La balança andorrana de fets i pagaments (2)
Un altre estudi de la Cambra de Comerç i Indústria i Serveis d’Andorra del 2003 (Els fluxos d’inversió directa entre Andorra i Espanya 1987-2001) va ser també tingut en compte en el treball coordinat per Víctor Pou i Serradell.
D’aquesta inversió andorrana a Espanya s’indicava que Espanya era el soci econòmic més important d’Andorra, Espanya era l’origen del 49% de les importacions andorranes i destinació del 52% i que el 81,3% es destinava a Catalunya i es trobava en l’àmbit dels serveis (78,2%). I curiosament les intervencions espanyoles a Andorra provindrien majoritàriament de Catalunya (96,6%). Andorra hauria fet entre el 1993 i 2001 un esforç inversor a Espanya de 340,00 euros per habitant situant-la com a tercer país europeu que més a invertit a Espanya i segon de Catalunya.
L’any 2001 el consum dels no residents a Andorra era de 1.400 milions d’euros segons estimació
D’aquest valor entre 671 i 1.007 milions es redistribuirien cap als països veïns per diferents canals de distribució en una aproximació centrada en l’estudi de determinats fluxos. Així uns 77 milions a través de la construcció, 106 milions pel consum directe, 18 milions per l’electricitat (13 a Espanya i 5 a França), 75 milions per despeses dels estudiants (66% a Espanya i 34% a França), 19 milions per inversió directa, 13 milions per remeses d’emigrants, 82 milions per residències secundàries (les residències es distribuien un 76,4% a Espanya, un 18,1% a Portugal i un 8,2% a França, però només estaven comptabilitzades les d’Espanya i França), entre 243 i 579 milions per subsidi a la població virtual (la que sent no resident rep serveis públics com els residents, entre 173 i 413 milions a Espanya i entre 69 i 165 a França, ja que les infraestructures i serveis estan dimensionats per atendre també tots els turistes i visitants) i uns 37 milions pels treballadors transfronterers.
Com molt bé deia Antoni Calvó i Armengol, «la concentració geogràfica de l’activitat econòmica no és una excepció, sinó una regla ..... El Principat d’Andorra ha emergit com una aglomeració econòmica particularment dinàmica als Pirineus, generadora d’una riquesa compartida amb totes les regions veïnes. La riquesa generada a Andorra és àmpliament redistribuïda a les regions limítrofes .... el Principat d’Andorra apareix com una plaça econòmica rellevant i portadora d’una dinàmica de creixement activa i duradora ... l’economia andorrana exerceix un rol de motor vital per a les seves economies veïnes».
Deu anys després de publicar-se aquesta balança de fets i pagaments del Principat d’Andorra seria bo que n’aparegués una de nova, actualitzada i més detallada, que faci conèixer la importància de les zones intercanvi a nivell regional europeu, en puguem prendre més consciència tots els implicats i que orienti i situï als polítics i negociadors en l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea.
Arquitecte
D’aquesta inversió andorrana a Espanya s’indicava que Espanya era el soci econòmic més important d’Andorra, Espanya era l’origen del 49% de les importacions andorranes i destinació del 52% i que el 81,3% es destinava a Catalunya i es trobava en l’àmbit dels serveis (78,2%). I curiosament les intervencions espanyoles a Andorra provindrien majoritàriament de Catalunya (96,6%). Andorra hauria fet entre el 1993 i 2001 un esforç inversor a Espanya de 340,00 euros per habitant situant-la com a tercer país europeu que més a invertit a Espanya i segon de Catalunya.
L’any 2001 el consum dels no residents a Andorra era de 1.400 milions d’euros segons estimació
D’aquest valor entre 671 i 1.007 milions es redistribuirien cap als països veïns per diferents canals de distribució en una aproximació centrada en l’estudi de determinats fluxos. Així uns 77 milions a través de la construcció, 106 milions pel consum directe, 18 milions per l’electricitat (13 a Espanya i 5 a França), 75 milions per despeses dels estudiants (66% a Espanya i 34% a França), 19 milions per inversió directa, 13 milions per remeses d’emigrants, 82 milions per residències secundàries (les residències es distribuien un 76,4% a Espanya, un 18,1% a Portugal i un 8,2% a França, però només estaven comptabilitzades les d’Espanya i França), entre 243 i 579 milions per subsidi a la població virtual (la que sent no resident rep serveis públics com els residents, entre 173 i 413 milions a Espanya i entre 69 i 165 a França, ja que les infraestructures i serveis estan dimensionats per atendre també tots els turistes i visitants) i uns 37 milions pels treballadors transfronterers.
Com molt bé deia Antoni Calvó i Armengol, «la concentració geogràfica de l’activitat econòmica no és una excepció, sinó una regla ..... El Principat d’Andorra ha emergit com una aglomeració econòmica particularment dinàmica als Pirineus, generadora d’una riquesa compartida amb totes les regions veïnes. La riquesa generada a Andorra és àmpliament redistribuïda a les regions limítrofes .... el Principat d’Andorra apareix com una plaça econòmica rellevant i portadora d’una dinàmica de creixement activa i duradora ... l’economia andorrana exerceix un rol de motor vital per a les seves economies veïnes».
Deu anys després de publicar-se aquesta balança de fets i pagaments del Principat d’Andorra seria bo que n’aparegués una de nova, actualitzada i més detallada, que faci conèixer la importància de les zones intercanvi a nivell regional europeu, en puguem prendre més consciència tots els implicats i que orienti i situï als polítics i negociadors en l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea.
Arquitecte