La balança andorrana de fets i pagaments (1)
L’any 2005 es va publicar un estudi que per primera vegada tractava «la balança de fets i pagaments del Principat d’Andorra», encarregat pel Govern d’Andorra al coordinador Víctor Pou i Serradell i que fou realitzat en les parts més significatives per Antoni Calvó i Armengol i Marta Pallarés i Blanch i els seus equips.
El soststítol de l’estudi mereix atenció: Una aproximació als mecanismes d’equilibri amb l’exterior de l’economia andorrana.
La idea del treball es recolzava en el repte llençat per l’excap de Govern Josep Pintat i Solans en la 14a Diada Andorrana a la 33a Universitat Catalana d’Estiu el 18 d’agost del 2001 a Prada de Conflent, en la seva ponència Reflexions sobre les possibilitats de relació d’Andorra amb la UE. I va ser recollida per un altre ponent present, el ministre d’Afers Exteriors Juli Minoves i Triquell, que encarregava el 2003 l’estudi en nom del Govern.
En Josep Pintat i Solans, en la seva ponència, molt curta, va dir moltes coses. Entre elles «les voluntats actuals del nostre país és evident que caminen cap a la necessitat d’establir un nou marc de relacions amb la Unió Europea que ampliï els condicionants de l’acord del 1990, tot respectant les especificitats andorranes ... l’acord amb la Unió Europea pot ser factible tot respectant la nostra especificitat ... ignoro si el que podríem dir la balança de fets i pagaments envers aquests estats veïns ha estat definida pel nostre Govern (o les autoritats escaients) ... Quan parlem d’especificitat, seria important definir el que entenem els ciutadans d’Andorra sota aquest concepte. Seria molt important generar reflexió i debat en l’àmbit del país, entre tots els ciutadans, autoritats, grups polítics, econòmics, laborals, etcètera, a fi de promoure criteris d’interès nacional envers aquest problema».
També l’excap de Govern Óscar Ribas i Reig hi feia una anàlisi àmplia i profunda.
«L’associació exigeix un treball de preparació i d’anàlisi, una certa orientació per un model econòmic determinat i un principi de voluntat política d’integració futura. I naturalment un consens no només entre les forces polítiques si no fins i tot amb els operadors econòmics i la societat civil. El pla estratègic del 1993 pretenia donar resposta a aquests interrogants ... aquest o un altre pla estratègic no deixen de ser una eina imprescindible per no caure en la improvisació. És absolutament imprescindible que qualsevol política encaminada a l’adhesió o associació descansi sobre un ampli suport polític a l’interior».
I el ministre Juli Minoves i Triquell, entre altres, va dir: «Acostar-se a la UE, sense esdevenir-ne membre i obtenir un acord que integri Andorra dins l’Europa Comunitària per a les properes dècades sense que la seva especificitat i identitat en sofreixi. L’acostament a Europa és la primera prioritat política exterior per Andorra. És la meva voluntat que esdevingui una qüestió de consens».
La major del que es va dir doncs, encara es troba per fer i sorprèn que sigui així, 15 anys després.
Aquell primer estudi es va concentrar en dues vies d’anàlisis: la balança de pagaments d’Andorra en relació a França i Espanya per a l’any 2001, d’un costat i de l’altre l’impacte de l’economia en les comarques veïnes.
Un treball anterior centrat als anys 1999 i 2000 analitzava els fluxos econòmics estimats d’Andorra cap a Espanya a través de prop de 20 conceptes (les despeses de representació del Principat d’Andorra, les despeses en concepte de serveis públics culturals, serveis d’empreses espanyoles a Andorra per al sector públic i parapúblic, serveis d’empreses espanyoles, importacions a Andorra de productes espanyols, retribució de rendiments del capital per participació d’empreses espanyoles a empreses andorranes, primes d’assegurances que reverteixen a empreses espanyoles, inversions andorranes a Espanya, manteniment d’unitats immobiliàries d’andorrans a Espanya, per salut i prestacions mèdiques, programes educatius de la població andorrana a Espanya, desplaçaments d’andorrans a Espanya, per serveis turístics a Espanya, per serveis en telecomunicacions, per compres d’energia elèctrica, per serveis turístics a Andorra contractats a Espanya i per treballadors fronterers) i arribava a la conclusió que el 1991 el valor d’aquests fluxos hauria estat de 760 milions d’euros (un 60,6% del PIB d’Andorra) i el 2000 de 991 milions d’euros (un 71,8% del PIB d’Andorra).
Arquitecte
El soststítol de l’estudi mereix atenció: Una aproximació als mecanismes d’equilibri amb l’exterior de l’economia andorrana.
La idea del treball es recolzava en el repte llençat per l’excap de Govern Josep Pintat i Solans en la 14a Diada Andorrana a la 33a Universitat Catalana d’Estiu el 18 d’agost del 2001 a Prada de Conflent, en la seva ponència Reflexions sobre les possibilitats de relació d’Andorra amb la UE. I va ser recollida per un altre ponent present, el ministre d’Afers Exteriors Juli Minoves i Triquell, que encarregava el 2003 l’estudi en nom del Govern.
En Josep Pintat i Solans, en la seva ponència, molt curta, va dir moltes coses. Entre elles «les voluntats actuals del nostre país és evident que caminen cap a la necessitat d’establir un nou marc de relacions amb la Unió Europea que ampliï els condicionants de l’acord del 1990, tot respectant les especificitats andorranes ... l’acord amb la Unió Europea pot ser factible tot respectant la nostra especificitat ... ignoro si el que podríem dir la balança de fets i pagaments envers aquests estats veïns ha estat definida pel nostre Govern (o les autoritats escaients) ... Quan parlem d’especificitat, seria important definir el que entenem els ciutadans d’Andorra sota aquest concepte. Seria molt important generar reflexió i debat en l’àmbit del país, entre tots els ciutadans, autoritats, grups polítics, econòmics, laborals, etcètera, a fi de promoure criteris d’interès nacional envers aquest problema».
També l’excap de Govern Óscar Ribas i Reig hi feia una anàlisi àmplia i profunda.
«L’associació exigeix un treball de preparació i d’anàlisi, una certa orientació per un model econòmic determinat i un principi de voluntat política d’integració futura. I naturalment un consens no només entre les forces polítiques si no fins i tot amb els operadors econòmics i la societat civil. El pla estratègic del 1993 pretenia donar resposta a aquests interrogants ... aquest o un altre pla estratègic no deixen de ser una eina imprescindible per no caure en la improvisació. És absolutament imprescindible que qualsevol política encaminada a l’adhesió o associació descansi sobre un ampli suport polític a l’interior».
I el ministre Juli Minoves i Triquell, entre altres, va dir: «Acostar-se a la UE, sense esdevenir-ne membre i obtenir un acord que integri Andorra dins l’Europa Comunitària per a les properes dècades sense que la seva especificitat i identitat en sofreixi. L’acostament a Europa és la primera prioritat política exterior per Andorra. És la meva voluntat que esdevingui una qüestió de consens».
La major del que es va dir doncs, encara es troba per fer i sorprèn que sigui així, 15 anys després.
Aquell primer estudi es va concentrar en dues vies d’anàlisis: la balança de pagaments d’Andorra en relació a França i Espanya per a l’any 2001, d’un costat i de l’altre l’impacte de l’economia en les comarques veïnes.
Un treball anterior centrat als anys 1999 i 2000 analitzava els fluxos econòmics estimats d’Andorra cap a Espanya a través de prop de 20 conceptes (les despeses de representació del Principat d’Andorra, les despeses en concepte de serveis públics culturals, serveis d’empreses espanyoles a Andorra per al sector públic i parapúblic, serveis d’empreses espanyoles, importacions a Andorra de productes espanyols, retribució de rendiments del capital per participació d’empreses espanyoles a empreses andorranes, primes d’assegurances que reverteixen a empreses espanyoles, inversions andorranes a Espanya, manteniment d’unitats immobiliàries d’andorrans a Espanya, per salut i prestacions mèdiques, programes educatius de la població andorrana a Espanya, desplaçaments d’andorrans a Espanya, per serveis turístics a Espanya, per serveis en telecomunicacions, per compres d’energia elèctrica, per serveis turístics a Andorra contractats a Espanya i per treballadors fronterers) i arribava a la conclusió que el 1991 el valor d’aquests fluxos hauria estat de 760 milions d’euros (un 60,6% del PIB d’Andorra) i el 2000 de 991 milions d’euros (un 71,8% del PIB d’Andorra).
Arquitecte