L’adaptació forçada de la  Terra als humans ha estat un procés continuat durant els darrers 10.000 anys, especialment des de l’òptica cultural de la nostra civilització occidental.

Però els impactes, a nivell de  canvi climàtic global, que avui es reconeixen sobre la mateixa humanitat, en els darrers cent anys, per aquesta volguda,  tossuda i  forçada aclimatació de la naturalesa a l’home, s’han fet del tot evidents.

El reconeixement dels efectes negatius d’aquest procés i concretament els riscos que el canvi climàtic ha de comportar sobre l’espècie humana, ha posat sobre la taula la convicció de que qui s’ha d’adaptar a la Terra és l’home, si no vol desaparèixer, a la vista de la seva interdependència amb la resta d’éssers vius que, conjuntament, conformem el nostre planeta viu.

La repercussió que el model de desenvolupament actual de l’home ha comportat sobre el clima, en general, és un clar indici de les seves mancances i contradiccions.

Entre aquestes una injusta repartició dels recursos i uns desequilibris i desigualtats que generen pobresa i explotació.

Aquestes raons justifiquen que el model hagi de ser revisat i ajustat en una primera fase i transformat en una segona.

Tot i que el canvi climàtic és global, les actuacions que es troben al nostre abast són locals i hi podem aplicar la dita: pensament global, acció local.

A nivell global caldrà anar seguint participant a nivell internacional i acceptant els consensos possibles i fent els esforços que dels acords presos se’n derivin.

I també seguir atentament el que fan els nostres veïns. Concretament els veïns catalans del sud es troben en curs d’elaboració d’un projecte de Llei del canvi climàtic, que preveu els objectius a assolir pel 2020 i 2050, en la reducció de gasos d’efecte hivernacle,  finançar polítiques de mitigació i impostos a les emissions de CO2,  la gestió del fons climàtic del carboni i  la transició energètica cap a les energies renovables...

A nivell local hi ha almenys cinc àmbits d’acció que són claus.

El legal, o de regulació del marc en que cal actuar per a fer front al canvi climàtic, un dels reptes més importants dels propers 50 anys, establint prioritats i creant recursos econòmics per tal de poder actuar.

El d’acció política en que s’han de preveure unes actuacions a curt i mig termini sobretot en els dominis de protecció de riscos naturals (contenció d’aiguats...), de l’aigua (creació d’una agència nacional de l’aigua que prevegi embassaments i reserves suficients d’aigua per al futur), i l’energia (la transició energètica andorrana cap a les energies renovables, la diversificació energètica i la no dependència energètica exterior...).

El del canvi del model de creixement que implica la incorporació en el sistema econòmic o model de desenvolupament actual els conceptes de sostenibilitat, ètica, tenir en compte tots els costos...

L’educatiu, en que cal donar a conèixer, motivar i preparar a les generacions futures.

I, finalment, de fomentar noves actituds i accions personals en el desenvolupament de les nostres actuacions privades i diàries.

‘El canvi climàtic’ és el tema escollit enguany per la Societat Andorrana de Ciències per a la 29a diada andorrana a Prada de Conflent, presentada per Marta Fonolleda i Riberaygua, saludada per Jordi Cassassas i Ymbert i closa per Àngels Mach i Buch.

Les ponències presentades tractaran sobre  L’opinió pública i el medi ambient i el canvi climàtic a Andorra per Joan Micó i Ibáñez, Interaccions entre el canvi climàtic i els episodis de pols sahariana a Andorra per Alan Ward i Koeck, Les polítiques públiques contra el canvi climàtic des de l’economia conductual per Albert Gomà i Salva, El registre dels canvis globals a Andorra. El canvi climàtic un canvi global més?, per Valentí Turu i Michels, La realitat del canvi climàtic per Ramon Copons i Llorens i Laura Trapero i Bagué, Les projeccions de canvi climàtic a Andorra per Marc Pons i Pons i Laura Trapero i Bagué, Les accions nacionals front al canvi climàtic per Rosa Gili i Casals, Qüestions globals, solucions locals per Roger Padreny i Carmona, La sostenibilitat del recurs hídric a Andorra enfront al canvi climàtic per Cristina Pesado i Pons i Marc Pons i Pons, Legislació en matèria energètica al Principat d’Andorra. Passat, present i futur per Albert Gomà i Roca, Percepció de la ciutadania andorrana sobre el canvi climàtic per Antoni Molné i Oviedo, Efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat a Andorra per Benjamin Komac i Mingaud Més càlid, més sec, més humit. Els llindars d’alerta meteorològica per Guillem Martin i Bellido, El compromís del Cenma-IEA amb la recerca del Canvi Global a Andorra per Ramon Copons i Llorens, L’Associació per a la Defensa de la Natura, ADN, i el canvi climàtic: trajectòria i projectes per Carolina Motwani i Boix, Albert Ruzafa i Tomàs i Anna Riberaygua i Montagut. El canvi climàtic, fenomen global, acció local per Carles Miquel i Garcia, Descarbonitzar el Planeta movent-nos del Tenir al Ser per Delfí Roca i Roche, La cura del medi ambient: un compromís de tot Andorra per Josep Majoral i Obiols, El canvi climàtic i Andorra: afrontar els reptes i aprofitar les oportunitats per Marc Ballesta i Alias, La pedagogia sobre el canvi climàtic a l’àmbit educatiu d’Andorra per F. Javier Gómez i Vargas i La climatologia, un punt fort en els vins de Casa Auvinyà per Esteve Tor i Armengol.

La 29a diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu, que tindrà lloc el dissabte 20 d’agost proper a Prada del Conflent, ens convida a tots a conèixer-ne més i preparar-nos davant del repte que ja ha començat a afectar-nos, a través de les 19 ponències presencials i 5 no presencials que s’hi presentaran.