Si Andorra fos una monarquia, la persona amb més mèrits per ocupar la més alta magistratura seria, sense cap dubte, Toni Martí.
 

El darrer exemple del seu ‘mèrit’ va ser el seu comentari sobre l’obligació dels partits de l’oposició a presentar un pla global alternatiu al fet pel Govern i que ha defensat el ministre Àlvarez-Marfany: «El que no s’hi val és dir que no ha estat concret quan encara ha estat molt més inconcret fer totes aquestes manifestacions sense presentar un pla alternatiu».
 

En les dues legislatures del Govern de DA, ni Àlvarez, ni Rosa Ferrer, ni Cristina Rodríguez no han presentat públicament cap pla de salut en el sentit que estableix l’article 11 de la llei general de Sanitat del 2009; un text que deixa molt clar –article 12– que és Govern qui aprova els plans de Salut. 
 

El que si va fer Rosa Ferrer, en setembre del 2015, fou la presentació d’un resum de l’estat d’elaboració del Pla Nacional de Salut 2020 que formulava objectius i proposava algunes estratègies i establia unes línies operatives. En el calendari del procés s’anunciava que «durant la primera quinzena del mes de desembre es presentarà a Govern el PNS 2020 amb les incorporacions derivades del procés participatiu per la seva aprovació i per a la subsegüent tramesa per al pronunciament del Molt Il·lustre Consell General». 
 

La primera quinzena del desembre del 2015, tant Toni Martí com Rosa Ferrer tenien altres feines més importants (!!) que la salut dels andorrans. El PNS2020 ni es va aprovar per Govern, ni s’ha tramès al Consell General pel seu pronunciament.
 

Ara el ministre s’oblida del treball fet pel seu departament durant l’etapa de la seva predecessora i vol començar a partir de zero. I es presenta davant la comissió legislativa amb les mans buides o, per ser justos, amb un PowerPoint que significa un greu retrocés en relació al de la seva predecessora, tant en els aspectes estètics (de la presentació), com en la concepció, ordre i continguts. Un punt que cal destacar és que en la presentació d’Àlvarez ha desaparegut tota referència, ni que sigui retòrica, a l’equitat. La gran novetat és que el procés participatiu que volia la ministra de Cd’I es farà ‘a lo grande’: un altre Pacte d’Estat. 
 

El llenguatge de Martí, no sé si per ignorància o mala fe, és com el del seu amic íntim Mariano; abusa en la utilització de mots amb significat ambigu. Parla de Pla, però sembla que es refereix a quelcom de diferent del que preveu la llei de Sanitat. Tot per tal de continuar la política de la mediocritat, per confondre i amagar als ciutadans que a DA no tenen cap idea del que cal fer per reformar la sanitat garantint la sostenibilitat, la qualitat i l’equitat del sistema.