La tecnologia, la visió del món…simbolitza el futur, la Comissió Europea: el passat.
Contràriament al que pensa la UE les inversions de les multinacionals no s’aturaran, si no es fan a Irlanda es faran en un altre país satèl·lit de la UE.
El que esta passant a Irlanda ens ha de permetre fer una reflexió sobre el nostre país i les negociacions amb la UE. Nosaltres no tenim tant punts a favor com Irlanda, però també en tenim d’altres, i moltes vegades m’agradaria que la visió clara que tenen els irlandesos pogués inspirar els nostres polítics.