Michael Douglas, encarnant el personatge de Gordon Gekko en el film Wall Street, va pronunciar un discurs lapidari: «La cobdícia és bona; és necessària i funciona. La cobdícia clarifica i capta l’essència de l’esperit d’evolució. La cobdícia en totes les seves formes: la cobdícia de viure, de saber, d’amor, de diners; és el que ha marcat la vida de la humanitat». Tot i que la cobdícia no figura entre els set pecats capitals, sí que es troba una cosina seva: l’avarícia. Sant Tomàs d’Aquino va escriure que l’avarícia és un pecat especial, perquè és l’amor desordenat de tenir riqueses, així mateix el Sant ha afirmat que: «L’avarícia és pecat directament contra el veí, perquè un no pot nedar en l’abundància de riqueses exteriors sense que un altre passi necessitat, ja que els béns temporals no poden ser posseïts alhora per molts».

En l’època que vivim, els principis morals estan més regits pel pensament de Gordon Gekko que el de Sant Tomàs, i els esportistes d’elit no són aliens a aquest fenomen, ja que no només competeixen en el terreny esportiu, sinó a veure qui ocupa els primers llocs del rànquing que elabora la revista Forbes dels esportistes més ben pagats del món. Dins dels millors pagats, es troben diversos futbolistes, com Cristiano Ronaldo i Lionel Messi. Segons Forbes, el primer encapçala el Top 10 amb ingressos de 77.600.000 d’euros a l’any; Messi ocupa un honrós segon lloc amb 71,7.

Primer de tot, vull manifestar que abans sentia simpatia per Leo Messi –encara que no sóc del Barça ni m’agrada el futbol– en part perquè es diu igual que un dels meus néts i també pel seu comportament discret pel que fa a la seva vida pública i modèstia en declaracions davant els mitjans. Tanmateix, la seva condemna a 21 mesos de presó per tres delictes fiscals i defraudar la suma de 4,1 milions d’euros, i no haver assumit responsabilitats pels il·lícits penals comesos, m’han tret els desitjos de demanar-li un autògraf.

L’anomenat cas Messi cueja des de fa anys, i la sentència que l’ha condemnat no ha servit per passar pàgina; més aviat el contrari. Tot i que el cas Messi pot ser objecte d’una tesi doctoral i figurarà en els tractats de jurisprudència, permetent crear un precedent judicial que eviti que els acusats d’un delicte fiscal, sense coneixements tributaris acreditats, i que hagin delegat en tercers l’administració de seus negocis, poguessin sortir impunes. Així doncs, la sentència va ratificar la doctrina jurisprudencial que afirma que l’actitud de qui es manté en una situació de «no voler saber» integra l’anomenada «ignorància deliberada», que permet la imputació subjectiva de la conducta delictiva, descartant la tesi de la defensa del futbolista, que pretenia utilitzar com a eximent la ignorància del jugador, i obtenir del tribunal l’exoneració de la conducta delictiva.

Un altre punt és la reacció del FC Barcelona, ​​que ha impulsat una insensata campanya per rentar la imatge del famós futbolista amb l’etiqueta #TodosSomosLeoMessi. La posada en marxa d’aquesta campanya a les xarxes socials per donar suport a la seva gran estrella, ha estat un error garrafal del Barça que algun dia podrà figurar en els manuals de relacions públiques com a model que no cal imitar. En lloc d’aprofitar els mesos d’estiu perquè l’assumpte es refredi i confiar en l’oblit dels mitjans de comunicació, el Barça ha impulsat un intent digne de la novel·la de George Orwell, 1984, per manipular l’opinió pública. El tir els ha sortit per la culata, ja que nombrosos intel·lectuals, periodistes, esportistes, polítics, actors, escriptors i juristes –molts d’ells reconeguts culers de tota la vida– han mostrat el seu rebuig a aquest intent de rentar la imatge de Messi .

Fins i tot el sindicat de tècnics d’Hisenda de l’Estat espanyol, Gestha, va demanar al FC Barcelona que faci marxa enrere a la seva campanya de suport a Leo Messi a les xarxes socials i ha qualificat d’irresponsable la reacció del club. Els tècnics d’Hisenda consideren a més que l’eslògan de suport llançat pel club blaugrana, que resa «Tots som Messi», suposa l’antítesi de la campanya «Hisenda som tots», que tracta de conscienciar la ciutadania de la importància de pagar impostos. Gestha ha afirmat que una entitat com l’FC Barcelona, ​amb tanta projecció a tot el món, hagi llançat una campanya d’aquest caire no només és desafortunat, sinó que a més fa un fluix favor a la pedagogia fiscal, que és tan necessària.

En un altre ordre de coses, em ve a la memòria el primer cas d’una famosa que va ser condemnada a Espanya per delicte fiscal: Lola Flores. L’any 1987, la cantant folklòrica va ser processada per delicte fiscal, per no haver pagat 48 milions de pessetes a Hisenda. Recordo com si fos ahir que la Faraona va admetre públicament la seva culpabilitat i, entre sanglots, va declarar als mitjans que si bé era cert el seu delicte amb Hisenda, l’havien escollit per ser un personatge popular, per enviar un avís a navegants. A més, va demanar a Felipe González que li llancçes «una maneta» per alleujar la seva situació. Finalment la gran Lola va ser condemnada a pagar una multa de 28 milions de les antigues pessetes (uns 168.000 euros); la bailaora va sortir força ben lliurada, ja que el fiscal sol·licitava dos anys i un mes de presó, multa de 96 milions de pessetes i una indemnització de 52 milions de pessetes per a l’Estat. 

*Brachfield & Morosólogos Asociados, BCN