El que ens espera
Asseguren els que hi entenen que en economia no hi ha miracles: hi ha solucions o polítiques socialistes, socialdemòcrates, liberals, etc., però de miracles, els justos. Una crisi com la que vivim es pot afrontar de maneres molt diverses, i aquí rau la impossibilitat d'un acord entre el PP i el PSOE. Les propostes de Rajoy estan per provar perquè, malgrat el que diuen a Gènova, la situació a la qual va fer front Aznar quan va arribar a la presidència no és la d'ara, encara que algunes dades puguin fer pensar el contrari. Les seves solucions van funcionar llavors, però no sé fins a quin punt serien vàlides ara.
El que sí que sembla més clar és que el Govern de Zapatero va d'un costat a un altre sense decidir-se per res que duri més d'un parell de setmanes. I això, em temo, els mercats no ho entenen. El que ens espera és una tardor dura i un hivern fred. Els brots verds són realitats que duren el que duren els somnis d'una nit d'estiu, però s'obstinen a convertir- los en realitat i a fer creure que estaven previstos: des de la creació d'ocupació estacional a la pujada del turisme que, lluny de ser un bon senyal, ens deixa clar que alguns països del nostre entorn ja estan sortint de la crisi i es permeten el luxe de tornar a estiuejar a Espanya.
Però el Govern s'enfronta a moltes patates calentes, unes de pròpies i d'altres d'alienes. La bona marxa de l'economia alemanya acabarà pujant els tipus i això repercutirà sobre les hipoteques, que molts ja no poden pagar. Els desmentiments sobre una possible pujada d'impostos només s'entenen ja des de la certesa que els apujaran, entre altres coses perquè el que diu José Blanco és molt més creïble que el que desmenteix la vicepresidenta econòmica.
I el crèdit que no arriba. I la reforma laboral que vés a saber. I la vaga que es va a quedar en no res. I la retallada en despesa en obra pública que ja no és el que era. I uns pressupostos generals per a tot l'Estat que els aprovarà, o no, el PNB. Massa incerteses i moltes realitats que no afavoreixen ni un clima de confiança ni un futur immediat especialment optimista. Fins i tot no es pot descartar que torni la recessió.
No sé si entretinguts com estan amb les primàries en particular i les municipals en general, tindran temps per a altres coses que no siguin prometre i prometre per guanyar. Però tant el PSOE com el PP tenen per sobre del poder l'obligació de treballar per a tota la societat espanyola i molt especialment per a aquests gairebé cinc milions d'aturats que cap miracle ni cap promesa retornaran al mercat laboral.
Periodista. [email protected]
Per a més informació consulti l'edició en paper.