Índia-La importància d’encertar les megatendències
Les tendències són evidents en els negocis, tot i que el que realment és important són les megatendències. Per què? Perquè entendre aquestes megatendències pot ajudar a avaluar millor tant les organitzacions més petites com les més grans. Seran d’ajuda en les vostres decisions d’inversió, i per tant, en l’ús de l’estalvi. És per això que intento veure més enllà de factors ordinaris, com la pròxima decisió de la Fed, el pròxim moviment d’en Draghi o fins i tot més enllà del ‘Brexit’.
És possible que precisament ara estigui prenent forma una nova megatendència en la regió del món on s’estan produint els esdeveniments més constructius i significatius. Possiblement us heu assabentat que recentment l’Índia ha fracassat en el seu intent d’entrar a formar part del Nuclear Suppliers Group (NSG) (Grup de subministradors nuclears) on hi ha 48 països, degut a l’oposició de la Xina. Indubtablement, això ha estat un revés per a Modi, ja que formar part de l’NSG hauria millorat el seu accés a tecnologies nuclears estrangeres i perquè Modi s’ha passat dos anys intentant augmentar la influència global de l’Índia. No obstant això, el resultat, per si mateix, no ha estat tant significatiu si ho comparem amb el suport dels EUA a l’Índia davant l’oposició de Beijing, pel simple fet que el suport dels EUA pot tenir, segons les nostres fonts locals, implicacions geopolítiques i econòmiques importants. M’imagino que no era per res que Obama definís els lligams dels EUA amb l’Índia com un «soci destacat del segle XXI». Deixeu-me però que em refereixi abans a una informació prèvia de manera que pugueu entendre millor la situació actual i les possibles ramificacions futures.
Durant la Guerra Freda, l’Índia socialista estava més propera a l’URSS i això va fer que els EUA afavorissin Paquistan. Ara però, el desenvolupament de la Xina fa que l’Índia i els EUA s’apropin. Jo també em vaig preguntar per què es podria reforçar el lligam entre els EUA i l’Índia? O quines implicacions econòmiques tindria això? Per començar vaig agafar el telèfon i vaig parlar amb tots els col•legues especialistes en aquesta part del món (una tasca que, a part del temps invertit, ha omplert la meva cabellera de canes). El que segueix és una síntesi de tota la informació recollida i algunes plausibles conclusions. Els ho adverteixo. Un text només apte per a qui se sent captivat per entendre el mecanismes econòmics i polítics que regeixen el món.
Els EUA necessiten l’Índia per mantenir la seva primacia actual a Àsia i per tant una aliança informal amb l’Índia ajudarà a contenir la temptativa de Xina per a una hegemonia regional. Només cal recordar que els EUA ja mantenen aliances a llarg termini amb el Japó, Corea del Sud, Filipines i Austràlia i està reforçant els seus lligams per tot el sud-est asiàtic. I és que portar l’Índia a la xarxa de seguretat liderada pels EUA és d’una importància vital i no només per la seva dimensió sinó per la seva ubicació prop del Golf Pèrsic i del litoral africà que dóna accés a les rutes marítimes per on passen les importacions de petroli i gas de la Xina. En resum, amb l’Índia a bord, els EUA poden veure reforçat el seu control sobre tota l’Àsia. I tot això no ens hauria de semblar tan estrany ja que, de fet, els lligams entre els EUA i l’Índia van començar a estrènyer-se fa uns pocs anys. Els orígens d’aquesta relació estratègica recent EUA-Índia els trobem en el seu acord nuclear de 2005 (tot i que cal reconèixer que les relacions es van debilitar quan Modi va arribar al poder el 2014, degut sobretot a algunes disputes comercials –la compra per part de l’Índia d’avions francesos en lloc dels americans–, la detenció a Nova York d’un diplomàtic indi i també la denegació d’un visat per als EUA per a Modi). Tanmateix, les relacions EUA-Índia han millorat ràpidament sota el govern actual de l’Índia: (1) el 2015, Modi i Obama van signar «Una visió estratègica conjunta per a la regió Àsia-Pacífic i l’Oceà Índic». (2) Ambdues parts han renovat un acord marc de defensa de 10 anys («Diàleg de seguretat marítima»).
Per la seva banda, l’Índia també té motius per voler reforçar el lligam amb els EUA per raons diverses: (1) Existeix un imperatiu econòmic per atraure capital estranger, especialment capital dels EUA, pel fet que els EUA ja són el soci comercial més important de l’Índia si s’inclouen els serveis. (2) A l’Índia li agradaria també que inversors dels EUA obrissin fàbriques al país, fet que acceleraria la campanya amb la que Modi va guanyar les eleccions i que deia: «Fabrica a l’Índia». (3) No és una coincidència que l’Índia hagi abolit el límit d’inversió estrangera en la seva indústria de defensa. Els EUA ofereixen a l’Índia l’accés a les tecnologies avançades que necessita per reforçar la seva indústria i la seva industria militar. (4) A l’Índia també la motiva el fet de la col·laboració estratègica recent de Beijin amb Paquistan, pel qual la Xina està preparada a invertir milers de milions de dòlars en un nou corredor de transport estratègic emmarcat en la seva iniciativa OBOR (One Belt One Road), així com la evident ampliació de la presència a Sri Lanka, Bangladesh i les Maldives.
Per tant, la Índia està rebent el suport de Washington (i de les empreses dels EUA) mentre la Xina busca també una cooperació més estreta amb l’Índia (dintre de iniciativa xinesa –OBOR–, la Índia va ser inclosa amb la vicepresidència de l’ABII –Asian Bank for Investment in Infrastructure–, l’òrgan financer oficial destinat a assegurar el desenvolupament correcte de les inversions del programa pel corredor de transport regional). Al mateix temps, Modi fomenta l’augment de la inversió xinesa, especialment en nous ferrocarrils i altres infraestructures pesades, com a part de la seva campanya electoral. És per aquest motiu que no crec que l’Índia doni l’esquena a l’economia més forta de la regió. En resum, Nova Delhi és festejada per Washington i Beijing, mentre ella es deixar estimar per ambdues.
El gir de l’Índia cap a l’oest és real i probablement continuarà alhora que la cooperació regional amb la Xina romandrà. Podríem dir per tant que l’Índia podria gaudir del millor dels dos mons. La meva valoració final és que els desenvolupaments geopolítics recents són clarament favorables per a l’Índia en el curt, mig i sobre tot, en el llarg termini. Es per això que aquest mercat va ser la meva principal recomanació (obligacions i borsa), i ho continua sent.
És possible que precisament ara estigui prenent forma una nova megatendència en la regió del món on s’estan produint els esdeveniments més constructius i significatius. Possiblement us heu assabentat que recentment l’Índia ha fracassat en el seu intent d’entrar a formar part del Nuclear Suppliers Group (NSG) (Grup de subministradors nuclears) on hi ha 48 països, degut a l’oposició de la Xina. Indubtablement, això ha estat un revés per a Modi, ja que formar part de l’NSG hauria millorat el seu accés a tecnologies nuclears estrangeres i perquè Modi s’ha passat dos anys intentant augmentar la influència global de l’Índia. No obstant això, el resultat, per si mateix, no ha estat tant significatiu si ho comparem amb el suport dels EUA a l’Índia davant l’oposició de Beijing, pel simple fet que el suport dels EUA pot tenir, segons les nostres fonts locals, implicacions geopolítiques i econòmiques importants. M’imagino que no era per res que Obama definís els lligams dels EUA amb l’Índia com un «soci destacat del segle XXI». Deixeu-me però que em refereixi abans a una informació prèvia de manera que pugueu entendre millor la situació actual i les possibles ramificacions futures.
Durant la Guerra Freda, l’Índia socialista estava més propera a l’URSS i això va fer que els EUA afavorissin Paquistan. Ara però, el desenvolupament de la Xina fa que l’Índia i els EUA s’apropin. Jo també em vaig preguntar per què es podria reforçar el lligam entre els EUA i l’Índia? O quines implicacions econòmiques tindria això? Per començar vaig agafar el telèfon i vaig parlar amb tots els col•legues especialistes en aquesta part del món (una tasca que, a part del temps invertit, ha omplert la meva cabellera de canes). El que segueix és una síntesi de tota la informació recollida i algunes plausibles conclusions. Els ho adverteixo. Un text només apte per a qui se sent captivat per entendre el mecanismes econòmics i polítics que regeixen el món.
Els EUA necessiten l’Índia per mantenir la seva primacia actual a Àsia i per tant una aliança informal amb l’Índia ajudarà a contenir la temptativa de Xina per a una hegemonia regional. Només cal recordar que els EUA ja mantenen aliances a llarg termini amb el Japó, Corea del Sud, Filipines i Austràlia i està reforçant els seus lligams per tot el sud-est asiàtic. I és que portar l’Índia a la xarxa de seguretat liderada pels EUA és d’una importància vital i no només per la seva dimensió sinó per la seva ubicació prop del Golf Pèrsic i del litoral africà que dóna accés a les rutes marítimes per on passen les importacions de petroli i gas de la Xina. En resum, amb l’Índia a bord, els EUA poden veure reforçat el seu control sobre tota l’Àsia. I tot això no ens hauria de semblar tan estrany ja que, de fet, els lligams entre els EUA i l’Índia van començar a estrènyer-se fa uns pocs anys. Els orígens d’aquesta relació estratègica recent EUA-Índia els trobem en el seu acord nuclear de 2005 (tot i que cal reconèixer que les relacions es van debilitar quan Modi va arribar al poder el 2014, degut sobretot a algunes disputes comercials –la compra per part de l’Índia d’avions francesos en lloc dels americans–, la detenció a Nova York d’un diplomàtic indi i també la denegació d’un visat per als EUA per a Modi). Tanmateix, les relacions EUA-Índia han millorat ràpidament sota el govern actual de l’Índia: (1) el 2015, Modi i Obama van signar «Una visió estratègica conjunta per a la regió Àsia-Pacífic i l’Oceà Índic». (2) Ambdues parts han renovat un acord marc de defensa de 10 anys («Diàleg de seguretat marítima»).
Per la seva banda, l’Índia també té motius per voler reforçar el lligam amb els EUA per raons diverses: (1) Existeix un imperatiu econòmic per atraure capital estranger, especialment capital dels EUA, pel fet que els EUA ja són el soci comercial més important de l’Índia si s’inclouen els serveis. (2) A l’Índia li agradaria també que inversors dels EUA obrissin fàbriques al país, fet que acceleraria la campanya amb la que Modi va guanyar les eleccions i que deia: «Fabrica a l’Índia». (3) No és una coincidència que l’Índia hagi abolit el límit d’inversió estrangera en la seva indústria de defensa. Els EUA ofereixen a l’Índia l’accés a les tecnologies avançades que necessita per reforçar la seva indústria i la seva industria militar. (4) A l’Índia també la motiva el fet de la col·laboració estratègica recent de Beijin amb Paquistan, pel qual la Xina està preparada a invertir milers de milions de dòlars en un nou corredor de transport estratègic emmarcat en la seva iniciativa OBOR (One Belt One Road), així com la evident ampliació de la presència a Sri Lanka, Bangladesh i les Maldives.
Per tant, la Índia està rebent el suport de Washington (i de les empreses dels EUA) mentre la Xina busca també una cooperació més estreta amb l’Índia (dintre de iniciativa xinesa –OBOR–, la Índia va ser inclosa amb la vicepresidència de l’ABII –Asian Bank for Investment in Infrastructure–, l’òrgan financer oficial destinat a assegurar el desenvolupament correcte de les inversions del programa pel corredor de transport regional). Al mateix temps, Modi fomenta l’augment de la inversió xinesa, especialment en nous ferrocarrils i altres infraestructures pesades, com a part de la seva campanya electoral. És per aquest motiu que no crec que l’Índia doni l’esquena a l’economia més forta de la regió. En resum, Nova Delhi és festejada per Washington i Beijing, mentre ella es deixar estimar per ambdues.
El gir de l’Índia cap a l’oest és real i probablement continuarà alhora que la cooperació regional amb la Xina romandrà. Podríem dir per tant que l’Índia podria gaudir del millor dels dos mons. La meva valoració final és que els desenvolupaments geopolítics recents són clarament favorables per a l’Índia en el curt, mig i sobre tot, en el llarg termini. Es per això que aquest mercat va ser la meva principal recomanació (obligacions i borsa), i ho continua sent.