Allà estaven, caminant alguns, serpentejant altres, tots fets pols, pujant Cortals d’Encamp sota un sol de justícia, bullint els peus, suant la vida mostrant les dents. Un tot sol, als vint metres un altre, degoteig, cadascun com podia. Portaven a les cames més de 130 quilòmetres i venien de visitar els cims de Beixalís, Ordino, Peguera, Gallina i Comella, un passeig que havia començat a les vuit del matí, un selfie en la placa de dalt amb els amics, amb la parella, unes barretes energètiques, uns entrepanets, isotònic, aigua i aigua, però sobretot forces.
 

La Purito va deixar la seva marca en el cos dels més de 2.000 participants, i el comentari més repetit va ser que era duríssima, de bojos, bestial. Fins i tot vaig escoltar un ciclista valencià que, a l’avituallament de la Comella mentre intentava engegar la marxa novament, va dir: «Això és extravagant». Extravagant... L’home patia un atac de riure perquè no tenia forces ni per dur-se a la boca l’entrepà de pernil dolç que els voluntaris li havien ofert. «Vaig tirant», va dir un altre ciclista als seus companys que encara recuperaven forces. «Si vas lent, ara t’agafarem», li va contestar un. «Home, com comprendràs ràpid no aniré perquè no puc més». I tots, novament, a riure. 
 

Eren una de tantes converses entre l’humor del derrotat i la por al que quedava que s’escoltaven en aquell punt de la Purito. Fins i tot deien més d’un i de dos que no tornaven, que això era massa, que sobrava un port (o dos), que no havien patit mai tant en la seva vida, que això és impossible... però ja els dic jo que és tot mentida, que la gent de la bicicleta si alguna cosa té en el cap és passió per aquest esport, i que si en un lloc ho han passat molt malament, tornaran perquè sigui menor el dolor i millor el resultat. Mirin, si no, com augmenten les inscripcions.
 

Andorra té la capacitat de crear aquest patiment al ciclista, com ho fa també la Volta als Ports, la degana, que segueix any rere any. Ens hem de felicitar de la mateixa manera que hem d’intentar trobar un equilibri entre la bestiesa i el que és assequible per a un gran nombre de gent. Recordo, ara mateix, un titular que vaig posar en el reportatge de l’any passat: «Purito ens volia matar». Més d’un se’n va tornar a casa pensant que això era cert.