La recuperació d’impostos indegudament retinguts a Espanya
A Aquests darrers dies ha tingut ressò el fet que la Seguretat Social espanyola no està aplicant el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició (CDI) que va entrar en vigor el passat 26 de febrer del 2016 i segueix sometent a retenció espanyola les pensions satisfetes a residents fiscals a Andorra.
El primer a tenir en compte és que la norma, l’article 17 del CDI, és clara a l’establir que les pensions i remuneracions anàlogues que es paguen a un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball anterior són imposables exclusivament en l’estat de residència amb l’excepció de les pensions, que tenen el seu origen en serveis prestats a l’estat o alguna de les seves subdivisions que, per oposició a la regla general, són imposables exclusivament en l’estat pagador de la pensió i no en el de residència fiscal del perceptor.
En aquest mateix sentit, fins i tot ja s’ha pronunciat la Dirección General de Tributos espanyola en una consulta vinculant – CV2555-16 del 9 de juny de 2016– tot reconeixent de manera expressa la no tributació a Espanya de les pensions de jubilació derivades d’una ocupació anterior en el sector privat a Espany a rebudes de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social Español (INSS) per residents fiscals a Andorra, condicionat, això sí, a l’acreditació davant de l’INSS de la residència fiscal a Andorra.
Arribats a aquest punt, si la nostra pensió ha estat indegudament retinguda per l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR) a Espanya per part de l’INSS no hem de donar per perduts aquests impostos indegudament satisfets a Espanya, doncs, a banda que per aquest fet concret es pogués arribar a implantar un mecanisme de devolució especial, la normativa espanyola ja preveu d’un mecanisme per a la seva recuperació.
Val a dir que aquest mecanisme serveix no solament per a recuperar l’IRNR indegudament satisfet sobre una pensió, sinó que també és aplicable per a recuperar qualsevol quota de l’IRNR espanyol que s’hagi satisfet de manera indeguda, com podrien ser, per exemple, les retencions sobre els interessos d’un dipòsit bancari a Espanya, els interessos rebuts per inversions en Deute Públic espanyol, els guanys obtinguts en la venda de fons d’inversió dipositats en un banc espanyol o l’excés retingut pel comprador en la venda d’un immoble situat a Espanya.
En aquest sentit, és important ressenyar que la no tributació a Espanya sobre determinats rendiments no sempre és conseqüència de l’aplicació del CDI, sinó de la mateixa normativa espanyola que estableix la forma de tributació a Espanya dels no residents sobre rendiments obtinguts a Espanya i que els requisits per aplicar aquestes exempcions, si bé no són sempre els mateixos, sempre en tenen un de comú com és el d’haver d’acreditar la residència fiscal fora d’Espanya.
Aquesta acreditació de la residència fiscal per no tributar a Espanya no sempre és igual, doncs, per exemple, per què l’entitat financera espanyola no retingui sobre els interessos de comptes i dipòsits n’hi ha prou amb la signatura d’un simple formulari d’autodeclaració de residència fiscal i que no cal renovar, en canvi, per no tributar sobre el guanys obtinguts en la venda d’uns fons d’inversió dipositats en un banc espanyol caldrà aportar un certificat de residència fiscal emès per les autoritats fiscals del país de residència fiscal, en el cas d’Andorra, el Departament de Tributs i Fronteres. A més, aquest certificat té una vigència màxima de 12 mesos des de la data de la seva expedició, pel que s’haurà d’anar renovant a mesura que fem desinversions.
Pel que fa al mecanisme formal per recuperar l’IRNR indegudament retingut, s’articula mitjançant la presentació del model 210 de declaració de l’IRNR que, al ser retornat, té un termini de fins a quatre anys per a la seva presentació. En aquest sentit, el termini d’inici de presentació de la declaració és el primer de febrer de l’any natural següent al meritament de les rendes, per tant, per a les rendes meritades el 2016 la declaració no es pot presentar fins el primer de febrer del 2017.
Quan es complimenti aquesta declaració tributària, a més de les nostres dades personals indicarem la renda rebuda, les retencions suportades, l’entitat que ens ha practicat les retencions i l’import de la quota de l’IRNR liquidat.
Com la quota no serà de zero euros per estar la renda obtinguda no subjecta a tributació a Espanya o l’import de la quota inferior a les retencions suportades, la declaració sortirà negativa per l’import de les retencions suportades en excés, aleshores la hisenda espanyola el retornarà per transferència bancària al compte bancari informat. Això sí, juntament amb la declaració haurem d’aportar el justificant de les retencions indegudament satisfetes i el corresponent certificat de residència fiscal a Andorra.
El primer a tenir en compte és que la norma, l’article 17 del CDI, és clara a l’establir que les pensions i remuneracions anàlogues que es paguen a un resident d’un estat contractant en concepte d’un treball anterior són imposables exclusivament en l’estat de residència amb l’excepció de les pensions, que tenen el seu origen en serveis prestats a l’estat o alguna de les seves subdivisions que, per oposició a la regla general, són imposables exclusivament en l’estat pagador de la pensió i no en el de residència fiscal del perceptor.
En aquest mateix sentit, fins i tot ja s’ha pronunciat la Dirección General de Tributos espanyola en una consulta vinculant – CV2555-16 del 9 de juny de 2016– tot reconeixent de manera expressa la no tributació a Espanya de les pensions de jubilació derivades d’una ocupació anterior en el sector privat a Espany a rebudes de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social Español (INSS) per residents fiscals a Andorra, condicionat, això sí, a l’acreditació davant de l’INSS de la residència fiscal a Andorra.
Arribats a aquest punt, si la nostra pensió ha estat indegudament retinguda per l’Impost sobre la Renda de No Residents (IRNR) a Espanya per part de l’INSS no hem de donar per perduts aquests impostos indegudament satisfets a Espanya, doncs, a banda que per aquest fet concret es pogués arribar a implantar un mecanisme de devolució especial, la normativa espanyola ja preveu d’un mecanisme per a la seva recuperació.
Val a dir que aquest mecanisme serveix no solament per a recuperar l’IRNR indegudament satisfet sobre una pensió, sinó que també és aplicable per a recuperar qualsevol quota de l’IRNR espanyol que s’hagi satisfet de manera indeguda, com podrien ser, per exemple, les retencions sobre els interessos d’un dipòsit bancari a Espanya, els interessos rebuts per inversions en Deute Públic espanyol, els guanys obtinguts en la venda de fons d’inversió dipositats en un banc espanyol o l’excés retingut pel comprador en la venda d’un immoble situat a Espanya.
En aquest sentit, és important ressenyar que la no tributació a Espanya sobre determinats rendiments no sempre és conseqüència de l’aplicació del CDI, sinó de la mateixa normativa espanyola que estableix la forma de tributació a Espanya dels no residents sobre rendiments obtinguts a Espanya i que els requisits per aplicar aquestes exempcions, si bé no són sempre els mateixos, sempre en tenen un de comú com és el d’haver d’acreditar la residència fiscal fora d’Espanya.
Aquesta acreditació de la residència fiscal per no tributar a Espanya no sempre és igual, doncs, per exemple, per què l’entitat financera espanyola no retingui sobre els interessos de comptes i dipòsits n’hi ha prou amb la signatura d’un simple formulari d’autodeclaració de residència fiscal i que no cal renovar, en canvi, per no tributar sobre el guanys obtinguts en la venda d’uns fons d’inversió dipositats en un banc espanyol caldrà aportar un certificat de residència fiscal emès per les autoritats fiscals del país de residència fiscal, en el cas d’Andorra, el Departament de Tributs i Fronteres. A més, aquest certificat té una vigència màxima de 12 mesos des de la data de la seva expedició, pel que s’haurà d’anar renovant a mesura que fem desinversions.
Pel que fa al mecanisme formal per recuperar l’IRNR indegudament retingut, s’articula mitjançant la presentació del model 210 de declaració de l’IRNR que, al ser retornat, té un termini de fins a quatre anys per a la seva presentació. En aquest sentit, el termini d’inici de presentació de la declaració és el primer de febrer de l’any natural següent al meritament de les rendes, per tant, per a les rendes meritades el 2016 la declaració no es pot presentar fins el primer de febrer del 2017.
Quan es complimenti aquesta declaració tributària, a més de les nostres dades personals indicarem la renda rebuda, les retencions suportades, l’entitat que ens ha practicat les retencions i l’import de la quota de l’IRNR liquidat.
Com la quota no serà de zero euros per estar la renda obtinguda no subjecta a tributació a Espanya o l’import de la quota inferior a les retencions suportades, la declaració sortirà negativa per l’import de les retencions suportades en excés, aleshores la hisenda espanyola el retornarà per transferència bancària al compte bancari informat. Això sí, juntament amb la declaració haurem d’aportar el justificant de les retencions indegudament satisfetes i el corresponent certificat de residència fiscal a Andorra.