Em bull la sang. No ho puc evitar quan veig les bestieses que alguns fan amb els animals. No cal ser una persona sensible en excés, ni tenir estima o no als gossos, als gats, a les vaques o a l’esperit sant. El que cal, només, és tenir educació, sentit comú. Una mica. Només una mica. Degenerat.
 

No t’estic demanant, assassí en potència com ets, que siguis fidel a les teories d’un erudit, ni tan sols que acabis sabent llegir –no sigui que entenguis alguna cosa–, sinó simplement que puguis arribar a raonar per tu mateix –sí, ho sé, me n’he passat– i reflexionis sobre la diferència entre el bé i el mal. Només això.

Ahir ens vam trobar una notícia absolutament innacceptable a La Vanguardia. Indecent. Trista. Endimoniada. Allà apareixien quatre gossos banyats en quitrà i apegats a l’asfalt, amb el cap a l’aire, vius, o intentant sobreviure al calvari. Dolorós de veure, rabiós de sentir en tota l’ànima. Però, què és això?
 

Quina mena de desgraciat ets que et sents capaç de fer aquestes coses? En quina mena de salvatge t’has convertit? Com pots? Ho sento molt, estúpid, però el que ara mateix em demana el cos és fer-te el mateix que has fet a aquests pobres animals. Fer-te un bany de quitrà, suau, que el notis com entra per la teva pell, que sentis seixanta vegades –que siguin cent– el dolor que van sentir aquelles bèsties que van tenir la desgràcia de trobar-se amb tu pel camí. I, escolta, que et traumatitzi de per vida. Quina desgràcia de món, tenir gent com tu entre nosaltres. 
 

El problema, però, no és que siguis un tros d’analfabet sense cap sentit de les coses, sinó que, de gent com tu, n’hi ha molta. Estem farts de veure vídeos, fotos, notícies o comentaris d’algú que ha vist com maltracten als animals, com els pengen d’arbres o els cremen, com els envien al fons d’una sèquia amb una pedra lligada al coll.
 

L’ésser humà fa fàstic, és lamentable, pervers i manipulable de tal manera que situacions com aquestes, lluny de fer-nos mal a tots, encara animen a altres al mimetisme. Perquè de descontrolats estem envoltats...
 

No ho puc suportar, m’entristeix profundament aquesta malaltia social, em fa vergonya aliena que les persones siguem capaces de fer aquestes barbaritats. Què trist. Només aspiro a què, almenys, gent com tu, siguis de la nacionalitat que siguis, culpable d’aquestes rucades, acabis patint, per un segon, idèntic dolor. Perquè prenguis nota.