Vaig acabar batxillerat i tenia molt clar el que volia estudiar: periodisme. M’atreia la idea de poder treballar informant de les coses que passen i també de poder donar la meva opinió de tant en tant sobre alguns temes. Però, no havia tocat mai la professió i tampoc sabia on em posava. Quan em preguntaven què estudiaria i responia que periodisme, molta gent em mirava estranyada i em deia: «Ui... no té sortides laborals, els periodistes no teniu futur». Però si m’hagués deixat endur per les opinions dels altres, no hagués acabat segon de periodisme i no estaria on sóc ara. És cert que hi ha gent que creu que s’ha d’estudiar allò que més futur té, aquells estudis amb què et podràs guanyar bé la vida quan acabis la carrera. Jo, en canvi, sempre he pensat que has de decantar el teu futur com tu vulguis i amb allò que més t’agradi, i jo, tot i no haver tocat mai el periodisme, m’atreia i em motivava la idea que algun dia pogués fer de periodista. I realment, crec que guanyar-te la vida i estudiar allò que t’agrada són dues coses perfectament compatibles.
 

Vaig començar el grau de periodisme sense tenir ni idea del que m’esperava ni tampoc sabia si havia triat el lloc encertat, però vaig fer-ho amb moltes ganes. I ara, després de dos anys estudiant puc afirmar que a la carrera toques assignatures que t’agraden més o menys, assignatures que et preguntes per  què les fas si en un futur no et serviran de res i també assignatures que et fan tenir clara quina és la teva vocació i a què et vols dedicar. Però, sense cap mena de dubte, el que falta a la carrera són més pràctiques per tocar de més a prop el periodisme i per deixar veure als estudiants el que volem fer. Hi ha massa classes teòriques que l’únic que t’aporten és no saber cap a on vols anar. Així que vaig decidir que buscaria un mitjà per poder tocar la professió i per veure si realment estava feta per ser periodista, volia saber el que era ser-ho i també volia conèixer el dia a dia d’aquesta feina. Tenia per escollir els tres sectors: premsa, ràdio o televisió, i em vaig decantar cap a la premsa, perquè penso que és on més puc encaixar quan acabi els estudis i també perquè m’encanta escriure, tot i que sé que em queda molt per aprendre.
 

Vaig començar a principis del mes de juliol a fer pràctiques a EL PERIÒDIC, amb entusiasme, i avui les acabo amb una bona sensació i contenta. Aquest mes m’ha permès poder saber que em vull dedicar a això. Ha sigut una estança emocionant; escriure articles, reportatges o fer entrevistes. La primera vegada que ho fas escrius sense saber si ho estàs fent bé i sobretot redactes sabent que l’endemà sortirà publicat i que ja no només ho llegirà el teu professor de la Universitat, sinó molts lectors i que seran ells els que t’avaluaran per la feina que has fet. He de donar gràcies al diari per confiar amb mi i per ajudar-me en tot i sobretot perquè gràcies a aquesta oportunitat tinc encara més clar que vull seguir en aquest món del periodisme.
 

Ara, m’emporto amb mi una agradable i gratificant experiència, en la que em queden uns quants anys per seguir creixent i aprenent amb aquesta professió. I ara sóc jo qui dic a totes aquelles persones que sempre et desmotiven amb el que vols fer, que a la vida s’ha de fer allò que et fa feliç i que el futur al final se l’ha d’acabar buscant un mateix lluitant cada dia.