Doncs, sí. M’agrada molt el cine de terror o «las pelis de miedo» com jo ja deia des de molt petitona quan aprofitava que els meus pares sortien de casa i em quedava sola o amb alguna amiga per veure alguna. Imagineu-vos després quina por passava! Abans d’anar-me’n a dormir mirava sota el llit i em tapava fins el cap amb els llençols. Però, m’era igual perquè veure-les em produïa una sensació ben estranya de benestar. Avui, veure aquest tipus de cinema encara em produeix una certa angunia i de vegades tanco els ulls per no veure alguna escena o llanço un crit, però contínua atraient-me i produint-me una certa sensació de benestar i plaer. Estrany, ho sé!
El més normal és que sempre, quan dius que t’agraden las pel·lícules de zombis i tot això, et miren com si fossis una mica estrany. Però, jo, per exemple, ja fa temps que no puc suportar aquestes pel·lícules romàntiques i embafadores a les que sembla que fóssim només per plorar.
Doncs, perquè ens agradem a algunes persones les pel·lícules de terror?
S’han realitzat diversos estudis sobre el tema. Segons alguns investigadors d’universitats de Califòrnia i de Florida, quan veiem una pel·lícula de terror, el que realment sentim és excitació. Per exemple, en el moment previ a un assassinat, la nostra amígdala (zona cerebral relacionada amb les emocions) rep una forta activació. De la mateixa manera que quan sentim plaer. Així, després de la sensació de pànic, aquesta mateixa estimulació fa que ens envaeixi una sensació de plaer. És a dir, vam gaudir en sentir la por.
Una altra zona del nostre cervell, l’escorça prefrontal, també s’activa en veure aquestes escenes, ja que és el lloc on s’avalua el perill a què ens veiem sotmesos. Això, ens permet arribar a la conclusió que aquesta por no és real, sinó que es tracta només del visionat d’una pel·lícula i no cal que ens protegim o sortim fugint. Per tant, la sensació final que sentim és una barreja entre excitació i alleujament. És a dir, sentim emocions positives i negatives de forma simultània.
Les pel·lícules de terror, doncs, fan que alliberem adrenalina, fet que fa que, en molts casos, aconseguim evadir-nos temporalment dels nostres problemes. Però, per contra, hi ha moltes altres persones que tenen el llindar de la sensibilitat més baix i, per tant, més dificultat per descartar els estímuls no desitjats, patint, al llarg del visionat, reaccions fisiològiques excessives. Això fa que, davant aquest patiment excessiu, no els agradin les pel·lícules de terror.
Si ets dels que t’agrada patir, cridar i tremolar, ens veiem a la propera!