Si no fos perquè, en el país que vivim, hem de cuidar el poc que ens queda d’un potser immerescut pedigrí col·lectiu de demòcrates, antifeixistes, feministes, europeistes i –com no!– també de sobiranistes, confessaria obertament que el que diu en veu alta Trump no és tan diferent del que sentim dir en Europa a personatges públics en discursos també públics o en gravacions de converses menys públiques.
Hauria de confessar, també, que me n’alegro de què, de moment i sortosament (?), els seus actes no van, ni aniran (?) pels camins que suggereixen les seves incendiàries paraules; parlo de Trump, evidentment, però també d’altres patriotes de pa sucat amb oli i maires inflamats per les mateixes tares que atribueixen als infidels que creuen en déus diferents dels seus.
Encara que li pesi, les camises publicitàries de Donald J. Trump estan fabricades a la Xina i la seva filla Ivanka fabrica i importa de la Xina, de Mèxic i d’altres països els productes que ven als Estats Units.
En una Andorra il·lusionada (?) amb l’accés al mercat únic, em va estranyar que la senyora ambaixadora d’un país comunitari, en lloc de fer pedagogia del mercat únic, tragués indicadors econòmics que des dels anys vuitanta del segle passat tenen –o a mi m’ho sembla– un valor molt relatiu.
Tinc la mania de progressar a base de dubtes metòdics i de poques certituds; així quan la senyora De Matha diu que el volum de negoci entre el Principat i Paris va ser de 216,3 milions d’euros el 2015 m’assalten els dubtes i començo a seguir els preceptes de René Descartes: «Le premier était de ne recevoir jamais aucune chose pour vraie que je ne la connusse évidemment être telle».
En una Europa sense duanes, té algun significat la balança comercial entre els països? Els Citroën Cactus es fabriquen (munten) a Villaverde (Madrid) però les caixes de velocitat automàtiques de PSA es fabriquen exclusivament a Valenciennes.
A quina balança apuntarem les caixes de velocitat fabricades a Valenciennes però muntades a Madrid? A l’espanyola o a la francesa? Un iogurt de la multinacional francesa amb seu a París, però envasat a Astúries amb llet comunitària, com el comptabilitzarem en la nostra «balança»? Preguntes poc retòriques, però complexes i de resposta difícil amb uns instruments comptables inadaptats a la realitat de l’economia del segle XXI.
Crec que la desitjable influència francesa en la societat andorrana s’hauria de mesurar amb altres indicadors més fiables que la «balança comercial».
És clar que com deia Descartes: «Toutefois il peut se faire que je me trompe».