AAndorra, el bloc hegemònic social i econòmic, malgrat la seva posició privilegiada, va ser incapaç ,en la primera dècada del segle, de fer un diagnòstic mínimament aproximat de la situació local i mundial. Els seus plans a l’horitzó 2020 (informe McKynsey, un milió d’euros) no van passar de ser un nou catàleg d’intencions completament fora de la realitat. «Accidentalment» –com va dir una política laurediana– aquest bloc hegemònic va cedir el 2009 una part del seu poder polític, tot i conservant-lo en la majoria de les parròquies i en altres institucions públiques i parapúbliques. Després del breu parèntesi del Govern Bartumeu, la dreta social i econòmica va recuperar tots els poders el 2011, i va recuperar a l’ensems l’optimisme inconscient d’un bloc de poder que continua ancorat en uns temps pretèrits que no tornaran mai.

El 2011, Toni Martí, l’ariet polític d’aquest bloc, va ser capaç d’afirmar: «Andorra i el seu futur m’il·lusionen. No és un sentiment temerari, neix des del realisme, de fer una diagnosi ajustada de la situació, del convenciment que només coneixent i encarant la veritat trobarem les millors solucions. No ho dubteu, hi són i les tenim».

Després, al març del 2012, per acomplir el ritual de la dreta, va encarregar un nou estudi a Monitor Group. Era una confessió tàcita que no tenien les solucions anunciades. Aquest cop, la broma va costar 1,5 milions i l’empresa especialista en fer projectes de futur, declararia fallida només vuit mesos després. Es tractava, en paraules d’Alcobé, d’obtenir «èxits immediats a curt termini». Les conclusions de l’estudi van ser matèria «reservada», apuntant les maneres opaques que després es generalitzarien a molts aspectes de l’activitat governamental.

Els èxits «immediats» ja els coneixem: entre l’abril del 2011 i l’abril del 2016 s’han perdut prop de 1.300 llocs de treball i el salari mitjà està al mateix nivell en termes monetaris que al començament del 2011.

El 2014, el bloc dels «manaires per la gràcia de Déu» va començar a donar senyals d’esquerdar-se, però, a les eleccions anticipades del març del 2015, van tornar a tancar files entorn al grup polític que agrupava els sectors menys dialogants i més intransigents de DA.

La doble victòria de 2015 a les eleccions generals i comunals ha «projectat» els líders d’aquest grup d’interessos en un deliri que va creixent cada dia. Rodejats i afalagats pels mercenaris que monopolitzen els llocs clau de l’administració, de les agències governamentals i de les empreses públiques, ens van conduint cap a l’abisme sense que ningú ( ni els seus mentors econòmics) sigui ja capaç de fer-los reflexionar i pensar en l’interès d’Andorra.

Una Andorra que ara un Martí delirant vol convertir en «pare del nou ordre mundial».